Subscriu-te

Copland arriba a la catedral

COR FRANCESC VALLS. Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano. Dir.: Pere Lluís Biosca. Obres de Vila (Josep), Magrané, Prat, Guinovart, Vila (Mariona) i Copland. Solista. CATEDRAL DE BARCELONA. 16 DE JUNY DE 2019.

El nord-americà Aaron Copland (1900-1990) és un compositor poc interpretat entre nosaltres. Per això, si ja és important programar una obra seva, encara ho és més si es tracta d’una estrena a Espanya, com és el cas d’In the beginning, una obra coral a cappella oferta pel Cor Francesc Valls com a peça central del seu concert anual a la catedral de Barcelona. Completaven el programa obres de compositors catalans molt vinculats a aquest Cor, sota la direcció del seu titular, Pere Lluís Biosca.

Amb motiu d’un simposi sobre el paper de la crítica musical, la Universitat de Harvard va encarregar obres a grans figures de la música que van ser estrenades en aquella trobada el 1947. Un dels qui va rebre l’encàrrec va ser Copland, que llavors vivia un dels millors moments de la seva carrera. L’encàrrec era per fer una obra a cappella d’entre 15 i 20 minuts de durada sobre un tema hebreu, ja fos religiós o laic.

A diferència de Leonard Bernstein, Copland no feia militància de la seva condició de jueu i es va trobar lleugerament incòmode amb aquell encàrrec, però després de patir-hi una mica va trobar en els primers 38 versicles del Gènesi (en la versió de la Bíblia tradicional en anglès), els que expliquen la Creació, un text que s’adeia amb l’optimisme de la postguerra, amb la seva visió d’un món esperançat amb el futur, en què la dignitat de la persona havia d’ocupar el lloc central. De fet, l’obra s’atura en el moment en què Déu modela l’home i el converteix en un ésser viu.

Copland va fer poca música coral, però la seva obra sobre la creació del món és la més important i la més llarga de totes les que va compondre per a veu. Escrita per a cor sense acompanyament i mezzosoprano solista, In the beginning té el segell del so genuïnament nord-americà que el compositor va insuflar al seu repertori. A l’obra hi ha moments d’una música molt brillant, ritmes jazzístics, politonalitat i entonacions de les pregàries tradicionals jueves.

Correspon a la solista encetar la composició amb el primer verset, segurament el més cèlebre de tota la història de l’escriptura, el que diu: “Al principi Déu creà el cel i la terra”. Coma-Alabert, en el doble paper de Déu i de narradora, va fer una demostració de contundència vocal en aquestes primeres notes i la va mantenir fins al final, tot i que el seu estil i el de l’obra no eren ben bé el mateix. El Cor Francesc Valls, format en aquesta ocasió per dinou veus, va circular amb gran solvència pel camí que musicalment reflecteix la descripció d’un univers sense forma per arribar a la creació de l’home amb serenitat.

La resta del programa estava dedicat a versions contemporànies d’obres sacres seguint la filera històrica d’autors com Carlo Gesualdo, Tomás Luis de Victoria, Gabriel Fauré o Pau Casals. El concert havia començat amb l’estrena a Catalunya de Pater noster, obra de Josep Vila (Sabadell, 1966), director col·laborador del Cor. De Joan Magrané (Reus, 1988), a qui el Cor havia encarregat el 2017 una creació per al Cant de la Sibil·la, es va interpretar el motet O vos omnes, una obra que acaba amb un delicadíssim fil de veu. A més de ser un dels tenors del cor, Carles Prat (Igualada, 1985) també és compositor i d’ell es va interpretar el responsori O magnum mysterium, una obra amb unes dinàmiques contrastants que fan un bon ús del crescendo.

Al final del 2018, el Francesc Valls va estrenar Dixit Dominus, sobre el salm de les vespres del diumenge, una obra que el Cor havia encarregat a Albert Guinovart (Barcelona, 1962). Amb una part per a solista que va interpretar Coma-Alabert, aquesta obra de gran riquesa melòdica era la que tenia menys referències, tant històriques com religioses. De Mariona Vila (Barcelona, 1958) es va poder escoltar el motet Liber Generationis, que també era un encàrrec del Cor. Aquesta part del concert era una demostració que hi ha una bona colla de bons compositors.

Fundat el 2003, el Cor Francesc Valls ha assolit una qualitat musical molt alta que aquest concert va posar clarament en relleu interpretant obres no gens fàcils i fent-ho amb una afinació gairebé impecable. El concert es va acabar amb un bis, amb el motet Ubi caritas.

Imatge destacada: el Cor de cambra Francesc Valls (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *