Brillants ‘Goyescas’ per José Menor

© Associació Joan Manén

© Associació Joan Manén

5è CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. José Menor, piano. Obres de Granados. ATENEU BARCELONÈS. 16 DE JUNY DE 2016.

Per Lluís Trullén

El pianista José Menor va oferir el seu particular homenatge a Enric Granados amb un recital dedicat monogràficament a l’obra del compositor lleidatà de qui enguany es commemora el centenari de la mort. Amb la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu presentant un ple absolut, Menor va oferir-hi un programa de tremenda exigència encapçalat per quatre peces breus abans de donar pas a l’Intermezzo i a la integral de Goyescas, completada amb El pelele.

José Menor, guanyador amb divuit anys del premi del cicle El Primer Palau, sempre ha tingut la seva mirada pianística posada en l’obra d’Albéniz i Granados. El seu estil pianístic precís, personal, meticulós i analític el fan idènticament idoni per interpretar el piano de Messiaen, el de Guinjoan (de qui recordem el seu exitós enregistrament de la integral pianística) o de la música d’Hèctor Parra (de qui ha ofert en concert el que seria el primer recital monogràfic dedicat al compositor). La manera de comprendre Granados en la visió de José Menor posseeix atractiu i originalitat. Les dues suites que integren les Goyescas, l’obra estrenada pel mateix Granados el març de 1911, són un compendi de ritmes, suggeriments, una mirada cap a l’Espanya galant del XVIII en què la sonoritat de la guitarra, les referències a Scarlatti o Soler i els ritmes de malaguenya han de crear una atmosfera plena de subtilesa dirigida cap a un final evocador, misteriós i inquietant. Menor ha treballat profundament els més mínims detalls de la partitura. No deixa escapar cap de les complexíssimes notes dels “Requiebros”, copsant la tremenda riquesa ornamental de la partitura. Es submergeix en les sonoritats del “Coloquio en la reja” de manera apassionada i el ritme obstinat del “Fandango del candil” evoca aquella ineludible sonoritat guitarrística. Una visió delicadíssima i transparent del sublim “Quejas o la maja y el ruiseñor” donà pas a la foscor, al dolor d’“El amor y la muerte” i de la “Serenata de espectro”, tot descrivint amb una tècnica precisa la imatge del galant mort en dol cantant sota la finestra de l’estimada una serenata espectral. Menor dibuixa meravellosament amb el piano, explica la música amb una precisió tècnica impecable i amb un alt poder narratiu. El seu sentit analític mai no deixa enrere una expressivitat preciosista (com és el cas de l’Intermezzo o de la Reverie-improvisation) o amb una seguretat tècnica absoluta, resolent amb una versió extravertida, nítida i rítmica totes les complexitats que a tall d’octaves, notes ràpides o salts es presenten en El pelele. José Menor ha treballat profusament una obra de les complexitats de Goyescas, tot copsant aquell món tan colorista i descriptiu, delicat i tràgic, melangiós i apassionat que Granados ens va llegar en la seva obra mestra.