El Palau de la Música presenta Sala d’Assaig, un programa de videopòdcast que convida l’oient a explorar la connexió entre la música i altres arts i disciplines (com l’arquitectura, la filosofia, l’educació o la ciència) a través de la conversa amb els convidats.

Disponibles a Spotify, YouTube i Palau Digital, els episodis, d’una mitja hora de durada i que tindran una periodicitat de publicació mensual, es graven a l’emblemàtica Sala d’Assaig de l’Orfeó Català que hi ha sota la Sala de Concerts del Palau. El programa audiovisual parteix d’una obra de la programació del Palau per iniciar una conversa, en cada episodi, amb convidats de diferents perfils i camps professionals que aborden el tema tractat des del seu àmbit i especialitat. Aquesta proposta, que respon a la vocació divulgativa del Palau de fer arribar la música i els seus beneficis a tothom, permet estendre l’experiència cultural del Palau més enllà de la Sala de Concerts oferint un espai de reflexió, coneixement i entreteniment a l’abast de tothom. De moment estarà disponible a Spotify, YouTube i Palau Digital, i properament, a altres plataformes. 

Amb motiu de l’estrena de Sala d’Assaig, s’han publicat i ja estan disponibles a les diferents plataformes els dos primers episodis, tots dos conduïts per la periodista cultural Andrea Gumes. El primer, Música per viure millor, parteix de la Sisena Simfonia de Ludwig van Beethoven, coneguda com a Simfonia Pastoral, per descobrir les connexions neuronals que la música activa al nostre cervell, la resposta que ens provoca i l’efecte que té en la història vital i els records de cada persona. Els convidats d’aquest episodi són el filòsof i crític musical Bernat Dedéu i la neurocientífica Carlota Pagès. 

El segon episodi parteix de l’obra Una vida d’heroi de Richard Strauss i qüestiona i reflexiona sobre l’artista i el paper d’heroi en el procés creatiu, un tema que és, a més, el fil conductor de la temporada 2024-25 al Palau. Titulat Vida heroica, participen en l’episodi Raquel García-Tomás, compositora convidada de la temporada 2024-25 al Palau de la Música Catalana i Premi Nacional de Cultura 2024 de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Lara, poeta i escriptor convidat de la temporada al Palau. 

Sala d’Assaig se suma als altres continguts digitals de divulgació musical i cultural del Palau de la Música Catalana, com les càpsules Perspectives Musicals, i els concerts, videoclips i altres propostes a Palau Digital, YouTube, Spotify i altres plataformes. 

El Consell Rector de L’Auditori ha nomenat aquest dilluns Víctor Medem director de L’Auditori, a proposta de la Comissió de Valoració del concurs. Prendrà el relleu a l’actual director Robert Brufau previsiblement a partir del mes de juliol.

La Comissió de Valoració ha reconegut especialment la trajectòria professional de Víctor Medem, de més de vint-i-cinc anys en el sector de la música, amb una àmplia experiència en els àmbits de la direcció artística, la contractació, la producció musical i la gestió cultural, aspectes que avalen la seva idoneïtat per assumir la direcció d’aquest equipament. I n’ha destacat també el seu profund coneixement de L’Auditori, de les seves fortaleses i del seu potencial.

En aquest sentit, la Comissió considera que Medem ha presentat un projecte ambiciós, sòlid i amb personalitat, un full de ruta que incorpora un fil narratiu entorn d’Europa com a resposta al context polític i social actual, i que aposta per la continuïtat del procés d’internacionalització de la institució, mantenint alhora una presència activa al país.

El projecte contempla de manera rellevant l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i estableix com a eixos d’actuació l’excel·lència, la innovació, la mobilitat i el servei públic i també fa referència a la Banda Municipal de Barcelona (BMB) i al seu creixement. El projecte de Medem subratlla especialment el compromís amb els àmbits educatiu i social de l’equipament.

La Comissió de Valoració ha estat formada per tres representants de l’Ajuntament de Barcelona – Elisenda Rius, gerenta d’Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida de l’Ajuntament de Barcelona; Oriol Martí, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i Isabel Balliu, gerenta de L’Auditori-, dos representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya -Josep M Carreté, secretari general de Cultura, i Xavier Fina, director general de Promoció Cultural i Biblioteques- i un grup d’assessors integrat per Louwrens Langevoort, president d’ECHO i director de la Kölner Philharmonie, Ewa Bogusz-Moore, directora de NOSPR Katowice, Joan Oller, director general del Palau de la Música, Josep M Prat, director d’Ibercamera i Ludovic Morlot, director titular de l’OBC.

Víctor Medem ha dirigit des de 2016 la Schubertíada, festival de referència de lied i música de cambra, del qual també n’és el gerent. També ha estat director artístic del Festival Barcelona Ciutat de Clàssica, impulsat per L’Auditori, el Liceu i el Palau de la Música conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Turisme i que aposta per convertir la ciutat en la capital de la clàssica i la lírica oferint concerts en espais singulars que se sumen a la programació dels tres grans equipaments musicals de la ciutat. En l’àmbit de la programació artística, també ha estat responsable de programació del festival internacional Heidelberger Frühling i de la Philharmonisches Orchester Heidelberg i director dels cicles d’Ibercamera i La Filarmónica a Madrid. Medem té una dilatada experiència en l’àmbit internacional, ja que ha treballat a Baden-Baden, Berlin, Munic, Heidelberg, Colònia i Estrasburg.

Com a consultor i assessor de gestió i programació en el sector de la música clàssica a Espanya i Europa, ha desenvolupat nous cicles simfònics a institucions tant prestigioses com l’Elbphilharmonie d’Hamburg i la Philharmonie de Berlín, i ha col·laborat amb nombrosos artistes de renom nacional i internacional. 

En l’àmbit de la docència ha impartit assignatures a algunes de les universitats i institucions musicals educatives més rellevants del país com l’ESMUC, el Conservatori del Liceu o la UIC. També ha estat membre del jurat de concursos internacionals de prestigi a Alemanya i Àustria promoguts per Liedzentrum Heidelberg, Görlitz Lied Wettbewerb i Schubert und die Moderne Graz.

El pròxim dimarts, 1 d’abril (Sala de Concerts, 20 h), el pianista Marco Mezquida i l’organista Juan de la Rubia, dos mestres de la improvisació, tornaran a compartir escenari al Palau de la Música per improvisar sobre l’obra de J. S. Bach amb l’espectacle Bach & forward, l’exitosa producció amb projeccions de l’artista visual Alba G. Corral que es presenta per tercera vegada a la sala modernista. 

De la Rubia i Mezquida tornaran a posar en comú les seves idees i el seu art amb dos pianos i orgue amb obres de J. S. Bach, també un gran improvisador. Al concert es podran escoltar improvisacions al voltant de preludis d’El clave ben temperat, motius de les Variacions Goldberg i fragments de concerts, corals, fantasies i àries del Kantor de Leipzig, que prendran nova vida i noves formes mitjançant un procés continu d’imaginació i creació.

La música tindrà la companyia de les projeccions en directe d’Alba G. Corral, artista que combina art digital, codificació i performance en viu amb narracions musicals, sobre els elements de l’escenari (les columnes, el terra, l’orgue), estructures visuals inspirades en les textures, les formes i els colors de l’edifici modernista. Imatges que dialogaran amb la música dins del mateix procés d’escolta i intercanvi d’idees establert pels músics, per reforçar allò que explica la música, per bé que en algunes ocasions seran els músics qui es deixaran guiar per les imatges.

Es tracta d’una proposta del cicle Palau Fronteres sempre diversa per definició, única i irrepetible, estrenada el març del 2021 i que va ser guardonada amb el Premi Alícia 2023 a la Interdisciplina. La música del compositor barroc provocarà noves emocions i sensacions inèdites i irrepetibles, tant per a l’oïda com per a la vista.

Imatge destacada: (c) Toni Bofill.

Des d’ahir i fins al proper 1 de maig el Foyer del Petit Palau acollirà l’exposició “Per amor a la vida, dones del nostre passat”, de la pintora i artista convidada de la temporada 2024-25 del Palau de la Música, Adela Beltran. A través de les seves obres, l’artista vol reivindicar i fer visible la figura i el paper de la dona en la Història, sovint oblidats. 

En aquesta sèrie d’onze obres que veuen la llum per primera vegada al Palau de la Música, Adela Beltran recupera la memòria de dones reals i anònimes, definides pel seu coratge i arrelament a la vida. Dones que malgrat passar desapercebudes, han deixat una empremta inesborrable en les generacions posteriors, de les quals han esdevingut una part essencial però silenciada en el decurs de la Història, i totes elles amb nom propi. Per la seva relació amb el Palau, hi destaca el quadre d’Emerenciana Wehrle, concertista, contralt i professora de cant reconeguda, que va formar i dirigir el Cor de Senyoretes de l’Orfeó Català (l’any 1896), després de superar l’oposició social de l’època. La seva tasca va ser clau per a la consolidació del cor femení i per a la difusió del repertori coral en català. Com Wehrle, les altres dones representades tenen darrere una història que mereix ser explicada. 

La tècnica emprada en les seves creacions busca un diàleg amb la tradició fent servir materials que eren d’ús quotidià en les vides de les seves protagonistes, com llençols o teles cosides per elles. Els combina amb l’ús de diverses tècniques que inclouen l’oli, l’acrílic, la cera i el collage en diversos suports, com ara materials d’origen orgànic i també reciclat. 

En la inauguració de l’exposició, Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana ha destacat que el Palau és més que una “casa de la música” i que des de sempre ha buscat el diàleg amb les altres arts. “Hem acollit obres d’artistes com Jaume Plensa, Antoni Tàpies, Joan Miró, Perejaume, Ampúdia, i la temporada passada Eugènia Balcells”, ha detallat. Joan Oller, director general del Palau, ha explicat com l’exposició s’emmarca en la temàtica de la temporada 2024-25 al Palau, que amb el lema “La música més humana” proposa una revisió entorn del concepte de l’heroi i l’antiheroi. “L’exposició de l’Adela ens parla de dones anònimes, que no van ser grans protagonistes, però que van tenir una vida que podem considerar heroica perquè van fer coses extraordinàries en les més difícils circumstàncies”, ha explicat. Per la seva part, Adela Beltran ha volgut posar veu a la història de cadascuna de les dones que formen part de l’exposició, una mostra on l’art de cosir té presència i aporta un valor simbòlic que lliga l’espectador amb el passat: “Malgrat viure el present, no podem deixar enrere la meravellosa energia i saviesa que ens han aportat les dones del nostre passat, les seves vivències i fortaleses davant els moments personals i socials de cada moment històric, polític i social que han viscut. Sento que totes aquestes dones formen part de mi i que porto els seus gens”, ha explicat. Beltran ha convidat els assistents a contemplar els quadres d’aquestes dones i a preguntar-se per les seves pròpies arrels i orígens. 

Amb la figura de l’artista convidat a la temporada, el Palau de la Música busca aprofundir el diàleg amb les altres arts acollint i impulsant obres d’artistes locals i internacionals. Aquesta temporada, també és artista convidat el fotògraf novaiorquès Bill Armstrong, responsable de la imatge gràfica de la temporada, mentre que la temporada passada 2023-24 ho van ser l’artista visual i cineasta Eugènia Balcells i els artistes digitals d’IA Entangled Others. 

Sobre Adela Beltran 

Nascuda a Alcanar (1973), Adela Beltran és una artista i dissenyadora gràfica que busca expressar la feminitat i exaltar la força, el caràcter i la capacitat de resiliència de les dones a través de retrats pictòrics de dones anònimes que representen una identitat comuna. Les dones d’Adela Beltran evoquen el foc interior i l’anhel de vida i transcendència de tantes dones silenciades per la Història. Després de treballar molt de temps com a dissenyadora gràfica, els darrers anys s’ha dedicat a la creació artística sobre llenç i amb l’ús de diferents tècniques que inclouen l’oli, l’acrílic, la cera i el collage en diversos suports. La temàtica principal de la seva obra té la dona com a punt neuràlgic. Beltran vol representar totes aquelles dones desconegudes del passat que han tingut un paper essencial en l’esdevenir de la Història.

Amb aquest objectiu, Adela Beltran juntament amb Manel Vallet van fundar la Fundació Úniques, una organització que treballa per donar visibilitat a les creadores i promoure el col·leccionisme com a eina clau per a la preservació de l’art contemporani femení.

Imatge destacada: (c) Toni Bofill.

L’onzena edició dels Sopars Lírics al Restaurant 7 Portes tindrà un format inèdit on una jove promesa de la lírica compartirà escenari amb un cantant profesional.

Nascuda l’any 2013 sota l’impuls de Roger Alier i plenament consolidada, aquesta iniciativa que uneix gastronomia i música en un format únic i exclusiu s’ha caracteritzat fins ara per la descoberta de nous talents.

Ara, a través d’aquesta combinació de generacions, l’onzena edició vol retre homenatge a la transmissió del coneixement i a l’acompanyament artístic com a valors essencials dins del món de l’òpera.

Així, aquesta temporada s’estructura en tres concerts que tindran lloc els dies 27 de febrer, 27 de març i 8 de maig. En el primer, hi compartiran espai la soprano Tabita Ester Martínez (professional) i el tenor Óscar Encinas (jove promesa); en el segon, serà el torn del tenor Beñat Egiarte (professional) i el baríton Carlos Varela (jove promesa), i en el tercer coincidiran la jove soprano Maria Patak i un cantant professional encara per confirmar.

Els Sopars Lírics 7 Portes estan dirigits artísticament pel crític musical Jordi Maddaleno i compten amb l’acompanyament al piano de Josep Buforn.

El Restaurant 7 Portes, que ha tingut entre els seus hostes músics de renom com Maria Callas, Montserrat Caballé, Alfredo Krauss i Josep Carreras, col·labora actualment amb diversos esdeveniments i festivals musicals com el Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, el Festival de Jazz de Barcelona i la temporada BCN Clàssics, entre d’altres.

Aquest diumenge, 23 de febrer, en sessió matinal (Petit Palau, 12 h), el clarinetista portuguès Carlos Ferreira actuarà acompanyat del pianista Pedro Emmanuel Pereira en el primer concert del cicle ECHO Rising Stars al Palau de la Música d’aquesta temporada.

ECHO Rising Stars és la plataforma europea que impulsa i dona a conèixer els artistes emergents de la música clàssica escollits pels membres de l’European Concert Hall Organisation (ECHO), entitat de la qual són membres el Palau de la Música Catalana i l’Auditori de Barcelona, entre d’altres.

Proposat per Casa da Música Porto, Fundação Gulbenkian Lisbon i The Sage Gateshead de Newcastle, Carlos Ferreira oferirà un programa amb algunes de les obres més importants del repertori per a clarinet dels segles XIX i XX i dues composicions contemporànies que li han estat dedicades; també inclou l’estrena a Barcelona de La lune, l’ombre et moi de Lanqing Ding, obra encarregada expressament per aquesta entitat de suport al talent jove. Concretament, a més de l’estrena, el concert inclourà obres de Carl Maria von Weber (Grand duo concertante), Robert Schumann (Fantasiestücke), Francis Poulenc (Sonata per a clarinet i piano), Claude Debussy (Première Rhapsodie) i del mateix Pedro Emmanuel Pereira (Suite duas igrejas).

Nascut a Paredes (Portugal), Carlos Ferreira és considerat un dels clarinetistes més destacats en l’àmbit europeu. Guardonat amb diversos premis internacionals, actualment és clarinet principal de l’Orquestra Nacional de França. Ha actuat en diversos festivals i ha col·laborat amb orquestres europees de primer nivell. En música de cambra, ha treballat amb músics de renom mundial, com Emmanuel Pahud, Alice Sara Ott i Hilary Hahn, entre d’altres. El seu primer àlbum, amb el pianista i compositor Pedro Emanuel Pereira, titulat XX-XXI, es va publicar el novembre del 2022.

El cicle ECHO Rising Stars d’aquesta temporada inclou dos concert més: el del Quatuor Agate (format per Adrien Jurkovic i Thomas Descamps, violins; Raphaël Pagnon, viola, i Simon Iachemet, violoncel), que actuarà el diumenge 16 de març (Petit Palau, 12 h), i el del pianista Lukas Sternath, que actuarà el dimarts 15 de juliol (Sala de Concerts, 20 h).

Imatge destacada: (c) Daniel Delang.

Del 10 de març al 18 de maig, tindran lloc els sis concerts del nou cicle de Música Clàssica al Paral·lel, una nova iniciativa que combina propostes tradicionals i innovadores, s’adreça a tots els públics i posa en valor el talent de joves músics del nostre país.

El primer concert porta per títol “Entre fronteres: compositors iberoamericans”, i anirà a càrrec de La 432 Nova Orquestra que, sota la direcció del mestre Fernando Álvarez, presentarà un programa que inclourà tres estrenes mundials i obres de Piazzolla, Rovira, Gardel, entre d’altres.

El 8 d’abril, serà el torn de Carlos Bianchini i la Cobla Montgrins amb el programa “ 140 anys de música”, que fusionarà tradició i modernitat. I el 5 de maig, la Camerata Internacional de Barcelona, liderada pel concertino José David Fuenmayor, interpretarà Les quatre estacions de Vivaldi.

D’altra banda, el cicle també inclou tres concerts familiars, que busquen apropar la música clàssica al públic familiar i tindran lloc en diumenge i a les 12 del migdia.

El primer serà el 4 de maig, en què Carlos Bianchini presentarà “Els colors de la música: el recital de piano”. El dia 11 serà el torn de “Moments musicals: el quartet de corda”, un viatge musical des del Barroc fins a la música contemporània. I finalment, el 18 de maig, la narradora Núria Serra i un quintet de vent metall oferiran el cèlebre conte Pere i el llop de Prokófiev.

El proper dimarts 11 de febrer (Sala de Concerts, 20 h), arriben al Palau de la Música el cantant solsoní Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona per presentar el seu darrer treball conjunt en el marc del Festival Folk Internacional Tradicionàrius.

Aquest serà el cinquè any consecutiu que el Palau de la Música acollirà un dels concerts d’aquest festival, un cicle de música tradicional catalana i internacional que en els seus 37 anys de trajectòria, s’ha consolidat com un dels circuits de referència de música folk de Catalunya i Europa.

El cantautor Roger Mas, conegut per la capacitat d’innovació i profunditat de les lletres, torna a escena amb un nou projecte discogràfic, en aquest cas acompanyat d’una de les formacions més prestigioses i de més projecció del país. Dotze anys després de llançar el primer treball conjunt, ara presenten el segon volum, que inclou un total de tretze cançons i un bonus track, totes adaptades i arranjades pel mestre Xavier Guitó.

Aquest nou treball destaca per la incorporació de la sonoritat dels instruments de doble canya i del metall, elements característics de la cobla, que s’integren en l’habitual acompanyament instrumental de Roger Mas. El resultat és un diàleg sonor emotiu i inusualment atractiu que enriqueix les composicions del cantautor amb noves capes de profunditat i emoció. L’espectacle que acompanya la presentació del disc és un veritable viatge musical per diferents cultures, amb cançons en llengües com l’italià, el francès, el serbi, el castellà, l’occità i el català.

Així mateix, el repertori inclou peces inèdites i noves versions de cançons emblemàtiques de la discografia de Roger Mas, fet que converteix la proposta en una tornada molt esperada després de l’èxit del primer volum.

El concert s’emmarca en el cicle Palau Fronteres, que busca diluir els límits entre la música popular i la música clàssica explorant nous territoris i formats i proposant als artistes descobrir nous estils i formes de presentar-se davant el públic. Per la seva banda, el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), com a centre estable de música folk, amb col·laboracions com les del Palau de la Música programa i crea aliances amb els grans centres de música del país, amb l’objectiu d’arribar a nous públics i assolir aforaments més grans. Aquest any, en la seva 38ª edició, aprofundeix amb la Mediterrània com a bressol de la música tradicional catalana. El mar com a territori comú: com una il·lusió de connectar amb les diferents cultures sense perdre la diferència que identifica cadascuna.

Imatge destacada: (c) Michal Novak.

Un any més el Palau de la Música presenta el cicle Nadal al Palau, que des del 9 de desembre fins al 12 de gener ofereix una programació especial que convertirà l’escenari modernista en un espai de gaudi compartit, a través de la música, per celebrar aquestes dates tan assenyalades.

Nadal al Palau compta aquesta temporada amb 10 propostes musicals diferents, algunes de les quals es repeteixen en més d’una sessió donant lloc a un total de 21 concerts. A aquests concerts se’ls hi sumen dues propostes familiars amb 10 concerts més i 2 visites guiades a l’edifici per als més menuts. 

Nadal al Palau començarà el 9 de desembre (Petit Palau, 19.30 h) amb el Cor Cererols, dirigit per Marc Díaz, que proposa una preciosa reconstrucció de la litúrgia de les Completes (la darrera pregària de la litúrgia de les hores, que es fa just abans del descans nocturn) amb una selecció d’obres de Joan Cererols, gran compositor montserratí del segle XVII i referent musical de la història del monestir. El programa situa les obres en el context de la celebració del Nadal, tot afegint a la música de Cererols falsos bordons propis, gregorians i motets i villancets adients a la celebració. Completen el programa obres de Giovanni Pierluigi da Palestrina, pare Miquel López, Tomás Luis de Victoria i de l’organista i compositor noruec contemporani Kjell Mørk Karlsen.

El 12 de desembre (Sala de Concerts, 20 h) serà el torn del Concert de Nadal de la Fundació Salvat, en el qual seran presentats els quatre solistes guanyadors de la Salvat Beca Bach 2025: la soprano Elen Lloyd, la contralt Justina Vaitkuté, el tenor Héctor Ruiz i el baix Franco Oportus. Laurence Cummings, director de l’Academy of Ancient Music de Londres, dirigirà el Bach Collegium Barcelona en una selecció de cantates, un tipus de composicions que ocupen un lloc central i essencial de l’enorme producció musical de Johann Sebastian Bach. Concretament s’interpretaran la Cantata BWV 123, Liebster Immanuel, Herzog der Frommen i la Cantata BWV 133, Ich freue mich in dir,compostes per ser interpretades en període nadalenc. El programa inclou O praise the Lord with one consent de l’Anthem núm. 9 de Georg Friedrich Händel. 

En l’any en què es commemora el 75è aniversari de la mort de Joan Lamote de Grignon, el Palau ha volgut recuperar un clàssic especial del compositor per aquestes dates i una de les seves creacions més emblemàtiques, La Nit de Nadal, en un concert que tindrà lloc el proper 14 de desembre (Sala de Concerts, 18.30 h). Dirigit per Salvador Brotons, també participaran al concert: la soprano Elionor Martínez, el baríton Ferran Albrich, el Cor Infantil de l’Orfeó Català, l’Orfeó Català, cantaires participatius i l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Escrita entre els anys 1899 i 1902, La Nit de Nadal és un oratori per a solistes, cor i orquestra, amb text de Francesc Casas i Amigó, que combina melodies populars catalanes, com El noi de la mare o El desembre congelat, amb elements derivats del postwagnerisme.  La Nit de Nadal es va estrenar el 26 d’octubre de 1902 al Teatre Novetats de Barcelona, amb la participació de l’Orfeó Català i l’Orquestra de l’Associació Musical de Barcelona. L’obra va rebre una càlida acollida i es va interpretar en més de trenta ocasions, incloent-hi una actuació a Berlín el 1913, dirigida pel mateix Lamote de Grignon al capdavant amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín.  El programa, que inclou el cèlebre poema simfònic Puigsoliu de Joaquim Serra, culminarà amb una selecció de nadales arranjades per Salvador Brotons.

A partir de la segona quinzena de desembre arribaran al Palau els concerts amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb propostes populars i que han tingut gran èxit a les passades edicions. El diumenge 15 de desembre (Sala de Concerts, 12 h) tornarà al Palau El trencanous de Txaikovski, un concert que es repetirà els dies 25 de desembre (19 h), 3 i 5 de gener (18 i 12 h, respectivament). Amb direcció de Daniel Gil Tejada, l’orquestra vallesana interpretarà una selecció de fragments d’un dels clàssics més estimats del Nadal, El trencanous: suite del ballet, op. 71. Se’n sentiran algunes peces emblemàtiques, com la “Marxa dels soldats”, la “Dansa dels mirlitons” i el “Vals de les flors”. La veu de l’actor Luis Posada com a narrador i l’art amb sorra manipulada en directe per les mans i la creativitat de l’artista Borja González acompanyaran aquest concert pensat per a tots els públics. 

El 21 de desembre (Sala de Concerts, 18.30 h) s’oferirà el Festival de valsos i danses, un concert per tancar l’any a ritme de valsos i polques vienesos, així com d’altres festes musicals. Enguany el programa, dirigit per Xavier Puig, repassarà l’any que acaba a través de dotze moments significatius del 2024 traduïts musicalment, amb l’acompanyament de la soprano catalana Marta Mathéu. 

L’orquestra barroca Vespres d’Arnadí protagonitzarà dos dels concerts de Nadal al Palau. Sota la direcció del seu fundador, Dani Espasa, i acompanyats de la violinista Farran Sylvan James,oferiran una de les obres més icòniques del gènere clàssic, Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi en un concert que tindrà lloc el 22 de desembre (Sala de Concerts, 12 h) i que es repetirà els dies 3 i 12 de gener (Sala de Concerts, 21 i 12 h, respectivament).També el 22 de desembre (Sala de Concerts, 17.30 h), però en aquesta ocasió sota la direcció de Xavier Puig, l’orquestra barroca interpretarà El Messies de Händel, un clàssic de Nadal que torna per explicar amb música esclatant fragments de la vida de Jesús des del Naixement fins a un gloriós “Amén” final, tot passant pel conegut “Hallelujah”. El concert inclourà la participació del Cor Bruckner Barcelona i les veus de la soprano María Hinojosa, la mezzosoprano Marta Infante, el tenor Marc Sala i el baríton Guillem Batllori. 

El 26 de desembre (Sala de Concerts, 19 h) serà el torn de l’esperat Concert de Sant Esteve, la gran festa que reuneix cada any la família coral de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau a l’escenari modernista i que girarà entorn d’un fil temàtic amb algunes sorpreses. 

La directora Isabel Rubio tornarà novament per dirigir el Concert d’Any Nou els dies 29 i 31 de desembre (Sala de Concerts, 12 h), i també 1, 2 i 4 de gener (21 h, 18 i 21 h, i 21 h, respectivament) al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Una festa amb valsos i polques de la família Strauss interpretats amb humor, enginy i optimisme. Aquest tradicional concert ens portarà tota l’energia d’una música escrita a Viena per la famosa dinastia de músics. 

Finalment, els dies 4 i 11 de gener (Sala de Concerts, 18 i 18.30 h, respectivament), tornarà a la sala modernista el concert Clàssics dels musicals, una vegada més amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, en aquesta ocasió dirigida per Marc Timón, i amb els cantants Albert Bolea, Ana San Martín i Sylvia Parejo. El públic hi reviurà melodies inoblidables, una selecció de grans èxits de musicals, amb clàssics com ara El fantasma de l’òpera, West Side story, Jesucrist Superstar, Els miserables i la captivadora La La Land, entre d’altres. 

Concerts Familiars al Palau

Tot i que en conjunt la vocació del cicle Nadal al Palau és oferir concerts per gaudir en família, el Palau prepara un any més una proposta adreçada de manera especial als més menuts, perquè també puguin gaudir de la màgia del Palau de la Música Catalana durant les dates nadalenques dins la programació de Concerts Familiars al Palau. 

Des del 14 fins al 30 de desembre s’oferiran deu sessions del concert BaBeBra & Mozart, un concert preciosista i alhora trepidant en format acústic com a homenatge a la música clàssica centreeuropea: Mozart, Bach, Beethoven i Brahms, entre d’altres, i noves versions d’estètiques modernes perquè petits i grans gaudeixin d’una proposta de molta proximitat escènica i amb una gran sensibilitat artística. Serà els dies 14, 15, 28, 29 i 30 de desembre (Petit Palau, a les 11 i 12:30 h cada dia). 

Igualment, els dies 4 i 5 de gener hi ha programades dues sessions de Visitem i experimentem el Palau, un recorregut guiat per l’edifici que culmina amb una activitat plàstica experimental amb alguna de les tècniques artístiques que s’hauran observat durant el recorregut.

L’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica ha presentat avui la tercera edició de l’informe ‘La música clàssica a Catalunya’, elaborat pel grup RESCUE de la Universitat de Barcelona, que lidera la doctora Magda Polo, amb dades del 2023.

La primera observació del document és que l’any passat es van programar 2.485 concerts, un 12,4% més que l’any anterior. L’increment s’atribueix a un augment del nombre de programadors i constata la millora i recuperació d’aquest àmbit, si bé cal continuar treballant per esmenar diverses deficiències.

Una altra dada destacada és que un 72,02 % dels municipis catalans no van programar en tot l’any activitats de música clàssica a les seves institucions. En aquest sentit, l’informe recorda que dels 947 municipis catalans, 478 tenen menys de 1.000 habitants, dels quals 328 en tenen menys de 500 i n’hi ha 134 amb menys de 200. No obstant això, hi ha ciutats mitjanes com Blanes (amb 41.653 habitants), Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Barberà del Vallès, Esparreguera, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès o Roses on no es va celebrar cap concert de música clàssica durant el 2023.

L’anàlisi geogràfica de l’informe d’enguany substitueix per primer cop les quatre províncies catalanes per set divisions territorials que permeten concloure que la ciutat de Barcelona té un teixit social actiu -si bé l’activitat se centra en tres grans equipaments: el Liceu, L’Auditori i el Palau de la Música-, a la resta de la província no hi ha la programació que s’esperaria, Girona fa una gran aposta per la clàssica, el Camp de Tarragona té pocs espais, Lleida no aconsegueix un volum d’activitat en sintonia amb la seva destacable iniciativa, l’Alt Pirineu i Aran concentren la gestió en poques mans i generen una gran activitat dispersa i es Terres de l’Ebre presenten un dèficit notable de concerts, que no es correspon ni al volum de programadors ni al d’equipaments.

Pel que fa al repertori, preocupa la falta de música anterior al segle XIX i que més del 70% de compositors catalans hagin estat programats en menys de cinc concerts. I en l’àmbit de la paritat, el 35,12 % de les actuacions van ser d’intèrprets femenines, però les de directores només van arribar a l’11,75 %.

L’edició de llibres, partitures i discos és un altre sector que també s’analitza enguany per primera vegada, juntament amb les subvencions, que es xifren en un total de 30 milions d’euros que es dirigeixen exclusivament a empreses i no arriben als intèrprets. L’estudi alerta que hi ha equipaments que reben un percentatge important de finançament públic, però programen un nombre residual d’intèrprets catalans, així com que un 9 % dels intèrprets catalans programats són alumnat dels centres d’ensenyament superior de música, fet que l’ACIMC considera competència deslleial.

Davant de totes aquestes dades, l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica proposa diverses mesures com ara establir una oficina de circuits amb la qual construir una xarxa estable, fomentar una programació de gestió mancomunada i crear una Fira de la Clàssica. També s’aposta per la creació de línies d’ajuda directes destinades a intèrprets, establir una quota d’intèrprets catalans en els grans equipaments i un cens obligatori d’artistes.

Imatge destacada: © ACN.

El proper dilluns, 18 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), el Palau de la Música se sumarà a la celebració dels 50 anys de la publicació de l’àlbum Hergest Ridge, el segon treball discogràfic de Mike Oldfield, publicat el 28 d’agost de 1974.

El concert serà a càrrec del grup català Opus One, liderat pel músic i musicòleg Xavier Alern, que va debutar al Palau l’any passat, precisament per commemorar el 50è aniversari de Tubular Bells (1973), el primer àlbum del compositor i multiinstrumentista britànic. El concert, en què també participaran el Quartet Brossa (Aleix Puig i Pere Bartolomé, violins; Imma Lluch, viola, i Marçal Ayats, violoncel), el Cor Bruckner Barcelona (dirigit per Júlia Sesé), les artistes convidades Rosa Cedrón, Anna Luna i Laia Frigolé, i l’actor Xavier Lite, forma part del cicle Palau Fronteres, que explora nous formats i experimenta amb la música clàssica i contemporània posant-la en relació amb altres expressions artístiques. 

Després de l’èxit aclaparador del seu primer àlbum, publicat el 25 de maig de 1973, la discogràfica Virgin Records va esperonar Mike Oldfield a treballar en un segon disc. El músic i compositor, que vivia una vida tranquil·la a l’entorn rural de Gal·les, va trobar la inspiració en una passejada a prop del turó Hergest Ridge, que va donar nom al nou àlbum. El disc va ocupar de seguida el primer lloc de les llistes d’èxits i encara avui en dia es considera una obra canònica del repertori d’Oldfield, integrant de la trilogia mítica que forma juntament amb Tubular Bells i posteriorment Ommadawn (1975). 

Hergest Ridge és una obra dividida en dues parts d’uns vint minuts de durada cadascuna, en què Oldfield capturà l’essència de tot allò que l’envoltava i l’interessava en aquell moment: la vida al camp, els sons antics i llegendaris i les possibilitats expansives dels instruments electrònics. Oldfield va treballar amb un sistema de composició similar al que va utilitzar a Tubular Bells, basat en la superposició progressiva de capes instrumentals, que combinava dins d’una estructura fluida i orgànica i que genera una sensació de creixement continu. 

A la segona part s’interpretaran altres obres del compositor, com To France, de l’àlbum Discovery (1984); In Dulci Jubilo, obra instrumental del single homònim (1976); Foreign affair, de l’àlbum Crises (1983); Man in the rain, de l’àlbum Tubular Bells III (1998); On my heart, de l’àlbum Music of the spheres (2008); Islands, de l’àlbum homònim (1987), i The inner child, que s’interpretarà sense lletra, de l’àlbum Tubular Bells III (1998).

Imatge destacada: (c) Mario Wurzburger.

El proper dimarts 19 de novembre (20 h), el Teatre-Auditori de Sant Cugat s’unirà a la plataforma Som València, fruit del moviment del sector musical per donar suport als damnificats per la Dana a la comarca de l’Horta Sud, com a escenari de l’únic concert solidari de música clàssica.

Al concert, de gairebé dues hores de durada, hi participaran solistes i formacions com Albert Guinovart, Sira Hernández, Marta Mathéu, Raquel Andueza & La Galanía, Lucas Delgado o el Quartet Casals. L’àmplia diversitat d’intèrprets, tant instrumentals com vocals, tots de gran qualitat, assegura un programa únic i amè, on tindran cabuda gèneres que van des de la música clàssica a la barroca, passant per la cançó catalana i la música contemporània.

Així, per exemple, els pianistes Sira Hernández i Albert Guinovart hi interpretaran música pròpia, com també ho farà Lucas Delgado, que fusionarà la clàssica i el jazz amb intervencions tant vocals com instrumentals. La soprano Raquel Andueza, acompanyada de la formació La Galanía -integrada, en aquest cas, per Jesús Fernández i Lixsania Fernández, tiorba i viola de gamba respectivament-, interpretarà música barroca, mentre que la catalana Marta Mathéu, acompanyada al piano per Albert Guinovart, oferirà música catalana de la Renaixença i el Noucentisme. El Quartet Casals, de la seva banda, hi interpretarà obres de Bach i de compositors clàssics.

El preu de les entrades per a aquest concert, que es poden comprar a través de la plataforma Dice, és de 20 € i la recaptació arribarà íntegrament als destinataris finals. Ni els artistes ni la resta de professionals implicats en la gestió, inclosa la plataforma de venda d’entrades, no cobraran cap honorari. També s’ha habilitat una fila 0 per fer donacions en cas de no poder assistir al concert. ⁠

Aquest desplegament de concerts solidaris s’està estenent a nombroses ciutats i sales de tot el país. En tots els casos, la recaptació es destinarà a la zona afectada a través de la Fundació Horta Sud.