Subscriu-te

Amb llàgrimes als ulls

LIFE VICTORIA. Mercè Bruguera, mezzosoprano. Teodora Oprisor, piano. Obres de F. Schubert. / Fleur Barron, mezzosoprano. Julius Drake, piano. F. Schubert: Winterreise. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 27 DE SETEMBRE DE 2021.

Poques obres són capaces d’imposar vint segons de silenci al final abans de l’esclat de l’aplaudiment del públic. El Winterreise de Schubert que es va poder sentir en la inauguració del LIFE Victoria d’enguany ho va aconseguir gràcies a la mezzosoprano Fleur Barron, que, d’altra banda, va acabar la interpretació amb la mirada perduda i llàgrimes als ulls.

Potser per això mateix encara sorprèn més que una obra com aquesta, paradigma del lied, no hagués estat mai present en un festival dedicat al gènere com el LIFE, que ho ha volgut remeiar oferint-lo quatre cops en dos anys –dos, aquesta temporada– i el primer, ni més ni menys, per obrir edició i amb veu de dona.

No es pot negar que Fleur Barron –lògicament encara poc coneguda a Barcelona, on debutava– és una cantant carismàtica, que pot agradar més o menys, però que captura l’atenció del públic des del primer moment i la conserva al llarg de tota la vetllada. I un cop superat el debat sobre la interpretació –cada vegada més habitual– del Viatge d’hivern per una veu femenina, Barron s’hi aproxima de manera literal, a diferència d’altres cantants que han buscat contextualitzacions forçades per justificar que el text estigui escrit des d’un punt de vista masculí.

La veu és potent, carnosa, contrasta amb la petitesa de la seva figura i la modula de manera expressiva, amb un gran contrast entre dinàmiques que esdevé, en alguns punts, excessiu, ja que juntament amb la ressonància de la Sala Domènech i Montaner va fer difícil de reconèixer alguns girs melòdics. Van sorprendre la tonalitat escollida, tal vegada més greu del que semblaria escaient a l’instrument, així com algunes dificultats puntuals en la fonètica alemanya, que en el context d’una obra de tanta extensió queden reduïdes a l’anècdota. De la seva banda, un pianista bregat com Julius Drake va adaptar-se en tot moment a les inflexions proposades per la cantant.

Van sorprendre molt positivament les joves artistes Mercè Bruguera, mezzosoprano, i Teodora Oprisor, piano, en el seu paper de teloneres, tant per la proposta –una selecció d’altres lieder de Schubert de temàtica amorosa: Rastlose Liebe, Geheimes, Seligkeit, Herbst…– com per les prestacions de la seva interpretació. Tot i ser una delícia, la seva aportació potser hauria hagut de ser més limitada per no allargar excessivament el conjunt de la vetllada.

Imatge destacada: (c) Elisenda Canals-LIFE Victoria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest dijous 21 veurà la llum al @palaumusicacat un nou projecte de l'Associació @JoanManen amb l'objectiu de reivindicar intèrprets catalans del passat. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/lassociacio-joan-manen-presenta-el-projecte-interprets-catalans-historics/

"Batega, canta, viu!" és el lema de la nova etapa de @orfeogracienc, que es va presentar aquest cap de setmana. Més informació, al nostre web! (Foto: Antoni Garcia) http://www.revistamusical.cat/lorfeo-gracienc-enceta-una-nova-etapa-artistica-i-de-gestio-amb-el-lema-batega-canta-viu/

Mor als 74 anys la soprano eslovaca Edita Gruberova. Va ser una de les veus més estimades al @Liceu_cat i va anunciar l’any passat la retirada definitiva dels escenaris.

Fundació @operacatalunya enceta temporada aquest dimecres 20 amb un dels títols més populars de Rossini. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/comenca-la-temporada-2021-22-dopera-a-catalunya-amb-il-barbiere-di-siviglia/

Segueix-nos a Twitter