FRACTUS V. Coreografia: Sidi Larbi Cherkaoui. Dansa: Sidi Larbi Cherkaoui, Dmitri Jourde, Johnny Lloyd, Fabian Thomé, Twoface. Música en directe: Shogo Yoshii, Woojae Park, Soumik Datta. Composició musical: Shogo Yoshii, Woojae Park, Sidi Larbi Cherkaoui, Johnny Lloyd. Director d’assajos, assistent del coreògraf: Jason Kittelberger. Escenografia: Herman Sorgeloos. Disseny d’il·luminació: Krispijn Schuyesmans. Enginyer de so: Jef Verbeeck. MERCAT DE LES FLORS. 14 DE GENER DE 2016.
Per Clàudia Brufau
Tret rere tret, dos homes disparen amb pistoles repetidament a un altre, que cau, es recupera i es torna a desplomar. Mentre dos n’executen un, un quart home llegeix la revista «Time» i apunta amb el comandament a distància a un televisor invisible. ¿Està mirant la mateixa escena incòmoda que la resta d’espectadors? Un reguitzell de plaques triangulars col·locades en forma de U com si fossin peces de dòmino envolten l’orgia de trets. Les pistoles es transformen en càmeres per enregistrar la víctima. La víctima cau sobre un extrem de les plaques i per efecte dòmino, el lector/telespectador també és abatut.
Inspirat en els textos del lingüista i filòsof polític Noam Chomsky, en Fractus V Sidi Larbi Cherkaoui indaga com l’individu, bombardejat constantment d’informació, la filtra, i com se’ns manipula amb la propaganda política. Davant la mediatització de la violència i el xoc de cultures, com ens identifiquem amb les injustícies? Quan comença la responsabilitat personal? El tret de partida de Larbi és la fractura entre l’individu i la societat, l’espectacle enamora la mirada, però en comptes de plantejar preguntes deriva a una conferència messiànica sobre la pau i el diàleg intercultural.
Les fusions de disciplines i ponts culturals en l’escena contemporània són molt habituals, però un dels coreògrafs més acèrrims a aquestes propostes és sense cap mena de dubte Sidi Larbi Cherkaoui. Belga d’ascendència marroquina, Larbi s’ha format en diferents estils, des de la dansa contemporània al flamenc i el hip-hop. El 1997 va entrar als Ballets C de la B, sota la direcció d’Alain Platel. Des de llavors ha treballat amb Wim Vandekeybus o Meg Stuart i també ha col·laborat amb figures com Akram Khan o María Pagés. El 2010 va engegar la seva productora Eastman i ha combinat treballs en òperes, teatres i televisió.
En un espai diàfan, obert, immens, dissenyat per Herman Sergellos i el mateix Larbi, la peça s’endinsa en enfrontaments entre els cinc ballarins o figures calidoscòpiques formades pels cinc. Als passatges a l’uníson, malgrat ser efectistes, els mancava precisió i netedat. Sobre dues plataformes amb rodes, quatre músics amb els quals Larbi ja ha col·laborat altres vegades: les veus ancestrals de Yoshii, Park i Datta et transporten cap endins i en harmonia amb la humanitat. Larbi ha reunit un repartiment de ballarins carismàtics de diferents disciplines: Patrick Williams Seebacher (hip-hop), Fabian Thomé (flamenc), l’energètic Johnny Lloyd (lindy hop) i el genial Dmitri Jourde, que flueix diluint-se i prenent forma, com si nedés pel terra. Sidi Larbi Cherkaoui crea la il·lusió que a través de la bellesa de la música i la dansa, i “deixant la ment en pau” s’aconsegueix el diàleg.
Larbi acaba pronunciant un discurs amb un to estil TED Talk. En acabar, el públic va arrencar a aplaudir; Larbi sap seduir. Jo mateixa hi vaig caure: em va encantar el “deixa la teva ment en pau i para de pensar compulsivament”. Tanmateix, en escriure aquesta crítica, tot revisitant les frases, imatges o sensacions que vaig anotar, m’adono que en el fons Larbi alliçona amb un efectisme simple com tapar les esquerdes, és a dir, com transformar el xoc en convivència intercultural. I un petit incís per acabar: ¿les dones no en formen part, d’aquest conflicte? Nou nacionalitats damunt l’escenari: un sol gènere. Em costa molt de creure que hi hagi una resposta tan fàcil als conflictes que ens envolten o sobre els quals llegim als diaris. Fractus V es va estrenar el 16 de setembre de 2015 a París, dos mesos després es van produir els atemptats simultanis.
