Subscriu-te

Desvari Galván

© Maud-Sophie Photographie
© Maud-Sophie Photographie

CIUTAT FLAMENCO 2016: Fla.co.men. Direcció, coreografia i ball: Israel Galván. Músics: David Lagos, Tomás de Perrate, Eloisa Canton, Caracafé, Proyecto Lorca (Juan Jimenez Alba, Antonio Moreno). Direcció artística i coreografia de Sevillanas: Pedro G. Romero. Direcció escena i coreografia d’Alegrías: Patricia Caballero. Disseny de llums: Rubén Camacho. So: Pedro León. Vestuari: Concha Rodríguez. MERCAT DE LES FLORS. 20 DE MAIG DE 2016.

Per Clàudia Brufau

No hi ha qui l’aturi. Ja li poden dir una vegada i una altra: “¡Para chiquillo!”, però Israel Galván és imparable. En Fla.co.men, el coreògraf i bailaor sevillà es plantifica davant un faristol abillat amb un davantal. Concentrat i llegint la partitura tergiversa o parodia ritmes, pals i moviments, com si fos un exercici rutinari. Galván és l’home orquestra, el seu cos és una mina de sons. Amb aquest esquetx, Galván anuncia un espectacle en el qual sacseja fragments de ball tradicionals a la coctelera de la desconstrucció. L’escenari és un pati de proves d’una espècie de jam session per fer disparar la imaginació, a través d’una gestualitat ancestral que es reinventa.

Fla.co.men ha estat el plat fort del festival Ciutat Flamenco que es va celebrar aquest cap de setmana passat. Galván, juntament amb la ballarina Patricia Caballero i el crític d’art i artista Pedro G. Romero van orquestrar la programació d’aquesta edició. Impulsada pel Taller de Músics, aquesta iniciativa va néixer fa vint-i-tres anys i des del 2012 el Mercat de les flors s’hi ha sumat com a company de viatge. Des dels inicis en aquest festival han tingut cabuda un gran ventall de propostes, de les més tradicionals a les més contemporànies, per mostrar des de l’heterodòxia que el flamenc és un llenguatge universal.

Galván s’acompanya de set músics i un desplegament d’instruments convencionals –xilòfon, violí o guitarra– i inventats –com els plafons sonoritzats amb monedes a sobre. La interacció entre tots els intèrprets desborda de complicitat, com quan tots vuit es marquen unes sevillanes hilarants. En Fla.co.men el toque, el baile i el cante es confonen, sovint l’espectacle deriva en un desvari amb majúscules. La qüestió és que no decaigui el ritme ni en el silenci absolut i dur-lo per tots els racons del teatre, fins i tot els més insòlits. L’espectacle s’allarga un pèl massa –arriba gairebé a les dues hores–; amb una retallada subtil seria molt més intens. Ara bé, amb les botes o descalç, a través del seu zapateado elèctric, Galván hipnotitza, mentre que amb els braços escapça l’aire i es queda suspès en l’espai. De cap a peus, aquest flaco.man es catapulta cap a l’avantguarda per retornar als orígens.