Subscriu-te

Concert de Fi de Curs de l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC

Temporada Grans Conjunts de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Orquestra Simfònica de l’ESMUC. Ernest Martínez Izquierdo, director. Auditori de Barcelona. Dijous, 20 de maig, 20 h.

El final de curs és sinònim de concerts a les escoles superiors de música de Catalunya. El cicle Grans Conjuntsde l’ESMUC ens convida a gaudir en gran format i gratuïtament de la diversitat d’especialitats que s’ofereixen al centre: la cobla, els conjunts de música tradicional, música antiga i flamenc, la big band i l’orquestra simfònica. Els grans conjunts són formacions de caràcter estable que serveixen com a eina formativa per als estudiants, alhora que representen un mecanisme de projecció de l’Escola, de la seva activitat i del talent que s’hi desenvolupa.

L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC proposa un programa de concert en el qual podrem escoltar tres obres de referència del simfonisme dels segles XX i XXI. Tot i ser originari de França, Edgard Varèse (1883-1965) va ser un dels puntals del modernisme musical als Estats Units a partir de la segona dècada del segle XX. Varèse es va instal·lar a Nova York l’any 1915, on va desenvolupar una intensa activitat com a director, compositor i promotor. Amériques (1918-1921) va ser la seva primera obra en territori americà, en la qual va plasmar l’emoció de la descoberta mitjançant innovacions sonores: “Nous mons a la Terra, al cel i a les ments de les persones”. L’obra de Varèse condueix l’orquestra a través de contrastos sonors i emocionals extrems amb els quals pinta un gran fresc que ens fa viatjar en l’espai i el temps.

Pierre Boulez (1925-2016) tenia només 20 anys quan va compondre la sèrie 12Notations pour piano sota la influència del serialisme d’Arnold Schönberg i les innovacions rítmiques i mètriques d’Igor Stravinsky. El resultat va ser una obra d’una concisió extrema amb la qual Boulez va començar a cimentar el seu llenguatge únic. El 1980, més de trenta anys després, Boulez va tornar a les Notations i va convertir quatre dels números en una obra simfònica. Més que no pas una orquestració, Boulez es va plantejar una reelaboració del material, amb la qual va expandir la dimensió de l’obra original. En la seva versió orquestral, les Notations desenvolupen els materials i creen un espai tridimensional que ens permet passejar l’oïda per un món fantàstic de timbres i textures.

Orió, l’intrèpid caçador de la mitologia grega, representa la dicotomia entre l’activitat i el repòs, dos elements que han estat centrals en el llenguatge musical occidental. Aquesta és la idea sobre la qual Kaija Saariaho (1952) va basar Orion(2002). Saariaho, que ha estat capaç de crear un món sonor ple de matisos i profundament emocional mitjançant les tècniques més avantguardistes, parteix de la calma de l’espai exterior, on Orió reposa en forma de constel·lació; revela tot el poder i l’energia del personatge; ens transporta a través de passatges de gran densitat textural i desemboca en un enèrgic final que es dissol i retorna Orió al firmament.

Programa del concert:
Edgard Varèse: Amériques
Pierre Boulez: Notations 1, 2, 3 i 4
Kaija Saariaho: Orion

Més informació del cicle Grans Conjuntsde l’ESMUC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *