Subscriu-te

Brillants Glass, Mozart i Schubert pel Quartet Gerhard

INTÈRPRETS CATALANS. Quartet Gerhard. Philip Glass: Quartet núm. 2. Mozart: Quartet núm. 17, KV 458, “la Caça”. Schubert: Quartet núm. 15, en Sol major, D. 887. PETIT PALAU. 28 DE MAIG DE 2019.

El Quartet Gerhard tornava al Petit Palau per actuar al cicle Intèrprets Catalans en la sèrie de concerts que tenen com a eix vertebrador els Quartets que Mozart va dedicar a Haydn. Novament els violinistes Lluís Castán i Judit Bardolet, el viola Miquel Jordà i el violoncel·lista Jesús Miralles ens van proposar una sessió de música de cambra en què quedaven del tot justificats els premis i reconeixements que en el decurs de la seva intensa carrera han assolit, tant a nivell nacional com internacional. Premi El Primer Palau, Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España i actuacions a França, els Països Baixos, Alemanya, Itàlia… avalen la trajectòria d’un quartet d’una categoria i personalitat inqüestionables.

El concert al Petit Palau s’obria amb l’estrena a Espanya del Quartet núm. 2 de Philip Glass. Estrenat a Nova York l’any 1983, aquesta breu obra estructurada en quatre moviments que segueixen les pautes del llenguatge minimalista va ser escrita per Glass com a música incidental del poema Company de Samuel Beckett. Obra d’un atractiu indubtable, empra un reduït material temàtic amb uns paràmetres rítmics iteratius que fluctuen per diverses dinàmiques. La justa gradació de la sonoritat, l’equilibri, la precisió rítmica i dels atacs són aspectes que el Quartet Gerhard sempre ha cuidat al màxim per crear una atmosfera plàcida, subtil, d’un hipnotisme del tot adient amb la suggeridora música de Glass.

Un salt cronològic ens va portar fins a la Viena del 1784, amb la interpretació del Quartet la Caça, pertanyent a la sèrie de sis Quartets escrits per Mozart entre el 1781 i el 1785 i que van ser dedicats a Haydn. Música que segueix els paràmetres netament clàssics, la complexitat de la qual rau precisament en la claredat melòdica, la precisió en la forma musical de cadascun dels moviments i el sentit dialogant acurat. El Quartet Gerhard va afrontar l’obra en la seva vessant més delicada, essent molt perfeccionista en l’execució de les línies de la melodia, mantenint uns diàlegs mesurats en els volums i fent de l’elegància en l’elaboració de les frases la base per fer emergir amb diafanitat tota l’estructura formal.

Un Mozart fluid, refinat i que seguia els cànons clàssics va donar peu a una altra obra mestra del repertori per a cambra com és el Quartet núm. 15, en Sol major. Malgrat no tenir la popularitat del seu predecessor –el Quartet núm. 14, “la Mort i la Donzella”–, aquesta pàgina figura com una de les més complexes a nivell interpretatiu de Schubert. Els contrastos major-menor, els canvis d’harmonia, el dramatisme que s’apodera d’un segon moviment que emmarca un punyent “Allegro” inicial i un “Scherzo” que sembla anunciar Mendelssohn condueixen a l’ambigüitat d’un final en què els canvis de mode, les modulacions inversemblants i la complexitat estructural el converteixen en un dels moviments més dificultosos dels Quartets llegats per Schubert. L’obra suposa un repte i el Quartet Gerhard el va superar amb escreix, malgrat algun problema d’afinació en algun dels atacs sobtats, per bé que no van condicionar el notori grau de compenetració, de diàleg i de precisió tan complexa d’assolir en aquesta partitura. Un Schubert portador d’una intensitat apassionada i vehement, curosament treballat en els instants més poètics i que denota la maduresa interpretativa dels integrants del Quartet Gerhard, que novament van oferir un esplèndid concert de música de cambra.

Imatge destacada: © Michal Novak (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *