Theorin sota la capa de Victoria de los Ángeles

© Elisenda Canals i Solla

LIFE VICTORIA LIED FESTIVAL. Iréne Theorin, soprano. Magnus Svensson, piano. Obres de Wagner, Wolf i Sibelius. PARANIMF DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. 30 DE NOVEMBRE DE 2017.

Per Albert Galceran

El Festival LIFE Victòria, dedicat a consagrar la memòria d’una de les millors veus de la història, la barcelonina Victoria de los Ángeles, va tancar el dia 30 de novembre passat la cinquena edició. La clausura va ser amb una manifesta admiradora de la cantant barcelonina, Iréne Theorin, en un concert benèfic en favor de la Fundació que porta el nom de la soprano catalana. L’espai triat per al recital no va ser fruit de l’atzar, ja que Victoria de los Ángeles va néixer en aquell edifici, en ser filla del bidell de la Facultat, i actualment és la seu de la Fundació que organitza el festival. Així doncs, tot semblava indicar una festa final de gran èxit, i així va ser.

Iréne Theorin és, segurament, una de les millors sopranos wagnerianes del moment, tal com ho està demostrant interpretant el rol d’Isolde (Tristan und Isolde) al Gran Teatre del Liceu, en la producció signada per Àlex Ollé que es va estrenar a la ciutat el 28 de novembre passat. Dos dies després la soprano sueca es va presentar al Festival LIFE en el seu primer recital barceloní i amb un repertori d’allò més exigent: Richard Wagner, Hugo Wolf i Jean Sibelius. I només dos dies després de cantar l’extens rol d’Isolde al Liceu. Aquest és un detall prou rellevant que explica la salut vocal de la soprano i el seu caràcter allunyat de les dives històriques. Un gran recital que recordarem durant molt de temps.

© Elisenda Canals i Solla

El programa anunciat tenia un primer plat temptador i clarament relacionat amb l’òpera que canta al Liceu, els Wesendonck Lieder, cinc poemes amb text de Mathilde Wesendonck, la dona que va inspirar Wagner per compondre el triangle amorós de Tristan und Isolde i que de nou inspiraria el genial compositor per posar música a aquest cicle de lied que va servir d’estudi, precisament, per a algunes escenes de l’òpera ja comentada. Theorin va assumir aquesta primera part amb la solvència que la caracteritza, i desplegant tots els seus recursos expressius i fidelment acompanyada per l’eficaç Magnus Svensson.

De Wagner va passar als Goethe-Lieder d’Hugo Wolf, a través dels quals Theorin va mantenir un cant immaculat, només enfosquit per alguna vibració a la zona greu de la seva tessitura, però clarament compensada per la intensitat interpretativa de la intel·ligent soprano sueca.

I el programa va acabar amb una tria de les Cinc cançons op. 37 i Sis cançons op. 36 de Jean Sibelius, cantades en suec. Theorin va mostrar-se còmoda en aquest repertori, fet que li va permetre ampliar la paleta expressiva i la intensitat dramàtica de la seva expressió ja de per si colpidora.

La nit va acabar amb tres bisos que van tallar la respiració dels centenars de persones que vam omplir el paranimf de la UB. Especialment la primera propina va cantar: “Dich, teure Halle”, ària d’Elisabeth (Tannhäuser) del segon acte de l’òpera. I ho va fer vestida amb la capa groga que Victoria de los Ángeles va lluir en el seu debut com a Elisabeth al Festival Wagner de Bayreuth l’any 1961. Sense cap mena de dubte, un detall estètic que marida a la perfecció amb la proposta i amb el Festival, que es consolida com una de les cites indispensables per als amants del lied a Catalunya.

Post Your Thoughts