Esplèndida recuperació de patrimoni

Imatges d’aquest concert “Florilegium Musicum Cataloniae” del grup vocal Companyia Musical, dirigit per Josep Cabré

Imatges d’aquest concert “Florilegium Musicum Cataloniae” del grup vocal Companyia Musical, dirigit per Josep Cabré

COMPANYIA MUSICAL. Arnau Farré, orgue. Dir.: Josep Cabré. “Florilegium Musicum Cataloniae”: obres de Josep Gaz, Josep Reig, Pere Riquet, Miquel Rosquelles i Francesc Valls. ESGLÉSIA DELS SANTS JUST I PASTOR (Barcelona). 13 DE GENER DE 2015.

Per Xavier Chavarria

Els últims temps proliferen a casa nostra els concerts que centren tota la seva atenció en la recuperació de patrimoni musical autòcton, amb la descoberta d’obres inèdites, autors oblidats, manuscrits recuperats, i molt treball musicològic al darrere. Són propostes valuoses i interessants, però de risc, i que el gran públic es mira de reüll i amb certa desconfiança, perquè sovint les expectatives generades poden quedar decebudes per raons diverses: repertori anodí i repetitiu, obres de discretíssima qualitat, o interpretacions que no li fan cap justícia. El treball musicològic i el valor de la recerca estan fora de dubte, però com a producte concertístic té poc interès, sovint limitat als especialistes i lletraferits de la música antiga; i la majoria d’aquelles partitures, després de sonar per primera vegada en concert, tornaran al fons de l’arxiu on seguiran en una profunda letargia: tal com ha renascut, aquella música torna a desaparèixer i s’oblida.

Però el concert que aquí comentem trenca tots aquests tòpics i és una magnífica demostració de com una rigorosa recerca musicològica es pot convertir en un concert molt atractiu i per a tota mena de públics. Va ser a l’església barcelonina dels Sants Just i Pastor, i el va impulsar el baríton Josep Cabré, músic prestigiós i inquiet que dirigeix el conjunt vocal Companyia Musical, i que juntament amb el seu germà, l’organista i musicòleg Bernat Cabré, ha dut a terme un treball de recuperació de música i músics de les capelles catalanes del segle XVII.

Concert_Companyia_Musical_01

“Florilegium Musicum Cataloniae” era el lema d’aquesta proposta que incloïa una desena d’obres polifòniques del primer Barroc, d’autors com Josep Gaz, Pere Riquet, Josep Reig, Miquel Rosquelles i Francesc Valls, algunes de les quals inèdites. I el resultat va ser francament estimulant i engrescador: amb certa sorpresa –i fins i tot perplexitat– se’ns anaven descobrint autèntiques joies del Barroc català, com el villancet a cinc veus Cristalinas perlas de Pere Riquet (actiu a Tarragona i a la Seu d’Urgell des de final del XVI), de textures denses i riques; o el sorprenent  Magnificat de Miquel Rosquelles, una interessantíssima obra antifonal plena d’agosaraments harmònics; o el villancet Ay de mi que abraso de Josep Gaz (mestre de capella a la catedral de Girona), amb múltiples elements retòrics i jocs sonors; o la més brillant i sofisticada de les obres del concert, el responsori Libera me a vuit veus, del mestre de capella de Santa Maria del Mar Josep Reig, una obra molt expressiva i de gran efecte dramàtic. El programa es cloïa amb la guspirejant Xacara, xacarilla de gusto, una altra perla de Josep Gaz, de regust popular i aire dansat.

Les dotze veus (sis masculines i sis femenines) que integren la Companyia Musical formen un instrument homogeni, equilibrat i dúctil, molt adequat per a aquest repertori, i a part d’alguna indecisió esporàdica i una certa dispersió tímbrica, van fer una interpretació molt polida i ajustada, magníficament acompanyats per l’organista Arnau Farré; cal consolidar elements, buscar més empastament tímbric, polir solos i fer-ho créixer tot plegat, però l’equip que lidera Josep Cabré, promet molt.

Tot aquest projecte, però, arriba ara al moment més delicat: el de la consolidació i la continuïtat, tant del repertori com del conjunt. Ignorem si tenen cap mena de suport institucional o privat (al modest programa de mà no constava absolutament cap patrocini ni col·laboració), i quin futur tindrà tot plegat; desconeixem si tenen entre mans l’enregistrament d’aquest programa, ni tan sols si els tornarem a sentir aviat. Però després d’haver-lo tastat, és més que evident que tenen tots els mèrits per tirar endavant. I així ho desitgem.

Post Your Thoughts