Subscriu-te

De puntetes sobre Schubert i Stravinsky

GREC FESTIVAL DE BARCELONA. En Masse. Circa Contemporary Circus. Concepte i director d’escena: Yaron Lifschitz. Il·luminació: Yaron Lifschitz i Richard Clarke. Disseny de vestuari: Libby McDonnell i Anna Handford. Director tècnic: Jason Organ. Músics: Hans Jorg Mammel, tenor, Jordi Masó i Miquel Villalba, pianos. PALAU DE LA MÚSICA. 23 DE JULIOL DE 2019.

Espectacular i intimista. L’espectacle En Masse del Circa Contemporary Circus abraça amb força aquesta combinació paradoxal. La companyia de circ australiana s’ha erigit com un dels referents del circ contemporani actual portant la destresa i el “més difícil encara” cap a territoris coreogràfics i teatrals. Dins del marc del Grec –en el qual el 2013 van presentar Opus, amb música de Xostakóvitx– ha presentat un programa doble que construeix escultures acrobàtiques sobre partitures de Franz Schubert, en la primera part titulada “Endings” (Finals), i d’Igor Stravinky en la segona, titulada “Beginnings(Inicis). La intenció del director artístic de la companyia Yaron Lifschitz és traslladar-nos a un espai postapocalíptic en la primera part i a un punyent però revitalitzant començar de nou en la segona.

La presència del tenor Hans Jorg Mammel cantant lieder de Schubert des de bon principi acompanyat per una acròbata que responia a través de contorsions i acrobàcies a la seva veu va captar l’atenció d’un públic dispers i sorollós com per encanteri. Malgrat la poca diferència d’il·luminació entre el públic i l’escenari, els deu artistes de circ i el cantant van aconseguir absorbir bastant els espectadors cap a l’atmosfera apocalíptica que es desitjava crear. Tot i així, “Endings” és una proposta força irregular. Un cub transparent gegant de plàstic inflat presideix l’escenari, un objecte que contrasta massa amb l’escenari del Palau, i que visualment no funciona. Ara bé, aquest cub transparent serveix per crear un efecte de llunyania quan els acròbates creen figures en grup a dins o hi despleguen solos. L’altre element que distorsiona la fluïdesa de la peça és la combinació de música ambiental amb el piano i la veu en directe, que dona peu a transicions precipitades.

“Beginnings” parteix de La consagració de la primavera interpretada en directe pels pianistes Jordi Masó i Miquel Villalba. En la segona part d’En Masse la composició coreogràfica de les acrobàcies s’emmiralla d’una manera molt nítida en la partitura d’Stravinsky. Els jocs geomètrics en l’espai, les figures que creen amuntegant-se els uns sobre els altres, la compenetració virtuosa que fa el risc i el perill gairebé invisibles i les transicions fluides entre escenes són els elements més notables d’una peça que funciona millor que l’anterior (“Endings”), tanmateix escenifica La consagració de la primavera amb poca imaginació. Convulsions, rotllanes al voltant d’una de les noies, energia terrenal aquí i allà no són elements suficients per fer viatjar l’espectador cap a les entranyes de la música d’Igor Stravinsky; senzillament, ens permeten passar-hi de puntetes, com també passa amb “Endings”. Ara bé, la base de l’espectacle és sòlida: grans intèrprets i un ventall generós de jocs coreogràfics amb música clàssica en directe, un maridatge poc vist, però que és obvi que té moltes possibilitats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *