Subscriu-te

Crítica

49è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, “in memoriam” de Maria Vilardell

Foto de família de guardonats en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 2012. D’esquerra a dreta: Jessica Muirhead, Kristina Makhitarian, Anna Tobella, Chae Wook Lim, Ju Young Hong, Olga Busuoic, Deniz Yetim, Orhan Yildiz, Ruzan Mantashyan i Miriam Zubieta. © Antoni Bofill

Per Mercedes Conde Pons

Es respirava a l’ambient una certa atmosfera d’orfandat en el lliurament de premis de la 49a edició del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Aquesta ha estat la primera edició després del traspàs el març de 2011 de la seva presidenta i ànima del concurs durant molts anys, Maria Vilardell. Una trista pèrdua i alhora un record permanent per als que han viscut de prop la gestació i el naixement cíclic de cada concurs, que es va voler posar de manifest amb un homenatge senzill però profund en l’actual edició. A més de la glossa excel·lent de la néta del tenor Francesc Viñas –cantant wagnerià d’extraordinària carrera que, entre altres triomfs, va estrenar Parsifal al Liceu el 31 de desembre de 1913–, a càrrec de José Luis Vidal durant el pregó inaugural del concurs, després del lliurament de premis del diumenge 22 de gener, el Gran Teatre del Liceu va impulsar un breu però sentit homenatge en forma de parlament en off i l’escolta d’un Preludi de Rakhmàninov interpretat per la que, també, va ser deixebla de Frank Marshall i Alícia de Larrocha al piano. A l’ombra, i sota una entranyable fotografia de Maria Vilardell i Viñas, un ram de flors obsequiat per una altra gran senyora de l’òpera, Fiorenza Cossotto, membre del jurat en aquesta edició.

Final d’etapa que n’obre una altra –esperem– encara més gloriosa, que donarà inici el proper any amb la celebració del 50è aniversari del concurs, sens dubte un dels més prestigiosos del món, si es jutja per la trajectòria i pel rècord de convocatòria d’aquesta edició: 539 concursants de 61 països diferents.

Aquest sentiment d’orfandat apuntat a l’inici s’intensificà amb una final amb poques sorpreses i un veredicte i concert final conseqüent amb la mostra dels resultats. Molt coix en veus masculines –cap tenor ni baix premiat, i declarat desert el primer premi–, els premis oficials van recaure, en l’àmbit masculí en les veus del baríton coreà Chae Wook Lim –guanyador del Tercer Premi Masculí i el Premi Especial al Millor Intèrpret en la Categoria Oratori-Lied– i el també baríton Orhan Yildiz (Turquia): Segon Premi Masculí Fundació Gran Teatre del Liceu-Fundación Teatro Real de Madrid, Premi Extraordinari Borsa d’Estudis European Opera Centre, Premi Extraordinari Festival Castell de Peralada i Premi del Públic assistent a la prova final. Veus, al capdavall, interessants però sense segell propi; el baríton coreà mostrà expressió i un gust exquisit en el repertori escollit, mentre que el baríton turc mostrà línia de cant i una seguretat escènica a la final que no es va apreciar en el concert de guanyadors.

En canvi, en l’àmbit femení, triomf de la corda de sopranos, començant per la promesa espanyola, premiada pel Grup de Liceistes de 4t i 5è pis i Premi Extraordinari Borsa d’Estudis Académie de Musique Tibor Varga de Sió, Miriam Zubieta, que va interpretar un “Je veux vivre” del Romeu i Julieta de Gounod a la final, i resultà impecable en el “Caro nome” del Rigoletto de Verdi al concert de premiats. El tercer premi va recaure en la soprano russa Kristina Makhitarian, de veu rodona i bona expressió, que va interpretar dues àries potser massa íntimes per a una final: “Ach, ich fühl’s” de La flauta màgica de Mozart i l’ària de La noia de la neu de Rimski-Kórsakov. Tot i que amb un timbre un punt metàl·lic, sobretot en el registre agut, la soprano anglesa Jessica Muirhead va triomfar a la final –fet que l’acredità amb el Premi del Públic– amb un “È strano” de La Traviata de Verdi valent i brillant. Van ser palesos els dots escènics d’una cantant que ja ha trepitjat escenari i el “Porgi amor” de Le nozze di Figaro de Mozart va ser exquisit. Això la va acreditar per al Segon Premi Oficial, que va ser atorgat per partida doble, junt amb la soprano coreana Ju Young Hong, de veu molt generosa i timbre vellutat, que va interpretar amb molt bon gust “Sì, mi chiamano Mimì” de La Bohème de Puccini i “Depuis le jour” de Louise de Charpentier, en el concert de guanyadors.

La triomfadora oficial del concurs –havent quedat desert el primer premi en la secció masculina– va ser la soprano moldava Olga Busuoic, que, si bé a la final va interpretar un “Senza mamma” de Suor Angelica de Puccini força sobreactuat, al concert de guanyadors va oferir una bona versió de l’escena de la carta de Tatiana del Ievgueni Onieguin de Txaikovski i una ària de la lluna de Rusalka de Dvořák continguda però sense els filats que suggereix l’encisadora partitura del compositor txec. Veu sucosa i moltes possibilitats per a una soprano amb detalls per millorar, com l’expressivitat corporal i el gust –i això ja és una apreciació més personal– a l’hora de vestir.

Per acabar, la mezzosoprano catalana Anna Tobella –premiada en l’anterior edició del concurs– va demostrar una evolució important d’un any a l’altre i, amb un timbre rodó i genuí, mostrà von gust en les dues àries serie de Rossini (Tancredi i Semiramide) que cantà, respectivament, a la final i al concert de guanyadors. Tobella va rebre el Premi Extraordinari Plácido Domingo al millor cantant espanyol i el Premi Extraordinari Ajuntament de Moià al millor cantant català.

La contralt Ewa Podlés durant la seva actuació al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. © Antoni Bofill

Un concurs, doncs, que a banda de la presència en el jurat de l’estimada i genuïna mezzosoprano Fiorenza Cossotto entre els seus membres, va comptar amb la presència del baix baríton belga José van Dam, protagonista de la “tarda amb” que va permetre conèixer millor el polifacètic cantant. La presència de la contralt polonesa Ewa Podlés en el pregó del Viñas, amb un generós concert que va oferir obres de Chopin, Haydn i Txaikovski, a banda de la sempre apreciada ària de L’italiana in Algeri de Rossini com a propina, va posar la nota d’or a una edició que es tanca amb resultats satisfactoris i a l’avantsala de les ben merescudes noces d’or.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *