Subscriu-te

Crítica

Alice Sara Ott culmina amb música de Schubert i Dvořák les actuacions a L’Auditori

Alice Sara Ott en la seva actuació amb l’OBC del passat cap de setmana. © May/Zircus
Alice Sara Ott en la seva actuació amb l’OBC, el passat cap de setmana. © May/Zircus

L’AUDITORI MÉS. Alice Sara Ott & Solistes de l’OBC. Alice Sara Ott, piano. Raúl García, violí. Ashan Pillai, viola. José Mor, violoncel. Apostol Kossev, contrabaix. Schubert: Quintet D. 667, “la Truita”. Dvořák: Trio amb piano núm. 4, op. 90, “Dumky”. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 22 D’ABRIL DE 2013.

Per Lluís Trullén

Dues de les obres més emblemàtiques del repertori cambrístic com són el Quintet la Truita i el Trio Dumky van configurar el programa de la darrera de les actuacions que Alice Sara Ott ha ofert aquesta setmana a L’Auditori. Acompanyada per quatre reconeguts professors de l’OBC com són Raúl García, Ashan Pillai, José Mor i Apostol Kossev, la prestigiosa pianista alemanya va tornar a mostrar el talent que li ha valgut ser reconeguda –malgrat la seva joventut– com una de les artistes més prestigioses de l’actualitat, un fet avalat per l’aposta que està realitzant des del 2008 el segell discogràfic Deutsche Grammophon. Alice Sara Ott és una pianista d’unes qualitats musicals excepcionals; mostra una imatge d’absoluta seguretat i comoditat sobre l’escenari gràcies a una naturalitat interpretativa admirable, oferint una constant comunicació musical que repercuteix directament en el tractament de les obres. Escoltar com abordava el celebèrrim tema amb variacions del Quintet de Schubert, o com feia brollar les melodies més melangioses del Trio de Dvořák era un veritable plaer per la força, la naturalitat, la musicalitat que segons les circumstàncies sabia transmetre. La conjunció amb els quatre solistes de l’OBC en el Trio de Schubert va resultar certament admirable, malgrat que el seu pianisme desbordava per sonoritat la de la resta de components. Un Schubert més enèrgic que refinat, dotat, però, d’aquella aroma vienesa inconfusible, en què les melodies brollaven amb la fluïdesa que demana una de les obres culminants de tot el repertori cambrístic.

El Trio Dumky amb piano requereix un aprofundiment i un equilibri interpretatiu certament complex d’aconseguir. Els passatges meditatius tenen sempre com a contrast uns moviments ràpids i enèrgics amb clar ressò popular. Els contrastos de temps i caràcters són una constant en aquest Trio de Dvořák, en què s’ha de sumar una demanda tècnica a nivell interpretatiu de primer ordre. Una versió més brillant que no poètica, més contrastada que no meditativa, més enfocada a extraure la brillantor que no pas a recalar en els aspectes més reflexius va predominar en el decurs de la interpretació. Un Dvořák brillant amb el qual Alice Sara Ott, pianista que sol tocar descalça, s’acomiadava d’aquesta intensa setmana de concerts a L’Auditori i que va ser recompensada amb llarguíssims aplaudiments del públic.