Subscriu-te

Crítica

El Cor Tapiola i el Cor Infantil de l’Orfeó van unir les seves veus al Palau

El Cor Tapiola i el Cor Infantil de l’Orfeó Català. © Sheila Ichon
El Cor Tapiola i el Cor Infantil de l’Orfeó Català. © Sheila Ichon

CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Cor Tapiola. Cor Infantil de l’Orfeó Català. Orquestra del Cor Tapiola. Pau Casan, piano. Dir.: Glòria Coma i Pasi Hyökki. Obres de Rehnqvist, Pärt, Fuhrmann, Sarmanto, Linkola, Nysted, Rautavaara, Sallinen. PALAU DE LA MÚSICA. 17 DE MARÇ DE 2013.

Per Lluís Trullén

El Cor Tapiola és considerat un dels cors infantils i juvenils més admirats d’Europa. Des de la seva fundació l’any 1963, diversos eixos han vertebrat la trajectòria del conjunt, que ajuden a comprendre en part l’èxit rere èxit aconseguits. D’una banda, una tremenda exigència en el nivell vocal, amb unes veus pures i cristal·lines capaces d’endinsar-se en afinacions complexíssimes i alhora afrontar les harmonies de la música més tradicional. Cadascun dels nens i nenes del cor coneix, a més, a bastament, l’ús d’un instrument musical i per això resulta habitual veure en el mateix concert alguns dels nens articular una orquestra amb capacitat per afrontar amb garanties obres del repertori simfònic i coral. Un altre aspecte és la col·laboració amb compositors contemporanis, que escriuen obres per al cor i amplien un repertori que mai no queda dirigit exclusivament a obres tradicionals. El cor, però, té a més el que ja és conegut com el “so Tapiola”, un segell d’identitat que es va posar de manifest en aquest concert dominical al Palau, un dia després de la seva actuació a Vic.

Música de complexíssima afinació, rectitud en el treball, pulcritud en la sonoritat. Obres com l’espectacular Música primitiva que Jukka Linkola va dedicar al cor o la Missa per a nens del reconegut compositor finlandès Einoujuhani Rautavaara –en la qual es va poder escoltar aquella vessant orquestral de la formació– esdevenien moments estel·lars del concert dominical. Més de quaranta veus perfectament definides quant a color, en què cadascuna sembla assolir un rol de solista i en què el saber estar damunt l’escenari (bé quan han de coreografiar una interpretació, bé quan han de mantenir-se en un immobilisme absolut) esdevé idènticament un dels seus segells d’identitat.

El Cor Infantil del Palau va unir-se brillantment en les darreres obres del concert al Cor Tapiola i el director Pasi Hyökki va cedir la batuta a Glòria Coma. Concert espectacular, brillant, ple de frescor musical, amè i distès. Ara, el proper mes de maig el Cor Infantil oferirà dos concerts a Finlàndia com a resposta a aquest intercanvi.