Subscriu-te

Colpidora ‘Mariana en sombras’ amb Hinojosa i Martín-Royo al Petit Palau

PALAU FRONTERES. María Hinojosa, soprano (Mariana), Joan Martín-Royo, baríton (Pedrosa), Alberto García Demestres, veu recitada (Dáuride). Marco Evangelisti, (piano), Alba G. Corral (artista visual). Alberto García Demestres: Mariana en sombras. PALAU DE LA MÚSICA. 7 DE JULIOL DE 2022.

Mariana en sombras és un cant a la llibertat, un record a l’heroïna Mariana Pineda que va sacrificar la seva pròpia vida per mantenir-se fidel a l’ideal liberal de llibertat i justícia. Una personalitat històrica que en plena Dècada Ominosa de l’absolutisme de Ferran VII va patir la condemna a mort per garrot el 26 de maig de 1831. Mariana mai no va delatar els seus companys: esperança de futur per a alguns per sobre de la seva pròpia vida. Heroïna romàntica, jove vídua amb dos fills que s’ha mantingut en la memòria literària gràcies a García Lorca –amb Margarida Xirgu encarnant Mariana el dia de la seva estrena noranta-cinc anys enrere al barceloní Teatre Goya o en el ballet amb coreografia de Sara Baras i música de Manolo Sanlúcar sota la direcció escènica de Lluís Pasqual–, entre tantes altres evocacions artístiques. La transcendència humana de Mariana Pineda va fer que entre el 1836 i el 1936 –amb l’esclat de la Guerra Civil i any també de l’ominós afusellament de García Lorca–, Granada commemorés el dia 26 de maig la mort d’aquesta heroïna. Enguany, vuitanta-sis anys després, la ciutat andalusa l’ha recuperat com a dia festiu.

Res millor, doncs, que aquest 2022 per tornar a recordar –per si alguna vegada s’hagués pogut oblidar– Mariana Pineda. El Petit Palau va acollir la sensacional òpera de cambra Mariana en sombras d’Alberto García Demestres, estrenada vint anys enrere a Granada i que ja va ser enregistrada l’any 2005. El punyent llibret d’Antonio Carvajal –encàrrec de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Granada– narra els darrers moments de la jove heroïna reclosa al convent de Santa María Egipciaca. Un relat concebut amb tres personatges: la mateixa Mariana, el cap de policia Pedrosa i el narrador omniscient Dáuride, que comenta les diverses situacions en què deriva la conversa. Llibret colpidor, esfereïdor, que enfronta aquest “Scarpia” a una Mariana Pineda que encarna l’heroïcitat i que en cap moment defallirà. Aquesta impecable dramatúrgia mereix una gran música i Demestres crea una música tonal, bellíssima, colpidora pel seu romanticisme; evocacions de la Patètica de Beethoven, moments rítmics propis del folklore andalús, alguna complexa fugida cap a l’atonalitat, però per sobre de tot música d’un lirisme i d’una bellesa en què el gust expressiu i la fortalesa interior permeten retratar cadascuna de les tretze escenes de l’òpera.

La veu i gran presència escènica de María Hinojosa va fer reviure el personatge de Mariana. El lirisme que proporciona la música –insistim-hi, exquisida– va permetre a la soprano desplegar moments de  melodisme intens, reflectir el sentit colpidor de les paraules, exposar un centre vocal bellíssim i ben projectat amb el qual mostrava tot el patiment interior –no tan punyent com el que emana de l’obra de Lorca– que mostra el seu personatge. Va cantar amb seguretat, amb fortalesa, atorgant una expressivitat que s’emmotllava a una música esplèndidament pensada per a la veu.

Joan Martín-Royo va tornar a mostrar un nivell vocal excepcional, com dies enrere va aconseguir revivint un personatge teatralment tan oposat com el de Papageno. Sobri, eloqüent, amenaçador, també impertèrrit, un Joan Martín-Royo que amb el seu hàbit negre encarnava el maligne Pedrosa i que va cantar amb una riquesa de matisos i timbres excepcionals. Un cantant que travessa un moment dolç en la seva trajectòria artística, tot mostrant una claredat de projecció i dicció magnífiques i una capacitat camaleònica per passar en tan poc espai de temps de la ingenuïtat de Papageno a la posició malvada del cap de policia Pedrosa.

El propi Alberto García Demestres, entregat, declamant amb claredat i precisió, va esdevenir Dáuride, i menció especial per al pianista Marco Evangelisti, que va brindar no només un acompanyament de primer ordre als cantants, sinó que va desplegar tot el romanticisme i riquesa rítmica i de colors pianístics que emergeix d’aquesta música de Demestres. L’artista visual Alba G. Corral va aportar la projecció d’imatges per a aquesta producció minimalista; imatges que des de la Granada inicial van anar desapareixent en una abstracció de llums i colors que bellíssimament intensificaven l’acció dramàtica. Estèticament convincent, en cap moment adoptava un excés de protagonisme per sobre del propi relat dels fets. Una representació de Mariana en sombras acomiadada entre aplaudiments i molts bravos que el propi García Demestres va voler que el públic fes extensius al llibretista Antonio Carvajal.

Imatge destacada: (c) May Zircus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Molt contents 🤩 del 3r Premi del Concurs Internacional de Música Rising Stars de Berlin!!! @UniMozarteumSbg #musicacambra #trio 📸@sergipanizo

Catorze concerts integren la programació de Nadal del @palaumusicacat, que tindrà lloc entre l'11 de desembre i el 8 de gener. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/els-amics-de-les-arts-seran-els-convidats-especials-del-concert-de-sant-esteve-2022/

El músic, investigador i divulgador @Pepe_Reche guanya el II Premi @JMCatalunya - @FictaEdicions d'assaig musical català. L'obra premiada proposa la revisió crítica de la recepció a Barcelona de la música contemporània a l’època de l’Orquestra Pau Casals.

El compositor argentí Demian Rudel Rey és el guanyador del Premi Internacional Frederic Mompou per l'obra 'Uenia'. El jurat també atorga una menció honorífica a l’obra 'Joan Mitchell, 1992' del compositor sud-coreà June Young Kim. @FundacioMompou

Segueix-nos a Twitter