Subscriu-te

Compositors mediterranis

Remembrances
Paco Varoch, flautí
Jesús Gómez, piano
Obres de Rodrigo, Blanquer, Esplà, Palau, Gibert-Camins, Cassadó, Toldrà i Barberà
CD Editat per l’Ajuntament d’Alzira, 2018

El primer que cal advertir sobre aquest CD és que es tracta d’una obra autènticament inclassificable; més encara, una raresa en el conjunt de l’oferta d’enregistraments. Una producció, per tant, del tot a part.

Hom comença pel format del conjunt, flautí-piano, amb protagonisme central del primer, convertit en motor i justificació de la proposta. I tot seguit la tria d’un repertori que té el mèrit de la coherència, però que no deixa de mostrar un cert regust contra natura, ja que cap de les composicions ha estat escrita per a aquest insòlit conjunt.

La coherència ve sobretot de la mediterraneïtat esdevinguda fil conductor en aplegar un conjunt de compositors vinculats a aquest món tan nostre: des de Joaquín Rodrigo, que obre el CD, fins a Josep Barberà, que el clou en un recorregut de pràcticament un segle de composició. Pel camí, noms tan indiscutibles com Amando Blanquer, Oscar Esplà, Manuel Palau, Joan Gibert-Camins, Gaspar Cassadó i Eduard Toldrà. Totes les partitures d’aquests il·lustres noms de la música valenciana i catalana han hagut de ser sotmeses a la consegüent adaptació a les particulars característiques i exigències de la formació. En tot cas aquestes adaptacions han estat realitzades amb una mestria que en bona mesura dissimula el pas. Hi ha, per tant, un sabor natural, elogiable. Amb molta probabilitat l’obra que ho facilita més és l’encantador Sonetí de la rosada d’Eduard Toldrà. I a això, s’hi han d’afegir unes interpretacions d’alta escola fins a atorgar noblesa a un instrument en principi tan secundari com és el flautí.

El resultat és deliciós, és entrar en un món amb regust de naturalesa idealitzada, allò que en castellà es diu pastoril i que la traducció al català en el mot pastorívol sona menys evocador. Música d’un gran encant, música relaxada, no cal dir-ho, gens dramàtica, gens tensa. Tot entra i penetra com una pluja fina, gairebé com un plugim, sense càrrega emotiva, naturalment; és el món de la bellesa en un cert sentit, també, de la innocència i de la puresa.

Imatge destacada: Paco Varoch i Jesús Gómez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *