Joaquim Uriach continuarà com a president de l’Associació Orfeó Català i de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana

La candidatura encapçalada per Joaquim Uriach Torelló ha estat l’única que s’ha presentat a les eleccions a la Presidència de l’Orfeó Català en el termini previst pels estatuts de l’Associació Orfeó Català (que finalitzava ahir, dilluns 11 de maig, a les 14 hores).

La Secretaria de l’Associació Orfeó Català n’ha admès la candidatura després de verificar que compleix els requisits previstos pels estatuts, entre els quals cobrir els càrrecs de la Junta Directiva que consten a l’article 37è, amb l’especificació del nom dels candidats i el càrrec al qual opta cadascun dels integrants (president, vicepresident primer, vicepresident segon, vicepresident tercer, secretari primer, secretari segon, tresorer, arxiver-bibliotecari i un màxim de deu vocals). Finalment, per ser admesa la candidatura ha d’estar avalada, com a mínim, amb la signatura de cent socis de l’Associació Orfeó Català amb dret de vot (aquells socis electors i elegibles, és a dir, sempre que tinguin dos anys d’antiguitat a l’Associació sense interrupció).

Atès que només hi ha hagut una candidatura, i aquesta s’ha presentat amb totes les condicions i avalada per la signatura de 209 socis de l’Orfeó Català; d’acord amb el que preveuen els estatuts queda cancel·lada la Jornada Electoral prevista per al 9 de juny i la candidatura encapçalada per Uriach esdevé la guanyadora de les eleccions.

La candidatura serà reconeguda durant l’Assemblea General de Socis i Sòcies que se celebrarà el proper 10 de juny al Palau de la Música Catalana, a les 17 h. Els membres de la candidatura guanyadora acceptaran els seus càrrecs per al següent període de quatre anys. El nou president de l’Associació Orfeó Català serà també el president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

La candidatura encapçalada per Joaquim Uriach està formada per:

President – JOAQUIM URIACH TORELLÓ

Vicepresidenta primera – EUGENIA BIETO CAUBET

Vicepresident segon – LLUÍS DOMÈNECH GIRBAU

Secretari primer – JORDI CABRÉ TRIAS

Tresorer – IGNACIO GARCIA-NIETO PORTABELLA

Secretari segon – MARTA SUBIRÀ

Arxiver-bibliotecari – JAUME MARTÍ LLOBET

Primera vocal – MAR CALVET FRANCESCH

Segon vocal – XAVIER GARCIA-MOLL MARIMÓN

Tercera vocal – MAR GINÉ GUIX

Quart vocal – EULÀLIA PLANES CORTS

Cinquè vocal – EMILI ROS FÀBREGAS

Sisena vocal – MIREIA TOMÀS CARULLA

Setena vocal – GLORIA VICENS HERNÁNDEZ

President de la Comissió Artística: Albert Guinovart

Imatge destacada: (c) Quim Roser.




El musical ‘Gaudí’ d’Albert Guinovart arriba al Palau de la Música amb l’Original SoundTrack Orchestra i el Cor Jove

El pròxim dimecres 25 de febrer (Sala de Concerts, 20 h) el Palau de la Música acull Gaudí, el musical d’Albert Guinovart que es presenta en versió de concert dramatitzat amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO) i un destacat grup de solistes, sota la direcció musical de Belén Clemente i Albert Torrebella i direcció escènica de David Pintó.

Amb aquest concert, corresponent al cicle Palau Fronteres, el Palau inicia el seu particular homenatge a l’arquitecte Antoni Gaudí (Reus, 1852-Barcelona, 1926), en la commemoració del centenari de la mort tot sumant-se a l’Any Gaudí, programant aquesta temporada obres inspirades en ell, de gèneres i formats ben diversos entre els quals destaca l’estrena mundial de l’obra simfonicocoral Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, sota la direcció de Marin Alsop, que arribarà al Palau el 10 de juny. 

L’obra de Guinovart va ser estrenada l’any 2002 com Gaudí, el musical de Barcelona, dins la celebració del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí. Interpretaran els papers solistes els cantants Josep-Ramon Olivé, Montserrat Seró, Lluís Calvet, Belén García, Clara Renom, Héctor Ruiz, Xavier Casademont, Iván Sánchez, Cristòfol Romaguera i Martí Fitó. Aquesta producció també es podrà veure a Reus (Teatre Fortuny, 19 de febrer) i Manresa (Teatre Kursaal, 22 de febrer). 

Programació dedicada a Antoni Gaudí

El Palau de la Música dedica aquesta temporada 2025-2026 cinc concerts de la seva programació a la commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte de la Sagrada Família. Al concert de dimecres 25 de febrer, amb Gaudí d’Albert Guinovart, el seguirà el concert del cicle Palau 100 amb l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida per Stephanie Childress, que inclourà la peça “Fantasia del trencadís” de l’òpera Gaudí de Joan Guinjoan (22 de maig). El cicle Tardes al Palau (26 de maig) presentarà a la sala modernista el concert participatiu Sons de la terra, amb l’Orquestra Simfònica Camerata XXI i el Cor Ciutat de Tarragona, el pianista Daniel Blanch, la mezzosoprano Marta Valero i el baríton Lluís Calvet, dirigits per Daniel Montané, que inclourà l’estrena de Tres polifonies per a Antoni Gaudí de Joan Magrané. El 10 de juny (cicle La Casa dels Cants), el Palau acollirà l’estrena mundial d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, amb llibret d’Anna Gual, a càrrec de la Philharmonia Orchestra, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director), el Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz, director) i el Cor de Noies de l’Orfeó Català (Montserrat Meneses, directora), sota la direcció de nord-americana Marin Alsop. Finalment, l’endemà l’11 de juny (cicle Tardes al Palau), la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel seu titular José R. Pascual-Vilaplana, interpretarà la Simfonia Gaudí d’Albert Guinovart, precisament una adaptació simfònica de Gaudí, el musical de Barcelona.

Pòdcast Sala d’Assaig dedicat a Gaudí i la música

El Palau de la Música Catalana ha dedicat l’episodi número 8 del seu videopòdcast Sala d’Assaig a explorar la relació de Gaudí amb la música. En aquest vuitè episodi, La música de Gaudí, el compositor Albert Guinovart comparteix la seva experiència posant música a l’univers creatiu de l’arquitecte, mentre que Galdric Santana, comissari de l’Any Gaudí i director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, aporta una mirada experta sobre com l’arquitectura gaudiniana es pot entendre també des d’una dimensió sonora. Antoni Gaudí és una figura universal de l’arquitectura, però el seu vincle amb la música és molt menys conegut. En aquest episodi els convidats s’endinsen en l’univers sonor del geni del modernisme per descobrir com pensava l’arquitectura en termes musicals, quina relació va mantenir amb l’Orfeó Català i com va imaginar espais com la Sagrada Família com a autèntics temples sonors. Una conversa moderada per Julen, amb direcció i guió d’Ernest Cahué, que convida a redescobrir Gaudí més enllà de la pedra i la forma, i que es pot escoltar ja a Palau DigitalYouTube i Spotify

Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner

Antoni Gaudí fou un arquitecte genuí i un dels estendards més internacionals del Modernisme català gràcies a obres com la icònica basílica de la Sagrada Família, la Casa Milà (La Pedrera), la Casa Batlló o el Park Güell, entre moltes altres obres. Alumne de Lluís Domènech i Montaner, arquitecte del Palau de la Música Catalana i de l’Hospital de Sant Pau, entre altres, Gaudí va destacar ben aviat per la genialitat i la visió espiritual d’algunes obres, com és el cas de la Sagrada Família. Gaudí i Domènech i Montaner compartien l’interès per crear espais singulars, capaços de despertar la imaginació i d’explicar a través d’una decoració efervescent un missatge directe i concís. Les obres de Gaudí i Domènech i Montaner van transformar el paisatge urbà de Barcelona i avui dia suposen tot un referent arquitectònic mundial. Si bé Domènech i Montaner destaca per una arquitectura pública amb una clara vocació social, les obres públiques de Gaudí destaquen per crear espais que conviden, sobretot, a la contemplació. La personalitat espiritual i senzilla de Gaudí contrasten amb la seva obra, d’una transcendència, lluminositat i brillantor indiscutibles.

Imatge destacada: (c) David Ruano.




Una cinquantena de concerts, tres exposicions i altres activitats homenatjaran l’organista Montserrat Torrent amb motiu del seu centenari

El 100è aniversari de l’organista Montserrat Torrent, l’artista professional en actiu més longeva de l’Estat i probablement del món, se celebrarà amb una programació d’activitats nombroses i variades en el marc de l’Any Montserrat Torrent, commemoració oficial del Govern de Catalunya.

La Fundació Montserrat Torrent, creada l’any 2020 per recollir i potenciar el seu llegat, ha organitzat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i per iniciativa pròpia o bé en coproducció amb nombrosos programadors -molts d’ells deixebles de Montserrat Torrent- una sèrie d’actes que inclouen concerts, exposicions, conferències i un llarg etcètera d’activitats, arreu del territori català i fins i tot més enllà. L’objectiu és aprofitar la celebració per divulgar la seva figura, promoure el coneixement de l’orgue i fomentar-ne la recerca.

El calendari d’accions dissenyat pretén no només destacar l’extraordinària longevitat artística de Montserrat Torrent, sinó també posar especialment en valor la seva contribució a la recuperació organològica i de repertori organístic -sobretot, de música ibèrica antiga- i la seva dilatada dedicació a la docència, que l’ha convertida en mestra de nombroses generacions d’organistes.

Així, cadascuna de les activitats del centenari respon a un d’aquests eixos: la cinquantena de concerts programats al·ludiran a la seva dilatada trajectòria de més de 1.700 concerts, alguns dels quals oferirà Montserrat Torrent en solitari mentre que d’altres aniran a càrrec d’altres organistes -deixebles o no- i ella hi intervindrà breument per culminar-los. Un dels més destacats serà el que aplegarà una vintena de destacats intèrprets el proper 18 d’abril -l’endemà del seu 100è aniversari- al Palau de la Música.

El programa d’aquests concerts serà, en major o menor mesura, representatiu del repertori que Montserrat Torrent ha cultivat al llarg dels anys. S’interpretarà molta música ibèrica antiga -de compositors com Francisco Correa de Arauxo, Antonio de Cabezón, Joan Cabanilles o Pau Bruna, entre molts d’altres.

D’altra banda, la intensa relació de Montserrat Torrent amb els compositors del seu temps s’il·lustrarà especialment amb les diverses estrenes que tindran lloc durant l’any de peces compostes per a l’ocasió, entre d’altres, per Josep M. Guix (coencàrrec del Festival Espurnes Barroques i la Fundació Montserrat Torrent) i Carles Prat (encàrrec de la Fundació Montserrat Torrent que s’estrenarà al Palau Güell el 10 de desembre).

Pel que fa als nombrosos exemples de la recuperació organològica d’instruments diversos a la qual Montserrat Torrent ha contribuït des de sempre, el punt culminant del centenari serà la inauguració de l’Orgue Montserrat Torrent a l’església de Sant Felip Neri del Barri Gòtic de Barcelona, un projecte pel qual Torrent va començar a lluitar els anys seixanta i que havia quedat llargament interromput. La Fundació Montserrat Torrent, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ha impulsat l’acabament d’aquest instrument seguint el projecte original, de Gabriel Blancafort i Georges Lhôte, ara completat per Albert Blancafort, que serà inaugurat el 18 de maig.

Així mateix, la dimensió pedagògica de Montserrat Torrent serà recordada amb diverses activitats de perfil acadèmic a les institucions on ha desenvolupat aquesta tasca: l’Acadèmia Marshall, on Torrent va formar-se en piano entre els anys 1932 i 1936, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, d’on va ser catedràtica durant quaranta anys i encara avui n’és emèrita (12 de març, trobada amb els alumnes d’orgue), l’Esmuc (18 de març, bateig de l’aula d’orgue) o la Universitat Autònoma de Barcelona, que va nomenar-la doctora honoris causa l’any 2008 (20 d’octubre, simposi).

Finalment, l’Any Montserrat Torrent es completarà amb tres exposicions -una a la Casa de l’Almoina, una al Museu de la Música i una d’itinerant, que acompanyarà els diversos concerts-, iniciatives per a la preservació i difusió del seu llegat discogràfic (digitalització d’una selecció d’enregistraments històrics conservats en format cassette al CSIC), internacionalització (traducció a l’anglès del llibre Montserrat Torrent. La dama de l’orgue, Ficta Edicions, 2020) i comunicació (actualització de la pàgina web de la Fundació Montserrat Torrent).




‘ONE PIECE Music Symphony’ s’estrena avui i demà al Palau de la Música amb les entrades exhaurides

El Palau de la Música, l’Orquestra Simfònica del Vallès i Manga Barcelona presenten amb gran èxit el primer concert simfònic de la mítica sèrie d’anime a l’Estat espanyol, que es repetirà al juny a Madrid

El Palau de la Música acull avui, 9 de febrer, i demà, 10 de febrer (Sala de Concerts, 20 h) el doble concert ONE PIECE Music Symphony, amb totes les entrades exhaurides des de fa setmanes. Es tracta de la primera vegada a l’Estat espanyol que la música de la mítica sèrie d’anime One Piece s’interpreta en format simfònic, en una producció conjunta del Palau de la Música Catalana, l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb la col·laboració de Manga Barcelona.

Aquest èxit de convocatòria inicia una aliança estratègica a tres bandes entre una institució musical de referència internacional, una orquestra amb una llarga trajectòria en formats simfònics innovadors i el principal esdeveniment de manga i anime de l’Estat. Després de l’èxit a Barcelona, el projecte tindrà continuïtat el 13 i 14 de juny a Madrid, amb nous concerts al Palau Municipal d’IFEMA Madrid. 

Els concerts oferiran una experiència immersiva única, amb una selecció dels moments més memorables de la sèrie projectats en una pantalla gegant, mentre una formació de més de 50 músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits en aquesta ocasió per Maxime Pitois, interpreta en directe una selecció de la seva icònica banda sonora.

El compositor original de la sèrie, Kohei Tanaka, ha preparat arranjaments especials per a l’ocasió. El programa inclou peces molt esperades pels fans com el nou tema d’obertura “UUUUUS!”, així com temes emblemàtics com Haha naru Umi (Mar Mare)Sekai no ichiban oden da!!, o el Tema Gear 5 de Luffy, entre molts altres.

Amb més de 25 anys d’història, One Piece és una de les franquícies d’anime més longeves i exitoses del món, amb milions de seguidors arreu. Creada per Eiichiro Oda, One Piece segueix les aventures del jove pirata Monkey D. Luffy i la seva tripulació, els Pirates del Barret de Palla, en la recerca del llegendari tresor One Piece

Sobre ONE PIECE Music Symphony

Iniciat fa més de 10 anys, ONE PIECE Music Symphony és l’únic concert oficial de One Piece, amb música arranjada i supervisada en col·laboració directa amb el compositor original Kohei Tanaka i sota llicència de TOEI ANIMATION. El 2025 serà l’12è any de la gira a l’Àsia, el 11è a Europa i el 3er a Amèrica. L’espectacle ja ha exhaurit entrades en alguns dels auditoris més prestigiosos del món, com el Dolby Theatre de Los Angeles, la Philharmonie de París o el Beijing Workers’ Stadium. Ha estat interpretat per nombroses orquestres nacionals, com la Royal Philharmonic Concert Orchestra, l’Aarhus Symfoniorkester, i a França per les orquestres nacionals d’Estrasburg, Marsella i Mulhouse. Amb vídeos perfectament sincronitzats amb la banda sonora antològica i projectats en una pantalla gegant en HD, acció, aventura i emocions sempre formen part del programa! Sublimat per la majestuositat d’una orquestra simfònica de més de 50 músics, cada concert és el moment de gaudir en directe de la música més famosa de la sèrie de televisió.

Sobre One Piece

One Piece és l’adaptació televisiva animada del manga original d’Eiichiro Oda, rècord Guinness com el manga més venut de tots els temps, amb 108 volums i més de 500 milions d’exemplars impresos. Produïda per Toei Animation, aquesta sèrie icònica es va estrenar per primera vegada a la televisió japonesa l’octubre de 1999 i presenta el pirata Monkey D. Luffy i la seva tripulació del Barret de Palla en la seva èpica recerca del llegendari tresor One Piece, pertanyent a l’antic Rei dels Pirates, Gol D. Roger. Ara, més de 25 anys després, la franquícia One Piece inclou 15 llargmetratges (incloent-hi la pel·lícula més recent, One Piece Film Red), videojocs, vídeos domèstics i un catàleg en constant creixement de marxandatge oficial que inclou accessoris, joguines, jocs, articles per a la llar, roba i molt més. A Espanya, One Piece s’emet simultàniament a Crunchyroll amb la sèrie completa, i també està disponible en plataformes com Netflix, Pluto TV, Prime Video i SX3, que ofereixen contingut relacionat amb l’anime. Pel que fa al manga, la llicència de publicació a nivell estatal correspon actualment a Planeta Editorial.

Sobre Kohei Tanaka

El compositor, arranjador i cantant japonès Kohei Tanaka ha escrit bandes sonores per a nombroses sèries d’anime, OVA, pel·lícules, videojocs i sèries tokusatsu, entre les quals One PieceSakura TaisenJojo’s Bizarre Adventure i Gunbuster!. Tanaka va començar a tocar el piano de ben petit. Després de graduar-se a l’Escola Secundària Osaka Seiko Gakuin, va estudiar composició musical a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio, sota la tutela de Tomojirō Ikenouchi. Va treballar tres anys al departament de publicitat de Victor Music Industries després de graduar-se. Posteriorment, va estudiar dos anys al Berklee College of Music de Boston, Massachusetts, i va tornar al Japó per treballar com a pianista i compositor.

Sobre The Wild Faery Company

The Wild Faery Company produeix i promou amb èxit produccions de gran format i ambicioses arreu del món amb eficiència i agilitat. L’empresa se centra principalment en la producció dels anomenats concerts simfònics de cinema. Treballa amb auditoris, orquestres i artistes d’àmbit internacional i ha produït nombrosos concerts sota llicència oficial de grans franquícies japoneses de videojocs i anime, com KINGDOM HEARTS (The Walt Disney Company), FINAL FANTASY (SQUARE ENIX) i One Piece (Toei Animation). L’empresa és una filial de la companyia francesa La Fée Sauvage.

Sobre el Manga Barcelona

L’esdeveniment Manga Barcelona (anteriorment conegut com el Saló del Manga) va néixer el 1995 amb la finalitat de satisfer les necessitats d’un públic interessat per un univers que començava a introduir-se a l’occident. Després de 31 edicions, el Manga Barcelona s’ha consolidat com l’esdeveniment de manga i anime més gran d’Espanya. Al llarg dels anys, ha comptat amb la presència de mangakes i artistes de rellevància, diversitat de trobades i activitats que celebren la cultura japonesa.

FICOMIC, la Federació d’Institucions Professionals del Còmic, és l’entitat sense ànim de lucre que organitza el MANGA BARCELONA i el COMIC BARCELONA amb l’objectiu de difondre i promocionar l’inesgotable art del còmic i del manga. A través dels seus esdeveniments culturals, l’entitat pretén enaltir aquestes expressions artístiques, donar veu a noves visions dins de la indústria i magnificar l’interès cultural del públic.

L’última edició del Manga Barcelona va tornar a batre el seu propi rècord d’assistència. Més de 167.000 persones van tornar a gaudir de quatre dies dedicats a la cultura nipona. Aquestes dades dels últims anys, mostren un creixement continuat en les persones interessades per l’univers japonès, el qual ens permet evidenciar una llarga vida de l’esdeveniment.

Imatge destacada: (c) Eiichiro Oda/Shueisha, Toei Animation.




El Palau de la Música ofereix vint-i-vuit concerts especials per a tots els públics en la programació de Nadal

Un any més, el Palau de la Música serà un dels espais per gaudir de les dates nadalenques a través de la música amb el cicle Nadal al Palau, que fins a l’11 de gener oferirà una programació especial pensada per celebrar aquestes dates assenyalades en família.

Aquesta temporada el Palau amplia la seva programació amb un total de 14 propostes musicals diferents, algunes de les quals es repeteixen en més d’una sessió i suposen un total de 28 concerts. Un dels més esperats, el Concert de Sant Esteve, que arriba a la 112a edició amb les entrades exhaurides, i que es podrà seguir en directe a través de Palau Digital, 3cat, Catalunya Música i Catalunya Ràdio. A aquests concerts, se n’hi sumen 3 propostes familiars amb 10 concerts més i 1 visita guiada a l’edifici. 

Un dels concerts més destacats de la programació és l’Oratori de Nadal de Bach, que tindrà lloc el 19 de desembre (Sala de Concerts, 20 h), amb el Cor de Cambra del Palau, la formació Il Gardellino i direcció de Christoph Prégardien. Es tracta d’una selecció de quatre de les sis cantates que commemoren les diverses festivitats litúrgiques del temps de Nadal i condensen el llegat bachià a través d’una extraordinària i fèrtil composició. Aquesta cita, que també tindrà les veus solistes de la soprano Alison Lau, la contralt Martina Barioni, el tenor David Fischer i el baríton Micha Mateus, forma part de la gira del Cor de Cambra del Palau d’aquest mes de desembre, que amb aquesta obra emblemàtica visitarà Anvers (13 de desembre), Amsterdam (15 de desembre), Sant Sebastià (17 de desembre), Pamplona (20 de desembre) i Santander (21 de desembre). 

També amb Bach com a protagonista, uns dies abans, el 16 de desembre (Petit Palau, 19.30 h), la soprano Núria Rial posarà veu a fragments de diverses Cantates de Nadal del mestre de Leipzig en una proposta delicada i lluminosa que evoca l’alegria i la intimitat de les celebracions nadalenques del Barroc, amb la formació Café Zimmerman sota la direcció de Pablo Valetti. 

El Palau oferirà també dos concerts fora de l’escenari modernista: el 15 de desembre, a l’església de Sant Felip Neri (19.30 h), el concert Un Nadal català, amb el Cor Pedrell, dirigit per Esteve Costa, i amb la participació de la clarinetista Teresa Noguerón. Interpretaran cançons tradicionals catalanes entre les quals tindran gran presència obres de Josep Ollé, compositor convidat de la temporada 2025-26 del Palau de la Música Catalana, així com d’altres compositors contemporanis que dialogaran amb el repertori més tradicional. El 29 de desembre serà el torn de l’Orfeó Català, que un any més se sumarà a les celebracions de Nadal a la ciutat amb el seu tradicional Concert de Nadal cantant nadales catalanes i d’arreu del món. Serà el primer any que el dirigirà Xavier Puig, però serà, això sí, com l’any passat, davant la catedral de Barcelona.

Vint-i-dos concerts coproduïts amb l’Orquestra Simfònica del Vallès 

Un any més continua creixent la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, que en aquesta edició de Nadal al Palau oferirà 7 produccions, algunes amb diverses sessions, en un total de 22 concerts. 

La primera serà El Messies de Händel en dues sessions, el 14 de desembre (Sala de Concerts, 21 h) i l’11 de gener (Sala de Concerts, 12 h); un clàssic del temps de Nadal que torna per explicar amb música esclatant fragments de la vida de Jesús, des del naixement fins a un gloriós “Amén” final, passant pel conegut “Hallelujah” que n’anuncia la Resurrecció. Xavier Puig dirigirà el concert i comptarà amb el Cor de Cambra de Granollers i l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí.

El 16 de desembre (Sala de Concerts, 20 h), la directora Noemí Pasquina es posarà al capdavant de les inoblidables bandes sonores de Morricone i Rota, un viatge a través d’escenes i passatges de grans clàssics del cinema amb l’orquestra vallesana i la narració de Salvador Vidal. L’espectacle es repetirà el 9 de gener (Sala de Concerts, 20 h).

El 20 de desembre (Sala de Concerts, 18.30 h) s’oferirà el ja tradicional Festival de valsos i danses, tota una commemoració d’aquesta dansa tan bella i tradicional que és el vals. L’orquestra, amb direcció de Xavier Puig, convida l’oient a una successió de polques, rapsòdies, valsos i marxes que permeten repassar el 2025 a través de dotze moments significatius traduïts musicalment amb la participació de la soprano catalana Laura del Río.

L’orquestra barroca Vespres d’Arnadí amb direcció del seu fundador, Dani Espasa, acompanyats de la violinista Farran Sylvan James,tornaran al Palau per oferir una de les obres més icòniques de la història de la música, Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi, en un concert que enguany oferirà quatre sessions a la Sala de Concerts: 20 de desembre (21 h), 22 de desembre (20 h), 10 de gener (21 h) i 11 de gener (18 h). 

Si la temporada passada el Palau recuperava La Nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon amb motiu del 75è aniversari de la seva mort, ara aquest clàssic català nadalenc torna a l’escenari modernista el 21 de desembre (Sala de Concerts, 18 h), de nou amb la direcció de Salvador Brotons, i la participació de l’Orfeó Gracienc i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, juntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Els acompanyaran la soprano Elionor Martínez i el baríton Ferran Albrich. Escrit entre els anys 1899 i 1902, La Nit de Nadal és un oratori per a solistes, cor i orquestra, amb text de Francesc Casas i Amigó que combina melodies populars catalanes amb elements derivats del postwagnerisme, trets que en fan un clàssic al qual el Palau vol convidar l’oient perquè el redescobreixi i revisiti en aquestes dates. 

Passat el dia de Nadal tornaran al Palau tres dels programes amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb propostes populars que han tingut gran èxit en les edicions anteriors. Són El trencanous de Txaikovski, amb un narrador excepcional com és Luis Posada (actor de doblatge que és la veu de Johnny Depp o Leonardo DiCaprio) i l’art amb sorra de Borja González, que il·lustrarà en directe la història del valent soldat de joguina. Una selecció de fragments del ballet, inspirat en el conte d’ E.T.A. Hoffmann, servirà per creure en la màgia dels contes de fades. Amb direcció de Daniel Gil Tejada, se n’oferiran quatre concerts: 25 de desembre (19 h), 3 de gener (18 h), 4 de gener (12 h) i 10 de gener (18 h). 

La directora Isabel Rubio tornarà novament per dirigir el Concert d’Any Nou, en aquesta ocasió amb un total de set concerts, els dies: 28 i 31 de desembre (12 h), 1 de gener (21 h), 2 de gener (en doble sessió, a les 18 i 21 h), 3 de gener (21 h) i 4 de gener (18 h). Aquesta cita tradicional a les portes del canvi d’any, portarà a la sala modernista l’energia d’una música escrita a Viena per una celebrada dinastia de músics.

Tancarà la programació nadalenca, el dia 6 de gener (Sala de Concerts, 19 h), l’homenatge a Williams i Zimmer, dirigit per Andrés Salado, director titular de l’orquestra vallesana. El concert retrà homenatge a sengles mestres amb un concert vibrant, que inclou fragments de Star Wars, Interstellar, La llista de Schindler, Gladiator, El codi Da Vinci i altres llegendes del Setè Art. Una celebració musical per començar l’any amb la força èpica del cinema.

Rituals i tradicions al Concert de Sant Esteve 2025

Un dels concerts més esperats de la programació nadalenca al Palau és el Concert de Sant Esteve, que arribarà a la 112a edició el dijous 26 de desembre (Sala de Concerts, 19 h). És la gran festa de la família coral del Palau, que reuneix cada any a l’escenari modernista els 350 cantaires que integren les formacions de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau. Seguint el tema d’aquesta temporada 2025-26 del Palau, que gira entorn del concepte del ritual, el concert vol reivindicar i posar en valor el Nadal com un dels moments més especials en què rituals i tradicions es fonen, tot esdevenint ponts que ens connecten amb la nostra història i amb les persones que formen part del nostre entorn. 

Serà el primer concert de Xavier Puig com a director de l’Orfeó Català, càrrec que ha assumit aquesta temporada i que combina amb la direcció del Cor de Cambra del Palau. Puig, que dirigirà la vetllada en diversos moments, és també el director musical d’aquesta celebració coral tan especial per a tots els cors del Palau, en un espectacle en què Adrià Aubert assumirà la direcció escènica. Durant el concert, els directors i directores corals sortiran successivament a l’escenari i dirigiran les formacions respectives en les diverses actuacions proposades. Seran: Pablo Larraz, director del Cor Jove; Montserrat Meneses, directora del Cor de Noies; Glòria Coma i Pedrals, directora del Cor Infantil; Glòria Fernàndez, directora del Cor Mitjans; Mariona Fernàndez, que dirigirà el Cor Petits, com també Belén Clemente, titular de la Beca Lluís Millet de direcció del Palau 2024-2026. Tindran l’acompanyament del pianista respectiu de cada cor, i també la participació de Marc Cabero (percussió), Joan Seguí (orgue), Germán de la Riva (baríton), Pol Blancafort (tenor), Clara Moraleda (soprano), Andreu Brunat (flautes de bec), Eduard Iniesta (guitarres) i Oriol Prat (violoncel). 

L’espectacle, concebut en format televisiu, ja que es retransmet en directe per 3cat, Catalunya Música i Catalunya Ràdio, tindrà com a presentadora Helena García Melero i hi participarà l’actriu Lloll Bertran, que farà de narradora a la cantata que clourà el concert. 

Aquesta temporada que el Palau de la Música Catalana vol posar en valor de manera especial l’actual generació de compositors de música coral en català, l’anomenada Generació C tindrà el seu protagonisme. Així, del compositor resident de la temporada, Josep Ollé, es podrà sentir fragments del Te Deum laudamus, composta per a la cloenda del Mil·lenari de Montserrat i que s’estrenarà el 8 de desembre a l’Abadia de Montserrat interpretada per l’Orfeó Català. De Josep Ollé també s’interpretarà Missatge de pau, amb lletra de Joana Raspall, un text completament vigent ara com ara, sobre una partitura escrita per a cor i violoncel. També de la Generació C són Carles Prat, de qui s’interpretarà O Magnum Mysterium, i Marian Márquez, de qui s’ha triat Cançó del bon dimoni. Finalment, durant el concert es podran sentir dues peces d’Anna Campmany: Muses, amb lletra de Mireia Calafell, poeta convidada de la temporada 2025-26 del Palau, que es tracta d’un encàrrec del Palau a la compositora amb motiu de la celebració dels quinze anys del Cor de Noies de l’Orfeó Català, i l’altra obra serà La Nadalenca, la cantata final de la festa, encàrrec especial per al Concert de Sant Esteve

El concert s’obrirà amb un fragment de l’obra Propis del temps d’Advent de Frederic Mompou, per a cor mixt i orgue; és una obra breu d’esperit íntim i profundament espiritual, escrita el 1973 per a l’Abadia de Montserrat que combina tradició litúrgica i sensibilitat moderna. El resultat és una música serena i evocadora, ideal per al temps d’Advent.

També hi haurà espai per a les nadales tradicionals, com la Rondalla del bou de Carlota Baldrís, amb text de Marià Manent; Cap a Betlem Les tres nadales per als tres Reis d’Orient de Xavier Pastrana; Les bèsties del naixement d’Albert Guinovart, i Fum, fum, fum, nadala tradicional amb un arranjament de Jordi Calpe i Planells que s’estrenarà en aquest concert.

Igualment, el programa inclourà cançons d’altres cultures, com Tyger d’Elaine Hagenberg, una obra coral vibrant i suggeridora que a partir del poema de William Blake combina força rítmica i lirisme per retratar amb intensitat la feresa i el misteri del tigre; The firedance of luna de Darius Lim, amb coreografia de Basilio Astúlez, i la tradicional nadala nord-americana Blanc Nadal, arranjament del compositor Marc Timón. 

La segona part del concert aplegarà tots els cors del Palau a l’escenari modernista per interpretar La Nadalenca, una obra de la compositora Anna Campmany amb text de Josep Pedrals, que s’estrenarà en aquest concert i encarregada pel Palau especialment per a l’ocasió. Es tracta d’una cantata concebuda per ser una veritable celebració col·lectiva, que reuneix totes les formacions corals de la casa i converteix aquest moment en una autèntica festa nadalenca. L’estrena d’aquesta partitura, escrita amb humor i un marcat sentit teatral, posa els cors al centre de l’escena i reforça la dimensió comunitària i participativa del concert. La Nadalenca, que ocuparà la totalitat de la segona part del concert, comptarà també amb la presència de Lloll Bertran com a narradora, així com amb les intervencions de la soprano Clara Moraleda (Llúcia), el tenor Pol Blancafort (Fredolic) i el baríton Germán de la Riva (Pare Noel). Tots ells, sota la direcció del mestre Xavier Puig, donaran vida a un espectacle que arriba per sumar llum, tradició i creativitat al repertori nadalenc del Palau.

La vetllada es clourà amb El cant de la Senyera, l’himne de l’Orfeó Català, amb tots els cors a l’escenari i amb la participació del públic; i com a bis s’oferirà El Noi de la Mare en un arranjament d’Ernest Cervera. 

Com ja és habitual i per arribar al màxim nombre de llars possible en una data tan assenyalada, la vetllada es retransmetrà en directe per 3cat, www.palaudigital.cat i també per Catalunya Música i Catalunya Ràdio. 

Concerts familiars

A aquests concerts s’hi sumen tres propostes pensades de manera especial per als més menuts de la casa. El primer serà l’espectacle Meravellós Mahler, el 6 de desembre (Sala de Concerts, 12 h), un homenatge a un dels grans compositors de la història universal que convida a contemplar, escoltar i meravellar-nos davant de la bellesa infinita de les seves cançons. Després serà el torn del concert espectacle per a nadons i petits fins als 4 anys Twinkle, twinkle, baby’s star, que oferirà al Petit Palau un total de 9 sessions, els dies: 13 de desembre (11, 12.30 i 17 h), 28 de desembre (11 i 12.30 h), 29 de desembre (11 i 12,30 h) i 30 de desembre (11 i 12.30 h). És una oportunitat per conèixer i descobrir cançons, jocs i dites de tradició anglesa i alhora gaudir del repertori tradicional català des d’una visió musical moderna i eclèctica. Igualment, el 4 de gener hi ha programada una sessió de Visitem i experimentem el Palau (10.15 h), un recorregut guiat per l’edifici que culmina amb una activitat plàstica experimental amb alguna de les tècniques artístiques que s’hauran observat durant el recorregut.

Imatge destacada: (c) Toni Bofill.




Ester Bonal, escollida nova presidenta de l’Acadèmia Catalana de la Música

La músic, pedagoga i directora coral Ester Bonal serà la nova presidenta de l’Acadèmia Catalana de la Música, segons que l’entitat ha escollit en assemblea extraordinària electoral, en el marc del procés de renovació de la Junta Directiva i el Consell Acadèmia.

Bonal relleva Gerard Quintana, que ha estat al capdavant de l’Acadèmia des de la seva fundació. La nova Junta Directiva que l’acompanyarà està formada per Guillem Arnedo i Eva Faustino, com a vicepresidents, i Marc Ayza Deu, Anna Cerdà, Carles Farràs, Maria Hinojosa, Fátima Mellado, Vignesh Melwani, Victoria Morales, i Genís Roca, que assumeixen diverses responsabilitats executives i de representació de l’Acadèmia.

De la seva banda, el Consell Acadèmic compta amb Enric Aragonès, Marc Ayza Deu, Carles Farràs, Maria Hinojosa, Mar Medinyà, Vignesh Melwani, Montse Portús, Gerard Quintana, Imane Raissali i Genís Roca, professionals amb llargs i prestigiosos recorreguts en els àmbits musical i cultural.

El mandat 2025–2029 se centrarà en la promoció de la igualtat i la diversitat en el sector musical, la sostenibilitat econòmica de l’entitat, i el creixement de la base social de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’aconseguir més representativitat i generar valor i projecció en el desenvolupament del teixit musical català.

Ester Bonal és música, pedagoga i directora coral. Va iniciar-se a L’ARC de Barcelona, on es formà en piano, guitarra, flauta i cant, i posteriorment es llicencià a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en pedagogia musical i direcció coral. Després d’una dècada com a professora de música a secundària, fou cap d’estudis de l’EMM Can Ponsic (2001-2008), on dirigí diversos cors infantils. El 2004 impulsà Xamfrà, Centre de Música i Escena per a la Inclusió Social al Raval, del qual n’assumeix la direcció el 2008. Sota la seva direcció, el projecte ha rebut nombrosos reconeixements —entre d’altres, el Premi Educació Ciutat de Barcelona (2006), el Premi Nacional de Cultura (2020) o el Premi Alícia al Projecte Social (2019). Coautora del llibre Diversita’t. Jocs i danses per conviure en la diversitat, el 2013 crea El Teler de Música, empresa social de recursos didàctics musicals, i el 2017 desplega el programa EducArts en el marc del Pla de Barris de Barcelona. Ha estat membre del Consell de Cultura de Barcelona, del Secretariat de Corals Infantils i de la Junta de l’Acadèmia Catalana de la Música. Professora a l’ESMUC des del 2002 i co-coordinadora del postgrau d’Arts Escèniques i Acció Social de l’Institut del Teatre des del 2015, és una figura clau en la intersecció entre educació, música i transformació social.

Durant els darrers quatre anys, l’Acadèmia Catalana de la Música ha consolidat iniciatives destacades com els Premis Alícia, que reconeixen anualment 11 projectes musicals, un Fòrum anual per a la participació i cohesió dels agents que en formen part i la participació en la definició de polítiques públiques i normatives vinculades a la música i la cultura, contribuint al Pla Integral de la Música o en la Llei de Drets Culturals.

Imatge destacada: © Marta Garcia Cardellach.




La Cobla Sant Jordi–Ciutat de Barcelona inicia una nova etapa amb projecció internacional i renovació artística

La Cobla Sant Jordi–Ciutat de Barcelona afronta aquesta temporada una profunda renovació artística i institucional, amb una nova imatge gràfica, un canvi de segell discogràfic —ara amb FICTA—, i nous projectes que situen la formació en sales com el Palau de la Música o l’Elbphilharmonie d’Hamburg.

Així, coincidint amb el doble aniversari de Juli Garreta -el centenari de la mort i 150 anys del naixement-, la Cobla inicia la interpretació integral de les 62 sardanes del compositor en quatre concerts, repartits entre aquesta temporada i la següent. Després d’un primer concert a l’Auditori de Girona el passat dissabte 18 d’octubre, el pròxim serà al Palau de la Música dilluns 10 de novembre.

També amb la complicitat del Palau de la Música, la Cobla Sant Jordi inaugura un cicle propi al Petit Palau amb l’objectiu de normalitzar la presència de la cobla en circuits de música clàssica. La combinació de tradició i innovació, l’impuls a la creació contemporània -s’estrenarà una obra de Joan Albert Amargós-, l’obertura a nous artistes -s’hi ha convidat el director Andrés Salado- i la captació de nous públics són alguns dels objectius d’aquesta iniciativa.

D’altra banda, el proper 15 de novembre, la Cobla Sant Jordi debutarà a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, en el marc de la setmana en què aquesta sala prestigiosa dedica una atenció especial a diverses formacions catalanes. El programa inclourà obres de Toldrà, Lamote de Grignon, Serra, Casals, Pagès-Corella, Timón i Amargós, i el concert anirà precedit per una ballada popular de sardanes a les portes de l’edifici. Encara en l’àmbit internacional, a finals de novembre, la formació oferirà dos concerts a Mèxic amb Roger Mas i dins la Feria Internacional del Libro.

El nomenament d’Antoni Ros-Marbà com a director honorífic de la formació i l’inici de la col·laboració amb el segell discogràfic Ficta són altres novetats d’aquesta temporada de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Imatge destacada: (c) Harold Abellán.




El Palau de la Música se suma a la commemoració dels 150 anys del naixement de Manuel de Falla en sis concerts

L’any 2026 es commemorarà el 150è aniversari del naixement de Manuel de Falla Matheu (Cadis, 1876-Alta Gracia, Argentina, 1946), de mare amb arrels catalanes i un dels compositors més internacionals de la música espanyola. El Palau de la Música, que va acollir obra seva i estrenes en sengles concerts els anys vint del segle passat, se suma aquesta temporada 2025-26 a l’efemèride programant-ne diverses obres.

Barcelona va ser una ciutat que Manuel de Falla freqüentà sovint i la seva música va tenir una presència important els primers anys del Palau de la Música Catalana, on es van estrenar Psyché el 9 de febrer de 1925 i el Concert per a clavecí i cinc instruments el 5 de novembre de 1926, interpretat per Wanda Landowska amb la col·laboració de músics de l’Orquestra Pau Casals. Aquestes dues obres i moltes d’altres es podran escoltar al Palau en sis concerts durant la temporada 2025-26 i fins a acabar l’any de commemoració.

La seva obra recull la riquesa de la tradició andalusa que es pot trobar en el cante jondo i el flamenc, tot nodrint-la d’una capacitat d’orquestració original i de gran riquesa tímbrica. Falla estableix un pont entre allò ancestral i allò contemporani evocant paisatges sonors que són un exemple de l’esperit artístic polièdric del segle XX. Falla va saber conviure amb les nombroses avantguardes artístiques que va conèixer de primera mà a París, cosa que es va manifestar especialment en la seva època neoclàssica en coincidir amb figures internacionals com ara Igor Stravinsky. Tanmateix, el folklorisme va ser nuclear en tot el seu corpus, amb un catàleg d’ ampli abast malgrat no ser excessivament llarg. Després de la Guerra Civil, Falla s’exilià a l’Argentina, on va morir el 14 de novembre de 1946.

L’obra de Manuel de Falla al Palau de la Música Catalana

-El sombrero de tres picos i Psyché

Aquest mes de novembre es podran escoltar dues obres cabdals de l’opus del compositor gadità. El pròxim dissabte, 8 de novembre (Sala de Concerts, 18.30 h, Simfònics al Palau), l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Néstor Bayona, inclou al programa El sombrero de tres picos, obra carregada de ritmes populars espanyols i d’una gran expressivitat. Basada en el popular ballet del mateix nom, es caracteritza per la intensitat dramàtica i una captivadora bellesa melòdica, tot un veritable homenatge a la cultura espanyola. Completaran el programa Preludi i Dansa de Sémiramis (estrena a l’Estat espanyol), Tzigane de Ravel i Havanera, op. 83 de Saint-Saëns.

El dimarts 25 de novembre (Petit Palau, 19.30 h, Petit Palau Cambra), al costat d’obres de Ravel i Debussy, un sextet d’intèrprets d’alt nivell format per la mezzosoprano Fleur Barron, l’arpista José Antonio Domené, el violinista Bernat Prat Sabaté, la violista Aine Suzuki, el violoncel·lista Charles-Antoine Archambault i el flautista Francisco López, es reuniran per interpretar Psyché cent anys després de l’estrena. 

L’obra fou interpretada el 9 de febrer de 1925 al mateix Palau de la Música en un concert de l’Associació de Música da Camera dedicat a Falla en què també es va interpretar El sombrero de tres picos, la “Danza ritual del fuego” d’El amor brujo El retablo de Maese Pedro, amb l’Orquesta Bética de Cámara, sota direcció del mateix compositor. Psyché va ser interpretada per Maria Josepa Regnard (soprano), Raquel Martí (arpa), Miquel Pérez (flauta), Fermín Pérez (violí), Fernando Romero (viola) i Segismundo Romero (violí).

-Obra per a piano amb Javier Perianes i Jan Lisiecki

Ja el 2026, el dijous 12 de febrer (Sala de Concerts, 20 h, Palau Piano), Javier Perianes, amb una trajectòria que combina solidesa internacional i sensibilitat mediterrània, tornarà al Palau per oferir un programa que posa en diàleg dos universos aparentment distants però íntimament connectats: Chopin i Falla. De Falla interpretarà NocturnoMazurcaVals-CaprichoCanciónCuatro piezas españolas i una selecció d’Iberia.

Després de diverses aparicions memorables al Palau, la primera l’any 2015 i la més recent el 2022 amb l’Orquestra Simfònica de Viena, el dijous 5 de març (Sala de Concerts, 20 h, Palau Piano), el canadenc Jan Lisiecki tornarà a la sala modernista amb un recital en solitari que posarà la dansa al centre del repertori pianístic. Al costat d’obres de Martinů, Szymanowski, Schubert, Bartók, Ginastera, Chopin, Brahms, Piazzolla i Albéniz, de Manuel de Falla interpretarà la “Danza española núm. 2” i la “núm. 1” de La vida breve i la “Danza ritual del fuego”  d’El amor brujo

-El amor brujo i Granada 1920

El dimarts 17 de març (Sala de Concerts, 19 h, Tardes al Palau) l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida per Xavier Pagès-Corella, oferirà El amor brujo, obra mestra considerada de les més emblemàtiques del repertori espanyol. Concebut com a ballet, estrenat el 1915, la versió orquestral i definitiva data del 1925. L’obra comptarà amb la veu de Mayte Martín. El programa es completarà amb obres de Gerhard, Albéniz i el mateix Pagès-Corella.

El dimecres 15 d’abril (Sala de Concerts, 19 h, Tardes al Palau), el pianista Daniel Ligorio i l’actor Borja Espinosa com a narrador oferiran el concert Granada 1920 dedicat íntegrament a Manuel de Falla, amb Cuatro piezas españolasSuite d’El sombrero de tres picosFantasía bética i Suite d’El amor brujo.

-Concierto para clave y cinco instrumentos

Finalment, ja durant la temporada 2026-27, el dijous 5 de novembre de 2026 el Palau clourà el seu homenatge a Manuel de Falla amb la interpretació del Concierto para clave y cinco instrumentos, el mateix dia que es va estrenar al Palau, però cent anys després, amb Benjamin Alard al clavicèmbal i Miguel Colom (violí), Fernando Arias (violoncel), Álvaro Octavio (flauta), Ángel Luis Sánchez (oboè) i Vicente Alberola (clarinet). L’estrena al Palau el 1926 va ser en un concert organitzat per l’Associació de Música da Camera dedicat novament a Falla i interpretat per l’Orquestra Pau Casals. El Concierto va ser estrenat per Wanda Landowska al clavicèmbal, dedicatària de l’obra, i Josep Vila (flauta), Cassià Carles (oboè), Josep Nori (clarinet), Enric Casals (violí) i Bonaventura Dini (violoncel), dirigits pel mateix Falla. El concert també va incloure El sombrero de tres picos, amb Falla al piano i Pau Casals a la batuta, i El retablo de Maese Pedro, dirigit per Falla.




El 36è Cicle d’Orgue de la catedral de Barcelona homenatjarà Montserrat Torrent i reafirmarà la seva dimensió internacional

El Cicle d’Orgue de la catedral de Barcelona ofereix, un any més, vuit concerts que es duran a terme cada tercer dimecres de mes -excepte al febrer- a les 20 hores, entre octubre del 2025 i maig del 2026.

Consolidat com una de les grans cites musicals de la ciutat amb molt bones xifres d’assistència, el cicle tornarà a convidar intèrprets de prestigi, tant locals cominternacionals, i mostrarà totes les possibilitats de l’orgue major -el principal dels quatre que hi ha al temple- de la catedral de Barcelona amb repertoris diversos i una programació dissenyada novament per Juan de la Rubia.

El primer concert d’enguany tindrà lloc el 15 d’octubre i anirà a càrrec del matrimoni d’organistes francesos format per Michel i Yasuko Bouvard, professors dels conservatoris de París i Tolosa de Llenguadoc, respectivament.

Al novembre, serà el torn de l’eslovaca Monica Melcova, que actuarà en un concert coproduït amb el Centro Nacional de Difusión Musical (CNDM), a través del seu programa El órgano en las Catedrales. Professora d’improvisació a Musikene, Melcova oferirà un programa centrat en aquesta tècnica.

També girarà a l’entorn de la improvisació el concert que oferirà, la setmana prèvia a Nadal, l’organista salmantí Jorge García, especialista en teclats històrics  i professor al Conservatori de Castella i Lleó.

El primer concert de l’any 2026 anirà a càrrec de Miriam Cepeda i Luis Alberto Requejo, clarinetista i organista bascos, respectivament. Habitualment, el cicle inclou un concert en què l’orgue actua com a instrument acompanyant.

El 25 de febrer, actuarà el jove organista terrassenc Pol Álvarez, actualment fincat a Stuttgart (Alemanya), mentre que al març ho farà l’austríac Konstantin Reymaier, organista de la catedral de Sant Esteve de Viena.

El 15 d’abril, serà el torn de Susana García Lastra, que dedicarà el seu concert a homenatjar la seva mestra i prestigiosa organista Montserrat Torrent, tot just dos dies abans que aquesta celebri el centè aniversari. Torrent és l’organista més important del país i, probablement, l’artista en actiu més longeva de l’Estat espanyol. Aquest concert s’inclou dins dels actes commemoratius del seu centenari que està organitzant la Fundació Montserrat Torrent.

Finalment, el cicle es clourà el 20 de maig amb el recital de Nicola Procaccini, professor d’orgue i improvisació a la Universitat Franz Liszt de Weimar

L’orgue de la catedral de Barcelona és un dels més importants de Catalunya. Va ser construït al segle XVI, i després de diverses reformes va ser restaurat l’any 1994 per l’orguener Gabriel Blancafort. Té 57 registres repartits en quatre teclats i pedal. Gràcies a la seva mida i les seves possibilitats, permet la interpretació de repertori dels diversos èpoques i estils presents al cicle d’orgue, amb organistes de renom de diferents procedències i generacions.

Imatge destacada: © Catedral de Barcelona.




El Palau de la Música celebra l’inici de temporada del cicle Palau 100 amb quatre concerts excepcionals el mes d’octubre

El 20 d’octubre (Sala de Concerts, 20 h) el Palau de la Música inaugura la temporada 2025-26 amb un concert excepcional en format trio: la violinista Anne-Sophie Mutter al costat de Pablo Ferrández i Yefim Bronfman. Serà, també, el primer concert d’aquesta temporada de Palau 100, el cicle estrella de la sala modernista, que acull els més reconeguts directors, formacions i solistes del panorama musical internacional. 

En només vuit dies aquest mes d’octubre es concentraran els primers quatre grans concerts de Palau 100 de la temporada 2025-26, amb Teodor Currentzis al capdavant de musicAeterna; Philippe Herreweghe amb l’Orchestre des Champs Élysées, i Mao Fujita amb la Royal Philharmonic Orchestra, dirigida per Vasily Petrenko.

Anne-Sophie Mutter, Yefim Bronfman i Pablo Ferrández

Obrirà temporada un concert extraordinari de la violinista Anne-Sophie Mutter en formació de trio, juntament amb el pianista Yefim Bronfman i el violoncel·lista Pablo Ferrández, reconegut com un dels solistes internacionals més rellevants (Beca Pau Casals l’any 2012 i ECHO Rising Star 2020 proposat pel Palau). 

Interpretaran dos dels trios més cèlebres del repertori de cambra: el Trio núm. 7, en Si bemoll major, op. 97, “Arxiduc” de Beethoven i el Trio en La menor, op. 50 de Txaikovski. El de Beethoven, caracteritzat per la seva serenitat majestuosa, obre un espai sonor ple d’equilibri i noblesa, i després s’escoltarà una obra que irradia emoció i dramatisme en cadascun dels seus compassos, el Trio en La menor de Txaikovski, escrit en memòria del seu amic Nikolai Rubinstein. 

Es tracta d’un concert de cambra, de petit format i gran intensitat emocional, que celebra el poder de la música compartida i l’excel·lència interpretativa, elements que impregnen la temporada musical del Palau. 

Teodor Currentzis i musicAeterna

L’endemà, dimarts 21 d’octubre (Sala de Concerts, 20 h), tornarà al Palau Teodor Currentzis i la seva formació musicAeterna, en aquesta oportunitat amb un programa dedicat a Händel, mostra de la seva passió pel compositor. De Currentzis, director conegut pel seu enfocament únic de la música clàssica a la recerca de l’autenticitat, destaca la capacitat de captivar el públic amb interpretacions emocionants i dinàmiques; serà l’actuació de qui és considerat un enfant terrible del panorama musical actual, les versions del qual no deixen indiferent a ningú. 

El programa oferirà un recorregut apassionat per l’univers händelià alternant àries, cors i fragments orquestrals d’algunes de les obres més significatives del compositor: des de l’exuberància barroca de The Water Music fins a la introspecció lírica de Theodora, passant per la intensitat dramàtica de Giulio Cesare i Orlando. Una immersió en la diversitat expressiva de Händel i una oportunitat per redescobrir-lo des de l’avantguarda interpretativa amb una de les batutes més poderoses, magnètiques i personals de l’escena internacional. Hi intervindran artistes de l’Acadèmia Anton Rubinstein i les solistes vocals Tatiana Bikmukhametova, Ksenia Dorodova, Diana Nosyreva, Iveta Simonyan i Sofia Tsygankova (sopranos), Yulia Vakula (mezzosoprano), així com Andrey Nemzer (contratenor). Aquest concert, que també forma part de la programació d’Ibercamera, rep el suport de Fundación Dvesta. 

Philippe Herreweghe i l’Orchestre des Champs Élysées

El dijous 23 d’octubre (Sala de Concerts, 20h) Philippe Herreweghe al capdavant de l’Orchestre des Champs Élysées continuarà la sèrie de concerts monogràfics dedicats a Beethoven iniciada la temporada passada. 

Aquesta temporada 2025-26 s’hi donarà continuïtat amb dos concerts més, tots dos extraordinaris. Així, el 23 d’octubre el director belga presentarà dues de les simfonies més icòniques del compositor: la Simfonia núm. 5, en Do menor, amb el seu inconfusible motiu inicial i un recorregut dramàtic que culmina en un triomf enlluernador, i la Simfonia núm. 6, “Pastoral”, que dibuixa amb lirisme, llum i detall naturalista un autèntic paisatge sonor. Herreweghe tornarà a Palau 100 el 5 de febrer de 2026 per dirigir, amb la mateixa formació, les Simfonies núm. 2 i 8 i el Concert per a piano núm. 4, en Sol major, op. 58 de Beethoven, amb el pianista Khristian Bezuidenhout.

Royal Philharmonic Orchestra, Vasily Petrenko i Mao Fujita

Finalment, el dilluns 27 d’octubre visitarà la sala modernista la Royal Philharmonic Orchestra, una de les grans formacions de Londres, dirigida pel seu titular, Vasily Petrenko, i amb el jove pianista japonès Mao Fujita, considerat una de les grans revelacions del piano actual, amb un programa de grans emocions i paisatges sonors inoblidables. Fujita interpretarà el Concert per a piano, en La menor, op. 16 de Grieg, un dels grans concerts per a piano de tots els temps que traspua frescor romàntica i està ple de lirisme i virtuosisme lluminós. Completarà el programa la Simfonia núm. 2 de Sibelius, una partitura d’alè èpic i profunditat melòdica que s’ha convertit en símbol del simfonisme finlandès, i Vida secreta d’Albert Guinovart, amb què començarà el concert. Originalment composta per a piano a quatre mans, Guinovart escriví la versió orquestral que el mateix Vasily Petrenko (guanyador del Concurs Internacional de Direcció de Cadaqués el 2002) va estrenar amb l’Orquestra de Cadaqués el 2006, al festival empordanès. 

Parlem de Música

Una hora abans de l’inici de cadascun d’aquests concerts (19 h, Petit Palau, entrada lliure) tindrà lloc la sessió divulgativa “Parlem de…” per situar el context històric de l’obra, el compositor o les idees claus del programa. El musicòleg i periodista Pep Gorgori parlarà del concert d’Anne-Sophie Mutter, Yefim Bronfman i Pablo Ferrández; el crític musical Jordi Maddaleno parlarà del concert de Teodor Currentzis i musicAeterna; la musicòloga i especialista en entrenament auditiu Sofía Martínez parlarà del concert de Philippe Herreweghe i l’Orchestre des Champs Élysées, i la periodista Rosa Massagué parlarà del concert de la Royal Philharmonic Orchestra, Vasily Petrenko i Mao Fujita.

Imatge destacada: (c) Monika Hofler.




La GIO Symphonia i Frames Percussion presenten al Palau de la Música un concert que explora la fusió entre tradició i modernitat

El proper dijous 9 d’octubre (Petit Palau, 19.30 h) el Palau de la Música acollirà, en el marc del cicle Palau Fronteres, un concert singular que explora la fusió entre tradició i modernitat, una mostra de la riquesa de la postmodernitat musical.

Els protagonistes de la vetllada, sota la batuta de Francesc Prat, seran la GIO Symphonia i Frames Percussion, formació resident del Palau aquesta temporada. Compositors com Gabriela Ortiz, compositora convidada de la temporada 2025-26 del Palau, Alfred Schittke, Ludovico Einaudi i Max Richter formaran part del programa de la proposta. Acompanyarà el concert, gràcies a la col·laboració del Palau amb la Fundació Catalunya La Pedrera, una projecció d’imatges de Passatges, l’exposició de l’escultora Cristina Iglesias que s’inaugura el mateix dia 9 a La Pedrera. 

El programa del concert recull l’obra de diversos compositors que al llarg del segle XX han redefinit el llenguatge musical transformant-ne i ampliant-ne els límits i generant un ventall d’estils diversos. Aquest fenomen, comú en totes les arts, ha rebut el nom de postmodernitat. 

Obrirà el concert Polyphonic tango d’Alfred Schnittke, una obra caracteritzada per la força de la seva polifonia i ironia. La seguirà Altar de neón, de la mexicana Gabriela Ortiz, compositora convidada del Palau aquesta temporada. Serà el segon concert de la temporada amb obra seva.

A continuació s’interpretarà l’emotiva Primavera, una de les obres més conegudes de Ludovico Einaudi, que encaixa en la definició estilística del minimalisme, com també Doria d’Ólafur Arnalds, peça que forma part del projecte Island songs, que vol retratar la música i el paisatge del país. El seguirà Hania Rani, compositora polonesa de qui s’interpretarà Glass, una obra marcada pel folklore. I clouran la vetllada On the nature of daylight de Max Richter, una peça reflexiva i punyent, i Increase, del també compositor de bandes sonores David Lang, una obra que crea una atmosfera que va florint i creixent, com indica el seu propi nom. 

A través de la projecció d’imatges per sobre de l’escenari durant la interpretació de diverses obres del programa, la música entrarà en diàleg amb les obres de l’escultora Cristina Iglesias, inspirades en la natura i el ritual. Es tracta d’una proposta immersiva i estèticament híbrida que reivindica la llibertat artística com a motor creatiu i que exemplifica l’esperit del cicle Palau Fronteres: obrir finestres a nous horitzons artístics.

Aquest concert forma part de la col·laboració del Palau de la Música amb la Fundació Catalunya La Pedrera. Durant els darrers anys totes dues institucions han treballat per posar en comú la seva activitat en un context interdisciplinari en relació amb les exposicions que ha allotjat La Pedrera dedicades a Jaume Plensa, Antonio López, Miquel Barceló, Art en Pedra, Sean Scully i ara Cristina Iglesias.

Imatge destacada: (c) Xènia Gasull.




L’Hivernacle del Palau acollirà quatre vetllades de música i poesia entorn de les quatre estacions

Dilluns vinent, 22 de setembre, coincidint amb l’arribada de la tardor, el Palau de la Música acollirà la primera de les quatre vetllades de música i poesia que aquesta temporada proposa l’Hivernacle, el cicle d’activitats complementàries del Palau. Sota l’epígraf de Les Quatre Estacions, cadascuna d’aquestes trobades presentarà un recital de música i poesia evocant cadascun dels cicles estacionals.

Així, aquest proper dilluns, 22 de setembre (Sala d’Assaig de l’Orfeó Català, 19 h), el guitarrista Antoni Rossell i la poeta Susanna Rafart protagonitzaran la primera sessió entorn de la tardor. Rossell musicarà la trilogia de monòlegs dramàtics de l’obra de l’autora Contracant, que dona veu a tres dones que s’enfronten als grans dilemes del nostre segle, tot suscitant l’ambient intimista i melangiós de l’estació en què tot just estarem entrant. 

Les properes sessions seran els dies 22 de desembre, en què el poeta Martí Sales i la pianista Jordina Millà ens convidaran a entrar a l’hivern amb Descripció del món, que serà el nou llibre de poemes del mateix autor; el 20 de març encetarem laprimavera amb el poeta Josep Pedrals i el pianista Xavi Lloses, a través de l’espectacle que han batejat com a Batec. Finalment, el 21 de juny acabarem la volta al sol entrant a l’estiu en companyia de la teclista Blanca Lamar i la poeta Maria Callís, que amb el seu projecte Lleona portaran a l’escenari poesia escrita per dones en català durant els últims dos segles. 

Aquesta proposta està inspirada en l’eix temàtic de la temporada 2025-26 del Palau, el ritual, un concepte vinculat als cicles de la natura i de la vida que marca el pas del temps i l’existència. 

L’Hivernacle 

L’Hivernacle és el cicle d’activitats complementàries de la programació de concerts de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Un espai que dialoga amb els concerts i amb l’art, i que obre el Palau a noves experiències i públics més enllà de la programació artística, amb formats divulgatius i performatius.

Aquesta temporada, la proposta de l’Hivernacle es complementa amb les  conferències Tots els ritus, la música, impartides un cop al mes per Carlos Calderón, doctor en humanitats i divulgador musical. Aquestes sessions tenen l’objectiu d’explorar el fèrtil territori del ritu a través de la història de la música i els seus grans creadors, tot aprofundint en conceptes universals i presents també al patrimoni musical com són l’amor, la redempció i l’art, i vinculant-los a l’activitat concertística del Palau. 

Així mateix, aquesta temporada es mantenen les Audicions Íntimes, una experiència única d’immersió musical a través d’un format híbrid de conferència, diàleg i moments musicals amb els artistes, sessions que tenen lloc a la Sala d’Assaig. Amb un públic molt fidelitzat, aquest format arriba a la quarta edició amb una proposta de cinc concerts que tenen les entrades gairebé exhaurides.