Subscriu-te

Bona afinitat amb Mahler i Xostakóvitx

Dietrich Henschel (foto d’arxiu)
Dietrich Henschel (foto d’arxiu)

TEMPORADA OBC. Dietrich Henschel, baríton. Dir.: Kazushi Ono. Obres de Mahler i Xostakóvitx. L’AUDITORI. 16 DE DESEMBRE DE 2016.

Per Lluís Trullén

Un dels grans atractius que a priori presentava el programa de l’OBC dedicat a una selecció de Des knaben Wunderhorn i la Simfonia núm. 6 de Xostakóvitx era la presència a l’escenari de L’Auditori del baríton Thomas Hampson. Una sobtada malaltia, però, finalment va fer-ho impossible. Hampson, considerat un dels grans especialistes en aquest cicle de cançons mahlerianes, n’havia enregistrat una selecció l’any 2011 amb els Wiener Virtuosen en versió cambrística. Els cinc darrers lieder de l’enregistrament, precedits de la cèlebre cançó Des Antonius von Padua Fischpredigt, integraven la selecció que el baríton havia previst per al concert. Sense modificar el programa, la veu del baríton Dietrich Henschel va ser l’encarregat de substituir Hampson i d’interpretar-ne la selecció. Cal dir que aquesta, culminada amb el lied emprat al final de la Quarta Simfonia (més apropiat per a veu femenina) i amb l’excels Llum primigènia que va esdevenir la base del darrer moviment de la Segona Simfonia, deixava de banda algun dels lieder més punyents del cicle. Però també cal apuntar que la selecció recollia els trets mahlerians més característics: la senzillesa colpidora, el sarcasme, el so de les marxes militars, la ironia, les visions idíl·liques del món celestial.

Dietrich Henschel, que actuava per primera vegada amb l’OBC, és un baríton de llarguíssima i contrastada experiència. La seva veu és capaç d’emmotllar-se tant a l’òpera barroca com als títols contemporanis, tant a Mozart, Wagner o al mateix Mahler, amb uns resultats sempre eficients. I en aquesta ocasió, sobre una magnífica direcció de Kazushi Ono al capdavant de l’OBC, Henschel va cantar Mahler amb naturalitat amb una gran força expressiva, malgrat que els desajustos inicials amb l’orquestra al primer lied es van anar corregint a poc a poc. Un cant ple de naturalitat i profundament delicat va culminar amb una bellíssima interpretació del lied Urlicht, que va precedir la interpretació de dos nous lieder fora de programa. L’orquestra va oferir a Henschel una àmplia gamma de textures i el seu cant es contagiava d’aquest suport harmònic i melòdic ofert per l’OBC.

En altres ocasions hem recordat que el gran llegat del mestre Franz-Paul Decker va ser que l’orquestra interpretés Mahler, Strauss, Bruckner i Xostakóvitx a un grandíssim nivell. L’empremta hi continua vigent, i més encara quan un director lliurat com Ono posa tot el seu talent en l’aprofundiment de les partitures que treballa. Amb un treball previ meticulós i dirigint de memòria la Simfonia núm. 6 de Xostakóvitx, la connexió entre director i orquestra va donant els seus fruits. Els trets característics d’aquesta obra plena de sarcasme, de sonoritats incisives, de ritmes punyents, a moments plena de sobrietat lírica, en d’altres de sonoritat exultant, configuren un marc amplíssim de contrastos i que a nivell interpretatiu requereixen una absoluta atenció. Ono va ser meticulós, sempre vigilant amb els equilibris de sonoritats, curós en el detallisme, enèrgic en el “Presto” final i profundament íntim en el “Largo” que dóna inici a aquesta obra escrita sota els condicionants estètics del règim abocat en aquells moments a les purgues ordenades per Stalin.

Brillant interpretació d’una OBC cohesionada i conjuntada que, sota la direcció d’un precís i elegant Ono, ens va regalar un Xostakóvitx ple de força i intensitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *