Subscriu-te

Cantar de cor

EL COR CANTA. Orquestra de Cambra Terrassa 48. Irene Mas, soprano. Carles Prat, tenor. Dirs.: Eva Martínez Tomé i Elisenda Carrasco. Obres d’Àngel Pérez Ortega: Visions i cants; Gerard López Boada: Camí de sol; Albert Guinovart: Gloria. ESPAI TER. TORROELLA DE MONTGRÍ. 15 DE FEBRER DE 2020.

El gran alè amb què van cantar els coristes units en aquest gran projecte liderat per Sigfrid Quer respon a una voluntat ininterrompuda i a una tradició coral popular que a Catalunya segueix donant grans fruits. Continuant amb la idea fundacional d’ampliar el repertori català simfonicocoral, el projecte El Cor Canta estrena dues noves obres.

Visions i cants d’Àngel Pérez Ortega defensa la línia d’una tradició d’escriptura musical agradívola. Melòdicament no hi ha elements amb un interès especial, però és una pàgina que funciona molt bé en el context del cant coral amateur. Les onades exuberants fan de bon cantar. Hi ha frescor i una expressió sonora molt directa que busca l’emoció instantània. L’orquestració segueix la mateixa direcció amb un cert colossalisme i picades d’ull a la tradició sardanística amb la inclusió d’una percussió de caixa blanca heroica i patriòtica. Tot i que la factura de la peça és meritòria, no passarà a la història. La unitat de caràcter la fa molt previsible, però és una obra lluminosa que té el seu esclat.

La segona obra d’estrena absoluta va aportar més interès. Camí de sol del mestre Gerard López Boada és més ambiciosa en la recerca de sonoritats, tot i que es manté dins de la tradició. A partir dels poemes de Joan Salvat-Papasseit Les formigues i Ara no es fa, però jo encara ho faria, López aconsegueix dosis d’humor i tendresa que els cantaires van resoldre sobradament.

Ambdues partitures han de respondre a les possibilitats canores tècniques d’uns cantaires talentosos i compromesos amb la música però sense la professionalitat dels cantants i això inevitablement limita l’espectre compositiu, però això no significa en cap cas una invalidació del resultat notabilíssim dels compositors i els intèrprets.

El Gloria d’Albert Guinovart, que va ser l’encàrrec inicial d’aquest projecte, va sonar amb un entusiasme encomanadís. Els cantaires van demostrar haver madurat la partitura i la veritat és que la seva interpretació va ser un èxit. Elisenda Carrasco s’hi va esmerçar aportant el vitalisme necessari i el fulgor brillant que necessita aquesta música de Guinovart. La soprano Irene Mas, molt ponderada, va demostrar seguretat i gust en el cant. Els efectes de pianíssim van estar a un gran nivell, però potser hi va mancar un cert esclat líric i més volum per superar la força del cor i l’orquestra plegats. Sigui com sigui, la línia de cant va estar a molt bon lloc. La visió positivista de Guinovart i l’adaptació orquestral van funcionar perfectament i el públic va rebre amb entusiasme aquesta interpretació passional i ben perfilada dels integrants d’El Cor Canta. Enguany les veus femenines i les masculines s’han igualat més en qualitat i no hi ha hagut desajustos.

L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 va secundar amb ofici les tres obres, però s’hi trobà a faltar un millor empastament en les cordes altes. Els contrabaixos van exhibir una sonoritat plena i rodona que no manté el paral·lelisme amb els violoncels. Amb la secció de vents hi va haver entesa i moments molt brillants portant a bon port aquesta obra vibrant i de melodisme generós de Guinovart. Gairebé resulta inevitable carregar les tintes pel que fa al volum, perquè realment és una peça pensada per cantar de cor. Demanar més contenció semblaria improcedent, però potser valdria la pena revisar aquest aspecte.

En general és de llei observar el gran treball que han fet tots els cantaires i la línia ascendent que estant assolint en els seus projectes. Aquesta mena de repertori que saben fer molt bé ja és un repte molt considerable i ha implicat un gran esforç que volem reconèixer i saludar. De ben segur que servirà moltíssim per a tots els nostres cantaires de base que continuen demostrant el vigor de la música coral a Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *