Revista

 

Vols llegir la Revista Musical Catalana? Subscriu-te ara clicant al baner:

IMPRESCINDIBLES

Els mesos de febrer i març venen marcats pel Projecte Beethoven, un dels eixos principals de la programació del Palau de la Música Catalana aquesta temporada. Des de les Nou Simfonies de Ludwig van Beethoven fins a la música de cambra, amb els Trios per a piano i les Sonates per a violí,  la música de Beethoven estarà molt present a les programacions. D’altra banda, al febrer i març torna a Catalunya el director granadí Pablo Heras-Casado, un dels directors més ascendents del moment. Al Palau dirigirà una de les obres més representatives de Claudio Monteverdi, Selva morale e spirituale, i al març dirigirà i enregistrarà la Cinquena Simfonia de Mendelssohn i el Concert per a violí amb Isabelle Faust i la Freiburger Barockorchester. A nivell internacional, aquests mesos destaquen per les propostes de nova creació, amb la programació de la Capella Rothko de Morton Feldman a la Philharmonie de París, l’estrena de Trompe-la-mort de Luca Francesconi a l’Opéra de París -al Liceu es podrà veure la seva Quartett– i les estrenes operístiques a Madrid: La ciudad de las mentiras de Elena Mendoza al Teatro Real, Displace de Joan Magrané i Raquel García-Tomás als Teatros del Canal, i Le malentendu de Fabián Panisello, novament als Teatros del Canal.

EN PORTADA

Gustavo Dudamel

Projecte Beethoven

Una generació, una tècnica i una emotivitat homogènia s’endinsen als “móns” simfònics beethovenians guiats per un Dudamel consagrat a Viena. Seran quatre dies -del 12 al 15 de març- d’immersió en aquesta execució integral de les Simfonies de Beethoven al Palau de la Música Catalana, un dels cinc únics auditoris del planeta que en podran gaudir.

Text: Carlos Calderón Urreiztieta. Fotografies: Mark Hanauer.

ÒPERA

Quartett

de Luca Francesconi

El repertori d’òpera contemporània no abunda darrerament al Gran Teatre del Liceu. Per sort, hi arriba un dels títols més suggeridors de l’actualitat en matèria de teatre musical, una revisió de l’obra teatral homònima de Heiner Müller amb una producció d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus). Quartett es podrà veure i viure al Liceu del 22 de febrer al 3 de març de 2017.

Text: Jaume Radigales. Fotografies: Rudy Amisano / Teatro alla Scala.

REPORTATGE

Associació Joan Manén

Recuperació de patrimoni musical

Aquesta associació es va fundar a la darreria del 2010 i des d’aleshores treballa cada dia en la recuperació i difusió de la música catalana, i sobretot per posar llum a la figura de Joan Manén, director d’orquestra, promotor de concerts, compositor i violinista superdotat que va crear més de 180 obres. Del 10 de febrer al 10 de juny tindrà lloc el sisè Cicle Joan Manén de música catalana.

Text: Xavier Chavarria. Fotografies: Associació Joan Manén.

UN DIA AMB…

Ludovic Tézier

El renaixement vocal del baríton francès

Nascut a Marsella fa quaranta-vuit anys, el baríton està vivint un renaixement vocal després d’haver estat tot un any apartat dels escenaris per culpa d’un problema físic molt habitual en els cantants. Tézier, que tanmateix ha estat a punt d’haver de posar punt final a la seva carrera, en aquesta conversa ens mostra el seu caràcter humil i honest. El baríton va cantar el paper protagonista de l’òpera Macbeth de Giuseppe Verdi, que va inaugurar la passada temporada del Liceu.

Text: Mercedes Conde Pons. Fotografies: Quim Roser.

REPORTATGE

El que dicta la batuta

L’orquestra del segle XXI, ¿Un règim democràtic?

Mítics, idolatrats i admirats, molts dels grans directors del segle XX han passat a la història no només per la seva vàlua artística, sinó també pel seu lideratge despòtic i titànic. Al segle XXI, però, els podis orquestrals es democratitzen i s’obren al “colideratge responsable”.

Text: Ana María Dávila.

DOSSIER

100 anys de la Revolució Russa. 1917-2017

Música de tsars (a la recerca d’una identitat nacional)

Música de soviets (les tortuoses relacions entre l’art i el poder)

Aquest any 2017 es compleixen cent anys de la Revolució russa, que va canviar el curs de la història contemporània i de la música. Aprofitem l’avinentesa per analitzar com els esdeveniments polítics d’aquest país han determinat el desenvolupament de la música clàssica i creat una de les cultures musicals més admirades. L’arribada de Lenin al poder i després d’Stalin, juntament amb les imposicions del realisme socialista, van obligar els compositors soviètics a adaptar-se, cadascun en la seva pròpia mesura, als nous cànons: Dmitri Xostakóvitx, Serguei Prokófiev i Aram Khatxaturian al país i Rachmàninov i Stravinsky a l’exili.

Text: Víctor Estapé // Aina Vega Rofes

ACTUALITAT

Granados més enllà de Granados

Una gran exposició, la representació de Goyescas, concerts, discos, llibres… Les commemoracions de l’Any Granados que van començar el 2016 (centenari de la seva mort) s’allargaran tot el 2017 (150è aniversari del naixement). La Revista Musical Catalana presenta un balanç de les activitats fetes fins aleshores i un resum de tot allò de positiu que ha aportat la celebració del doble aniversari per donar a conèixer en totes les seves facetes el compositor català Enric Granados.

Text: Pep Gorgori. Fotografies: Espai de Documentació i Recerca del Museu de la Música

L’ÀNIMA DEL SO

Lorenzo Coppola

Emociona(n)t amb el clarinet d’amor

Aquest italià magnètic i entusiasta porta anys fent d’ambaixador dels clarinets històrics. Combina la seva plaça a la prestigiosa Freiburg Barockorchester (la “Filharmònica de Berlín” de les orquestres amb criteris històrics) amb infinitat de projectes culturals i educatius que el tenen voltant pel món bona part de l’any. Barcelona té el privilegi de comptar amb ell com a professor titular de clarinet històric a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC).

Text: Josep Barcons Palau. Fotografies: Quim Roser.

EL COMPOSITOR

Claudio Monteverdi

Un pont entre dos mons musicals

Poques vegades un artista representa tan clarament la culminació d’una època i el sorgiment d’una altra com Claudio Monteverdi (1567-1643). Renaixement i Barroc conviuen en una figura de la qual enguany celebrem el 450è aniversari del naixement. Enguany el Palau de la Música Catalana programa algunes de les seves obres més representatives, com per exemple la Selva morale e spirituale amb el Balthasar Neumann Chor sota la direcció de Pablo Heras-Casado el 9 de febrer i l’òpera Il ritorno d’Ulisse in patria amb John Eliot Gardiner el proper 3 de maig.

Text: Francesc Xavier Alern. Il·lustració: Roger Pibernat.

ESCENARIS DEL MÓN

Teatro dell’opera di Roma

El teatre de la Tosca

Ja ho diu Cavaradossi en Tosca: “Come la Tosca in teatro”, i si algun teatre pertany a aquesta cantant fictícia, aquest és el Teatro dell’opera di Roma. Com la mateixa Tosca, tot en aquest teatre transpira Roma i Itàlia. Aquí la fantasia i la realitat es tornen difuses i aquest teatre conserva alguns dels mites operístics més emblemàtics, com per exemple l’escàndol que la soprano Maria Callas va provocar en abandonar a mitja funció el teatre, deixant l’òpera que estava cantant, Norma de Bellini, a mitja representació.

Text: Marc Busquets Figuerola.

ACCENTS

Novetats discogràfiques

Pianistes com Martha Argerich, Daniel Barenboim, Alba Ventura, Moisés Fernández Via, Yundi i formacions de cambra com el Quartet Quiroga, el Trio Malats i el Trio Rodin.

La pianista argentina Martha Argerich és protagonista de dos dels volums que es ressenyen en aquest exemplar de la Revista, un d’ells recopilatori dels seus millors enregistraments amb Deutsche Grammophon, l’altre, un viu des de Buenos Aires junt amb Daniel Barenboim. Del Cuarteto Quiroga presentem el seu volum amb obres de Johannes Brahms, “Frei Aber Einsam”, i el Trio Malats ofereix un original enregistrament amb Ana Belén de las Canciones negras de Montsalvatge. Els darrers volums d’Alba Ventura i Moisès Fernández Via al piano, així com els darrers enregistraments d’obres de cambra d’Enric Granados i Joan Manén omplen les recomanacions discogràfiques, junt amb un enregistrament d’obres que Georg Friedrich Händel va escriure per la seva “favorita”, Anna Maria Strada.

MELÒMANS

Eulàlia Vintró

“Els diumenges a la tarda el pare posava òpera al gramòfon”

Catedràtica de filologia grega a la Universitat de Barcelona, ha estat tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona i diputada al Parlament de Catalunya i a les Corts espanyoles i, des de sempre, es declara una enamorada de la música, un llenguatge -diu- que s’hauria d’ensenyar a tothom des de petits.

Text: Sílvia Díez.

Post Your Thoughts