Subscriu-te

Crítica

Èxit al Jamboree d’un admirador dels clàssics, Paquito d’Rivera

Paquito d’Rivera (foto d’arxiu)
Paquito d’Rivera (foto d’arxiu)

12è SAN MIGUEL MAS I MAS FESTIVAL. Paquito d’Rivera Sextet. JAMBOREE. 31 DE JULIOL DE 2014.

Per Albert Suñé

Paquito d’Rivera i el seu sextet s’han establert al Jamboree del 30 de juliol al 3 d’agost i d’aquesta manera han obert el Mas i Mas Festival 2014. El músic cubà, amb més de cinquanta anys de carrera a les espatlles, ha tornat a Barcelona per presentar el seu darrer treball, Jazz meet the classics. I és que sempre s’ha considerat un admirador d’aquest tipus de música, sigui Beethoven o sigui Duke Ellington.

En la sessió del dia 31 a la nit, Paquito, de seixanta-sis anys, va estar magnífic. Revisà de manera força encertada una sèrie de temes que anaven des de Mozart fins a Astor Piazzolla passant pel vals, alguns compassos de be-bop i, evidentment, els ritmes llatinoamericans. Fins i tot assegurà, amb el seu fenomenal sentit de l’humor, que Wolfgang Amadeus no era austríac sinó que havia nascut a Nova Orleans. I ho fonamentà en el fet que el segon temps del seu Concert per a clarinet i orquestra és un autèntic blues. Cosa que demostrà a bastament amb una adaptació que va deixar més d’un amb la boca oberta. I en la qual excel·lí amb el clarinet en l’únic tema que interpretà amb aquest instrument.

Amb el saxo alt estigué líric i intens. Amb un fraseig que no ha perdut el seu fenomenal sentit comunicatiu. Per tant, no palesà cap mena d’encarcarament i sí molta frescor, bones idees al magí i magnífica capacitat d’adaptació. Si, a més, continua amb una força expositiva esplèndida, heus aquí per què el públic, que omplí el catau de la plaça Reial, l’ovacionà amb ganes.

Al seu costat, D’Rivera tingué el trompeta Manuel Machado, amb qui teixí bones combinacions. Però aquest és un instrumentista a qui manca força. Amb un Diego Urcola, per exemple, amb qui Paquito havia visitat Barcelona en altres ocasions, segur que el nivell de la sessió hauria pujat encara més.

Una sessió a la qual contribuïren l’excel·lent pianista Pere Rivero, a qui el líder en ocasions donà massa corda, el correcte contrabaixista Reiner Elizarde, i els magnífics Georvis Pico, bateria, i Yuvisney Aguilar, percussió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter