Subscriu-te

Descobrint el brillant Ruimonte

Pedro Ruimonte en Bruselas
La Grande Chapelle
Dir.: Albert Recasens
Obres de Philips, Ruimonte, Cornet, Romero, Dering i Frescobaldi
Lauda, 2017

Explica el llibret del CD –magnífic en erudició, amplitud i claredat expositiva– que al final del segle XVI els territoris espanyols de Flandes estaven en desgovern, amb revoltes constants que havien sumit el país en un notable caos administratiu. L’arribada dels arxiducs Albert d’Àustria i Isabel Clara Eugènia (filla de Felip II) a Brussel·les va capgirar aquest panorama, ja que van aconseguir que aquella degradada part del regne espanyol esdevingués un important centre cultural, econòmic i polític a nivell europeu.

En una cort que encarregava treballs a Brueghel el Vell i que tenia Rubens com a pintor auri, és obvi que les manifestacions culturals properes a palau havien de ser de primer ordre en tots els aspectes. En el terreny musical, per exemple, una figura com Frescobaldi arribaria a Brussel·les seguint el cardenal Guido Bentivoglio; i allí –tot i estar-s’hi poc més d’un any– coincidiria amb l’organista Pieter Cornet i amb el mestre de música d’origen espanyol Pedro Ruimonte, que desenvoluparia el càrrec al servei dels arxiducs del 1601 al 1614.

En comptes de presentar un monogràfic de Pedro Riumonte, però, el doble CD enregistrat per Albert Recasens mostra obres vocals i instrumentals de diversos compositors que passaren per la cort arxiducal, com John Bull, Pieter Cornet i Peter Philips. I també presenta un romance de Mateo Romero (Mathieu Rosmarin), que seria el cas invers de Ruimonte: perquè si Riumonte nasqué a Saragossa i feu fortuna a Flandes, Rosmarin nasqué a Lieja i prosperà a la Península Ibèrica com a mestre de la Capella Flamenca de la cort de Madrid, càrrec que ocuparia durant més de trenta anys.

En comptes d’optar per un tractament coral que faci prevaler l’homogeneïtat de timbre, Albert Recasens explota les diferències de color de l’excel·lent nonet vocal amb el qual treballa. Això permet aclarir la polifonia i alleugerir-la, i potenciar així l’expressivitat desimbolta i la naturalitat de les veus. A nivell instrumental, en canvi, opta per un tractament sonor més solemne, de dimensions quasi simfòniques, amb uns vents esplendorosos. Això, sumat a la virtut afegida de presentar en primícia dos villancets inèdits de Ruimonte i la delicada romança anònima de filiació italiana Como suele el blanco cisne, fa que aquest doble CD sigui una petita joia que brilla amb llum pròpia.

Imatge destacada: La Grande Chapelle. © Christa Cowrie

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *