Subscriu-te

Crítica

Digne inici de l’Any Toldrà 2012 a Vilanova i la Geltrú

EPISTOLARI TOLDRÀ-CLAUSELLS. Rosa Novell i Queco Novell, actors. Ariadna Padró, violí. Maria Lluïsa Muntada, soprano. Josep Buforn, piano. AUDITORI EDUARD TOLDRÀ (Vilanova i la Geltrú). 31 DE MAIG DE 2012.

Per Jaume Comellas

Com és ben sabut, Eduard Toldrà va néixer l’any 1895 aVilanova i la Geltrú –ciutat avui i vila aleshores–, que va abandonar als 10 anys d’edat empès per la família, que en intuir les aptituds per a la música que manifestava el noi, va decidir traslladar-se a Barcelona perquè tinguessin més facilitats per desenvolupar-se. Encara que sigui a tall anecdòtic no exempt de significació, observem un cert paral·lelisme amb la peripècia al seu dia de Pau Casals.

En tot cas, afectivament, el músic integral que va ser Toldrà sempre es va sentir molt lligat a Vilanova, encara que la seva trajectòria professional i també familiar no li va permetre ésser-ne ben conseqüent del tot.

L’avinentesa del cinquantè aniversari de la mort està essent aprofitada pel Consistori vilanoví per promoure una sèrie d’actes que va obrir el dia 31 de maig a l’Auditori que porta el nom del compositor, d’un interès i significació especials, ultra que original. La base l’oferia la lectura d’una part de l’epistolari que entre el 1926 i el 1935 van mantenir Toldrà i el seu amic i mecenes Manuel Clausells; epistolari en gran part desenvolupat durant el període estival en el qual el músic abandonava gairebé tres mesos Barcelona i s’instal·lava en la pau d’un llogarret tranquil i gairebé perdut de l’Alt Empordà –Cantallops–, a l’ombra de la part més oriental de la serra de l’Albera i a tret de l’impressionant castell de Requesens.

Aquestes cartes, mostrades en una tria potser una mica allargassada, constitueixen un patrimoni ple d’atractius. En primer lloc, el de la qualitat i sobretot finor de l’escriptura. El gènere epistolar, tan escapçat per les modernes tecnologies, pot tenir la virtut –com ho és, per descomptat, aquest cas– del plaer que forneix la lectura per part del receptor: fins i tot al marge del contingut objectiu, la forma pot esdevenir en si mateixa un doll d’encant.

L’altra virtut és que les cartes emmirallen els seus autors i, en el conjunt, la profunditat més precisa de les característiques i el fons de llur relació i les pròpies d’ells mateixos. En aquest sentit, aquí la cosa resulta ben explícita en mostrar un tracte educat però sincer i càlid; la ironia i el sentit de l’humor refinat; i finalment l’elegància en les formes en un context de familiaritat i afecte absoluts. Hom es penetra de la categoria personal dels protagonistes i ensems el context d’una època concreta i d’una manera d’entendre les relacions personals.

Finalment, en aquest cas les cartes biografien uns fets, unes vivències i uns esdeveniments d’un notable interès, això aquí molt visible en el fet concret de la confecció –musical i literària– de l’òpera El giravolt de maig. L’intercalat d’una carta de Josep Carner afegeix més biografia, fins a arrodonir una visió definitivament suggestiva del procés de creació de l’obra.

La proposta va anar acompanyada amb alternances molt ben estudiades d’il·lustracions musicals a cura de la soprano Maria Lluïsa Muntada –alhora “enginyadora” de la manifestació–, en unes breus però molt ben interpretades cançons de la violinista Ariadna Padró i del pianista Josep Buforn, en un treball excel·lent de tots ells.

I presidint-t’ho molt la paraula, la veu, servida per dos artistes importants de casa nostra, l’actriu Rosa Novell i el seu germà Queco, que al mateix temps són néts de Manuel Clausells; classe i convicció al servei d’un tot molt identificat amb el que és realment allò que es volia mostrar; i com a complement, una exposició de material divers de Toldrà i la seva vida, situat al vestíbul del modern auditori vilanoví.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *