Subscriu-te

Crítica

Bojos per Bach

© Lorenzo di Nozzi
© Lorenzo di Nozzi

CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. RIAS Kammerchor. Concerto Köln. Dir.: Hans-Christoph Rademann. J. S. Bach: Motets (BWV 225-229) i simfonies de Cantates. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE MARÇ DE 2013.

Per Xavier Chavarria

Gran vetllada musical, especialment feliç per als bachians, la que va tenir lloc dilluns al vespre al Palau de la Música Catalana. El cicle coral de l’Orfeó Català ens va portar el RIAS Kammerchor de Berlín i el conjunt instrumental Concerto Köln, dirigits per Hans-Christoph Rademann, que van oferir un monogràfic dedicat a Johann Sebastian Bach, amb els seus Motets com a plat fort. Un concert més proper a la cerimònia que no pas a l’espectacle, de recolliment i reflexió més que no pas d’exhibició; una d’aquelles vetllades musicals que t’abstreuen del món, que et reconcilien amb tot i que transmeten intangibles difícils d’expressar. Bach continua arrossegant una legió de devots que tenen el cor segrestat per la seva música, i en especial per aquestes meravelles corals que són els Motets, amb la màgica combinació de bellesa, perfecció i emoció que contenen. El RIAS Kammerchor ens va regalar un programa coherent i concebut amb intel·ligència, que combinava els cinc motets atribuïts amb absoluta certesa a Bach, amb fragments instrumentals de diverses Cantates, interpretats alternadament, una solució òptima per permetre el repòs de les veus en un repertori molt exigent i d’una complexitat enorme.

El RIAS Kammerchor no és un conjunt de grans veus, sinó un equip sòlid i ben conjuntat, amb un so homogeni i flexible, integrat per una trentena de veus òptimes però no especialment destacables: de fet, les intervencions solístiques van ser més aviat discretes. El treball de conjunt les multiplica i donen un excel·lent rendiment a través de l’empast, la justesa d’afinació i la precisió rítmica. El Concerto Köln, amb una quinzena de músics, va proveir un acompanyament instrumental equilibrat i molt adequat a la sonoritat del cor, amb corda, oboès i fagot i un baix continu únic integrat per violoncel, contrabaix i orgue, i que doblava les veus en moments específics amb discreció i molt bon criteri (recordem que només ens han arribat les parts instrumentals escrites per Bach d’un sol Motet: les de la resta s’han de recrear). Va ser, però, en les quatre simfonies instrumentals de les Cantates 21, 42 i 156 on la formació instrumental renana va poder lluir més i exhibir uns solistes de molt bon nivell.

© Lorenzo di Nozzi
© Lorenzo di Nozzi

Hans-Christoph Rademann, director de gest heterodox i poc clar –però eficaç, en vista dels resultats–, va fer una lectura canònica dels Motets, continguda i més aviat freda: no va potenciar gens l’efecte estereofònic de la policoralitat, ni va posar gaire èmfasi en els aspectes retòrics que esquitxen la partitura d’aquests Motets i donen sentit a la seva música. De fet, el motet inicial, Der Geist hilft unser Schwachheit auf, va ser poc convincent i un pèl desajustat. Però a mesura que el concert avançava tot es va anar posant a lloc i vam poder gaudir de moments realment sublims i de gran emoció: el “Gute Nacht” del motet Jesu meine Freude, l’ària final del Komm, Jesu, komm, el bellíssim i sacrificat solo d’oboè de la Cantata 42 i, per sobre de tot, un formidable Singet dem Herrn, que va fer volar el cor i tots els assistents.

La del RIAS Kammerchor no va ser una actuació impecable, ni una exhibició de virtuosisme o de contundència sonora; però va tenir un esperit especial, íntim i commovedor, en un marc de contenció, d’equilibri, de brillantor matisada però profundament humana. Probablement, l’esperit que necessita la música de Bach.

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter