Subscriu-te

Crítica

El Cor de Cambra i l’ONCA recreen la subtilesa de la música sacra del classicisme

 

© Lorenzo di Nozzi

ONCA AL PALAU. Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Dir.: Josep Vila i Casañas. Johann Michael Haydn: Angelis Suis. Mozart: Sancta Maria, K. 273; Alma Dei creatoris, K. 277; Sonata da Chiesa en Re major, K. 245; Misericordias Domini, K. 222. Schubert: Missa en Sol major, D. 167. PETIT PALAU. 21 D’ABRIL DE 2012.

 Per Lluís Trullén

Com indicava el títol del concert celebrat el passat 21 d’abril de l’ONCA acompanyada pel Cor de Cambra del Palau, “La música sacra al Salzburg i a la Viena del classicisme” ens havia d’acostar a obres religioses de reconeguts autors clàssics. La música del gradual Angelis Suis de Johann Michael Haydn (germà petit de Joseph), graduals, ofertoris, sonates da chiesa i motets de Mozart, juntament amb la Missa núm. 2 de Franz Schubert integraven el programa d’aquest concert. Un Petit Palau que presentava un ple absolut va viure un concert de música summament delicada que, malgrat no posseir la força radiant d’altres obres sacres escrites per Mozart o Schubert, sí que estava format per petites joies en què el lirisme i el diàleg establert entre orquestra, solistes i cor configura unes textures de gran subtilitat i refinament. Aquesta delicadesa i bellesa de melodies en una obra com l’ofertori Alma Dei creatori, els fugats alternats amb passatges homofònics del motet Missericordias Domini o l’aprofundiment assolit per la seva tonalitat menor en el gradual Angelis Suis de J. M. Haydn van permetre a orquestra i cor desplegar el millor del seu talent artístic, amb una acurada interpretació fidel al sentit musical i del contingut de les obres. I precisament la claredat, proporció clàssica, diafanitat i subtilesa d’aquesta música forma també part de la seva complexitat interpretativa. Però el Cor de Cambra continua mantenint un nivell indiscutible i les intervencions com a solistes d’alguns dels seus membres en el concert va mostrar-nos novament la qualitat vocal individual que aquests intèrprets despleguen concert rere concert. No cal deixar de banda el treball de l’ONCA, refinada i atenta sota el director del Cor de Cambra, Josep Vila, a l’hora de servir una base harmònica i melòdica que permetia al cor desenvolupar perfectament la seva tasca.

La segona part, dedicada monogràficament a la Missa D. 167 de Schubert, presentava l’obra de més durada del programa. Missa que defuig de tota solemnitat i majestuositat i que cerca la claredat, la línia musical diàfana, i que a més –com bé es recorda en els comentaris sobre el programa–, omet l’al·lusió del Credo de l’Església catòlica. Va resultar bellíssima la recreació d’una obra portadora de l’inconfusible lirisme schubertià, amb un cor equilibrat entre les seccions, refinat en les dinàmiques que mostra una afinació perfecta i amb intervencions destacades dels solistes vocals.

Ja fora de programa el sublim Ave verum de Mozart va posar punt final a un concert que ens va permetre gaudir de la delicadesa de la música sacra del classicisme de Salzburg i Viena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *