Subscriu-te

Beethoven: Simfonia Heroica

disc Alia Vox-Beethoven-Sinfonia Eroica-Les Concert des Nations-Savall

Beethoven

Simfonia Heroica

Le Concert des Nations. Jordi Savall, director.

Alia Vox, 2016

El segell Alia Vox està reeditant, des del 2007, els enregistraments que Jordi Savall i Montserrat Figueras van realitzar per a Astrée entre els anys 1977 i 1996 amb els seus conjunts Hespèrion XX, La Capella Reial i Le Concert des Nations. En aquest cas tenim el volum número 19 de la col·lecció, dedicat a l’enregistrament que Le Concert des Nations va fer els dies 25 i 26 de gener de 1994 a la col·legiata del Castell de Cardona de dues obres cabdals del repertori simfònic de Ludvig van Beethoven: La Simfonia núm. 3, “Heroica” i l’Obertura Coriolà.

El llibret del disc, sempre interessant en aquesta col·lecció, ens explica la gènesi de la gravació. Després de dues setmanes d’assajos de les obres i una gira per Bilbao, París i Barcelona, els bons resultats obtinguts van esperonar Jordi Savall a robar unes hores a les sessions d’un altre enregistrament, el de les Simfonies d’Arriaga, per gravar en quinze intenses i nocturnes hores les dues obres.

Savall entronca el missatge revolucionari de la simfonia, dedicada primer i deixada de dedicar després a Napoleó, amb l’esperit del moment en què es va crear, el qual roman imprès al seu estil, i proposa, alhora, un missatge revolucionari: apropar-se a aquest estil, el de l’orquestra de Beethoven, tan diferent de la de Bach, Haydn, Mahler o qualsevol altre. Una aproximació que, en les seves paraules, “pot revolucionar la nostra percepció d’un univers sonor i estètic incommensurable”.

El resultat d’aquesta proposta és certament revelador, especialment per a qui no estigui acostumat a escoltar instruments d’època: cordes de tripa i fusta, limitació de claus i membranes de pell confereixen al conjunt una sonoritat molt diferent de l’orquestra simfònica que habitualment tenim en ment, i possibiliten una obertura auditiva i conceptual cap a territoris alternatius, que no per ser més propers a l’original han de ser més vàlids, però que tampoc per ser més llunyans del que és habitual ho han de ser menys.

El timbre, doncs, passa a jugar un paper fonamental, molt més del que pot tenir en les orquestres modernes, i amb més funcions, com la de portar el pes en la creació de tensió i distensió. Un exemple molt clar el trobem en el desenvolupament del primer moviment de la Simfonia, que es converteix en un passatge intens i magnètic conduït en la seva intensitat pel contrast tímbric. El so del conjunt és menys homogeni i hi ha més individualitat entre seccions. El sentit d’empastament perd també rellevància, a canvi d’aquesta varietat tímbrica.

El segon element important en la interpretació de Le Concert des Nations és el sentit mètric. Savall proposa una lectura fidel a les indicacions de metrònom de Beethoven, però, lluny d’encarcarar-s’hi, deixa fluir el conjunt amb llibertat per expressar el sentit musical en cada moment. La part negativa d’això està en els petits desajustos entre seccions d’alguns passatges. La part positiva, el caminar àgil i brillant de l’orquestra, conduït per una articulació enèrgica de la secció de corda, sempre amb una materialitat molt profunda en el seu so.

La “Marxa fúnebre” de la Simfonia ens deixa, novament, en un context revolucionari i fins i tot de protesta: punyent, la seva intensitat rítmica i els atacs nerviosos ens transporten, ara sí, a un sentit heroic de la mort. Miquel Gené

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *