Subscriu-te

De la senzillesa del folklore a la bellesa i evocació de la cançó sud-americana

P’ra Você
Raquel Lojendio, soprano; Chiky Martín, piano
Obres d’Ovalle, Villalobos, Pagliuchi, Lorenzo Fernández, Ginastera i Guastavino
IBS Classical, 2020

No cal afrontar una ària de gran dificultat per corprendre algú. La seductora veu de la soprano Raquel Lojendio ho aconsegueix en aquest CD ja des de les inicials i senzilles cançons Modinha i Azulao, del compositor Jayme Ovalle. Cançons que suren en un aire d’improvisació i que interpretades amb aquest rubato sensual, clara dicció, domini del fiato i una àmplia varietat de mitges veus, t’atrapen. I et condueixen inexorablement per un repertori tan seductor com poc difós.

L’enregistrament d’IBS Classical ens presenta una selecció de cançons sud-americanes que han partit del folklore per ampliar el patrimoni. Un repertori subtil i aparentment senzill, de delicada poesia que ens endinsa en vivències i històries personals imbuïdes de desamors, nostàlgies i anhels.

El viatge sonor s’inicia amb la música de compositors brasilers que podríem dir que formaven una segona generació nacionalista, com Jayme Ovalle i Oscar Lorenzo Fernández. Però també compta amb la inefable bellesa descrita per Heitor Villalobos o Carlos Pagliuchi. I té un segon bloc format per autors argentins: Alberto Ginastera i Carlos Guastavino. Compositors de principis i mitjan segle XX que convergeixen en l’èxode del Brasil cap a Buenos Aires fugint de la dictadura militar de Castelo Branco. Un fet que se’ns descriu de manera tan exquisida com poc habitual en un llibret a cura de Raúl Asenjo.

La soprano domina aquest repertori amb naturalitat, una veu càlida i ben timbrada, imbuïda de melangia i varietat de matisos. Però res d’això seria possible sense una pianista com Chiky Martín, que fugint d’excessos aconsegueix la necessària flexibilitat, subtilesa i varietat de colors. Amb moments veritablement aconseguits, com l’esmentada Azulao, la dolçor de la cançó de bressol Arrorró o la hipnòtica Canción al árbol del olvido de Ginastera.

Guastavino aconsegueix traslladar-nos a un Buenos Aires anhelat irradiant tendresa, nostàlgia i amor, amb un llenguatge que arrela en la tradició popular i agafa un tint neoromàntic. I esdevé una part important del disc –amb 11 cançons de les 23 que el formen. Servides amb musicalitat i un bon treball de vocalització, Lojendio hi aporta un caràcter desinhibit, lluminositat, tendresa i lirisme amb expressivitat sempre imperant. I petites perles com El Sampedrino, Pueblito, mi pueblo, Pampamapa o La rosa y el sauce són desgranades de manera sensual, tot exhibint subtilitat i melangia.

Raquel Lojendio i Chiky Martín ens regalen un recital vívid i diferent, en què l’aparent senzillesa i la melodia popular ens corprenen.

Imatge destacada: Raquel Lojendio. Foto obtinguda a www.raquellojendio.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *