Subscriu-te

Cantata espiritual laica

VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió (imatge promocional del concert)

L’AUDITORI CAMBRA. VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió (Josep Vila i Jover, director). Orquestra de Cambra de Granollers. Teresa Nogueron, clarinet. David Pintó, direcció escènica. Direcció musical: Edmon Colomer. Cançons nocturnes de Bernat Vivancos. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 12 DE GENER DE 2018.

Per Jaume Comellas

No sé si es pot definir exactament com a cantata, en la seva definició convencional –obra vocal en diferents parts que inclou àries, recitatius i cors–, aquesta composició ambiciosa i extensa de Bernat Vivancos que s’acaba de reestrenar a L’Auditori. Sense una línia temàtica concreta, o un argument estructurat pel que fa a la multicèfala paternitat literària, aquesta composició té com a nexe comú la creació d’un clima d’una rara intensitat indefinidament evocadora enllà del concepte –la nit– a què al·ludeix el títol. En tot cas evocadora de la nit en la seva dimensió més serena, més ascètica, més reflexiva i hi afegiria també espiritual i fins i tot mística; però no en l’accepció més introspectiva del concepte; de fet, podríem parlar, si val la paradoxa, d’un misticisme lluminós, fins i tot vital a vegades, recolzat en una sedimentació de textures que mantenen l’oient en un clima vivencial molt particular i alhora molt intens; del qual no eximeix un fragment cap al final exultant de llum, amb el retrovisor endevinant d’esquitllentes el Llibre vermell de Montserrat, i una conclusió fins i tot grandiloqüent amb la recreació esponerosa d’El cant dels ocells.

En una època en què els entesos diuen que disminueix la disposició vers la religiositat i creix vers l’espiritualitat, hom apunta que aquesta composició resulta fins a un cert punt representativa d’aquest apriorisme. Definitivament es tracta d’una obra que deixa petja, que eleva l’espectador a un enllà del prosaic i del quotidià plebeu.

Una obra també que exigeix una versió exigent. Edmon Colomer va saber treure tot el partit possible del per altra part magne equip artístic –individualitats i col·lectius– de què va disposar. Té molt mèrit per a un cor infantil com el d’Amics de la Unió de Granollers mantenir amb fermesa i sense partitura els gairebé seixanta minuts de cant; excel·lent la clarinetista Teresa Nogueron servint amb calidesa els bells interludis, i grata constatació de solvència la de l’Orquestra de Cambra de Granollers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

El @Liceu_cat va acollir la producció de la 'Bottega d'opera' de @esmuccat, "fruit d’una rocambolesca història de recerca, amb gir historiogràfic inclòs", en paraules d' @AlbertFFlamari1 a la crítica. Llegeix-la al web! (Foto: Toni Bofill) http://www.revistamusical.cat/critica/de-quan-barcelona-era-un-vertader-centre-operistic/

La darrera producció de @operacatalunya ja és en marxa. "Afrontar 'Aida' és sempre un repte extraordinari, tant pel que fa a la dificultat de producció com per la complexitat interpretativa", diu @m_sancliment a la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/aida-celebra-150-anys-amb-una-gira-de-bracet-de-sabadell/

Jordi Savall (.@FundacioCIMA) va oferir aquest dimarts al @palaumusicacat 'La Creació' de Haydn, "una lectura serena, que subratlla la bona factura de l’obra i que compta amb elements excel.lents", diu Albert Torrens en la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/savall-recrea-haydn-al-palau/

Aquesta setmana ha arrencat al @palaumusicacat amb una cita de @bcnclassics: "Els tres músics van sonar com un autèntic trio “estable”, com si tota la vida haguessin tocat junts", diu Xavier Pujol a la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/dos-i-dos-que-fan-tres/

Segueix-nos a Twitter