PALAU 100. Leonidas Kavakos, violí. Yuja Wang, piano. Brahms: Sonates per a violí i piano núm. 1, 2 i 3. PALAU DE LA MÚSICA. 20 D’OCTUBRE DE 2014.
Per Lluís Trullén
Podria haver-hi dubtes de si una superestrella del violí com Leonidas Kavakos i la pianista Yuja Wang, considerada pels membres de concursos internacionals com una intèrpret “sobrenatural”, assolirien en la seva confluència tota la dimensió melancòlica i poètica que contenen les Sonates per a violí i piano de Brahms. Ambdós artistes van enregistrar la integral brahmsiana la primavera passada i l’han oferta per molts escenaris d’arreu del món, i ara en una nova gira que ha acabat a Barcelona després d’actuar a Amsterdam, Londres, París i Madrid.
La música que Brahms va llegar en aquestes tres sonates compostes entre els anys 1879 i 1888 ja és per si mateixa sublim. La inspiració del bellíssim paisatge del nord dels Alps del llac de Thurn, el fet de compondre la primera de les Sonates en plena maduresa després d’haver enllestit el Concert per a violí, un tractament pianístic que excepte els darrers moviments de la darrera Sonata resulta més proper al Brahms sublim dels opus 117 i 118 que no pas al tractament simfònic expressat en les primeres Sonates per a piano, dibuixen en les obres un cantabile perpetu, una malenconia profunda i una inspiració lírica plena d’extrema sensibilitat.
Equilibri de sonoritat, diàlegs profundament meditats i una sensibilitat que expressava el lirisme evocador de Brahms amb una màgia colpidora van fluir ahir a la nit al Palau en el decurs d’unes interpretacions prodigioses. Res no sorgia per atzar o per una inspiració momentània; recrear la bellesa lírica i, quan pertocava, fer emergir els sentits rapsòdic i dramàtic era fruit d’un treball tècnic impecable, d’uns diàlegs d’un equilibri perfecte en la sonoritat. No feia falta que s’encreuessin mirades entre ells; tot estava a priori dirigit a assolir la màxima categoria interpretativa, sabedors que són dos intèrprets consagrats i que no poden permetre’s el mínim error.
Yuja Wang té vint-i-set anys, però el seu grau de maduresa interpretativa –com ja havíem assenyalat en recitals anteriors que ha ofert a Barcelona– resulta enlluernador. Malgrat assolir la fama amb interpretacions de la música de Rachmàninov o Prokófiev i d’obres de gran demanda tècnica (el proper cap de setmana actua novament a Barcelona interpretant el Concert per a piano i trompeta de Xostakóvitx), la seva sensibilitat i aprofundiment la converteixen en artista idènticament idònia per a Beethoven, Chopin o Brahms. Com sempre, cuida el mínim detall per assolir el màxim d’èxit: des de tenir un tamboret fet a mida que l’acompanya en els seus recitals, fins a optar per un look realçat amb un vestit suggerent; però per sobre té com a punt de mira una qualitat interpretativa que sap que només és a l’abast d’uns pocs escollits. Quan Wang va néixer, un jove Kavakos ja havia guanyat concursos internacionals i enlluernava per la seva tècnica. Malgrat que el seu Stradivarius té un so excepcional, la manera tan perfecta a nivell tècnic de tocar –deixant de banda tot gest gratuït–, amb recorregut d’arquet adient per a cada nota, fan de les seves recreacions uns veritables esdeveniments musicals. Un Palau ple es va rendir davant l’allau de musicalitat que els intèrprets van assolir amb aquestes sublims obres de Brahms, tot reafirmat ja fora de programa novament amb música de Brahms, de Schumann i amb una prodigiosa exhibició tècnica d’una transcripció del primer dels tres moviments de Petruixka d’Igor Stravinsky.
