Subscriu-te

El fons musical de la catedral de Barcelona (II)

Per M. Rosa Montalt Matas

Introducció

El número corresponent als mesos de març-abril de la «Revista Musical Catalana» d’enguany publicava l’article El fons musical de la catedral de Barcelona, signat per Xavier Chavarria. Trobar el títol va ser una sorpresa agradable. Aquests tipus de fons documentals continuen esdevenint rareses en mitjans de comunicació, repertoris i concerts.

L’article aporta una visió del contingut del fons i la tasca de difusió d’uns estudis i interpretacions concrets. Malauradament, després de fer-ne la lectura es va creure necessari donar a conèixer dades que no hi són presents i esmenar-ne d’altres per a un bon ús de la informació i suport a la investigació.

El fons de la Catedral de Barcelona es troba custodiat per dues institucions: la Catedral de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya. Tanmateix, es té notícia d’algun document en alguna altra institució especialitzada en l’àmbit de la música i musicologia. Tornant als dos grans blocs, el conjunt de documentació administrativa es trobaria a l’arxiu catedralici, mentre que el fons de la Biblioteca inclouria el gruix de la música pràctica, la música manuscrita. Per poder diferenciar els dos vessants, la Biblioteca va anomenar el fons que custodiava “Fons musical de la Catedral de Barcelona”.

L’any 1936, iniciada la Guerra Civil, arribà el fons musical de la Catedral de Barcelona a la Biblioteca de Catalunya de la mà de monsenyor Higini Anglès, aleshores responsable de la Secció de Música. El fons s’hi incorporà per tal de ser preservat dels estralls de la mateixa guerra. Eren moments difícils i calia salvaguardar el nostre patrimoni.

 

Treball realitzat

Prop de mil nou-centes partitures manuscrites foren ingressades i registrades en dos blocs. Suposadament, l’ordre d’ingrés podria coincidir amb el de l’arxiu de la Catedral per mantenir cert tipus d’organització.

Segons queda ressenyat en el llibre de registre de la Secció de Música, el primer bloc fou registrat del 10 de novembre de 1936 al 27 de gener de 1938 i, el segon, del 10 de març de 1945 al 18 d’abril de 1946.

Al verso del full 97 del llibre de registre, hi ha una nota de mà d’Higini Anglès amb data 30 d’abril de 1940 que diu:

“Atención! Hay que notar, para conocimiento de los estudiosos, que los números M 1469 hasta el 1628, con música que perteneció a la catedral de Barcelona, fueron donados a nuestra Biblioteca en abril 1940 por el Cabildo Catedralicio en agradecimiento a nuestra Biblioteca por los servicios prestados a la Catedral y sus códices durante la época del 1936-1939.”

Hi ha més d’una interpretació d’aquestes paraules. En qualsevol cas, aquest conjunt de manuscrits es pogué conservar i preservar, fet fonamental a l’hora de permetre la identificació, l’estudi, la consegüent interpretació i el gaudi de la música que conté. Una sort que no van córrer altres manuscrits d’arxius eclesiàstics.

El llibre de registre és manual, tal com ho eren la majoria de registres i inventaris de l’època, i des de llavors està a disposició de musicòlegs i investigadors en general. Si bé cal remarcar que foren pocs els qui el van consultar en el seu moment, amb els anys les consultes s’han anat incrementant. Com a curiositat i per esmentar algun exemple, als anys vuitanta foren investigadors holandesos i alemanys els que més s’interessaren per algunes d’aquestes obres.

L’interès del fons musical de la Catedral de Barcelona per part de la Biblioteca s’ha evidenciat des de la incorporació del fons. Fou ubicat en dos-cents vint-i-un contenidors i, com a mesura de conservació i preservació, se li feren camises de paper per a cadascuna de les peces quan encara era insòlit fer-ho.

Puntualment, es microfilmaren manuscrits. Més tard, la microfilmació donà pas a la digitalització. Paral·lelament es feren algunes restauracions també puntuals i s’avançà amb estudis de valoració sobre l’estat de conservació de la globalitat del conjunt documental, conjunt que incloïa algunes relligadures de pergamí. El Taller de Restauració féu un estudi l’any 2001, ratificat i actualitzat l’any 2005.  

A finals dels anys vuitanta, el llibre de registre s’informatitzà, tot facilitant-ne la consulta i l’exportació de dades. El format, però, no permeté incorporar aquesta informació al catàleg general de la Biblioteca. Amb el canvi del sistema informàtic i especialment el format MARC 21, es començà la catalogació en línia d’aquest fons el 2008. Fou la primera vegada que la música manuscrita deixà els catàlegs impresos i manuals per incorporar-se al catàleg general en línia de la Biblioteca de Catalunya. I quins manuscrits d’entre tots els tresors que custodia la Biblioteca foren els primers a ser catalogats? Sí, indiscutiblement, els del fons musical de la Catedral de Barcelona.

El primer que es plantejà fou quin tipus de descripció mereixia el fons. S’optà per una descripció completa i individualitzada per poder donar visibilitat a totes les obres, unides per un enllaç que els donava identitat com a fons. Es mantenia d’aquesta manera la unitat del conjunt documental.

El tractament específic fou el de la música, amb problemàtiques i elements propis dels manuscrits. Com amb la resta de materials de la Biblioteca, se seguiren les normatives internacionals de la majoria de grans centres catalogràfics. Es van fer registres de prova, per resoldre dubtes i proposar solucions o alternatives, amb la col·laboració del Servei de Normalització Bibliogràfic de la Biblioteca de Catalunya. Fins i tot es va fer una prova per veure la viabilitat de la catalogació dels íncipits musicals segons el Plaine & Easie Code. Finalment, el seu cost va fer desestimar-la, si més no provisionalment.

Cal remarcar que la Biblioteca de Catalunya disposa de personal qualificat i especialitzat en cadascuna de les tipologies documentals que custodia. Concretament, el personal de la Secció de Música està format en els dos vessants: el biblioteconòmic i/o documentalista i el musical i/o musicològic. La bibliotecària amb estudis musicològics de la Secció ha estat la responsable de la catalogació del fons musical de la Catedral de Barcelona, entre d’altres.

El resultat és el següent:

-Més de 1.580 documents catalogats (catàleg de la BC)

http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat/?searchtype=a&searcharg=fons+musical+de+la+catedral+de+barcelona&searchscope=13&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=acatedral+de+barcelona

-Missa Scala Aretina de Francesc Valls, exemple de manuscrit catalogat i digitalitzat (catàleg de la BC)

http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat?/Xmissa+scala+aretina&searchscope=13&SORT=A/Xmissa+scala+aretina&searchscope=13&SORT=A&searchscope2=13&SUBKEY=missa+scala+aretina/1%2C10%2C10%2CB/frameset&FF=Xmissa+scala+aretina&searchscope=13&SORT=A&10%2C10%2C  (la digitalització de tot fons està en procés i dependrà de la disponibilitat dels recursos)

-El conjunt del fons musical de la Catedral de Barcelona dins “Fons i col·leccions” (web de la BC)

http://www.bnc.cat/content/view/full/1566

Abans de passar a un altre tema, caldria incidir en un aspecte que ha condicionat el tractament dels fons i que no es pot oblidar. La Biblioteca, i molt especialment la Secció de Música, ha viscut episodis força difícils, amb recursos extremadament escassos. La Secció de Música fou dirigida pel seu conservador des de Roma durant més d’una dècada entre els anys quaranta i seixanta, patí l’absència d’un responsable durant els tres primers anys de la dècada dels vuitanta i, els cinc anys següents, fou guiada per una única bibliotecària. Dificultats que han afectat el funcionament habitual de la Secció i el processament dels documents que custodia. Fins que no s’ha dotat de més recursos no s’ha pogut avançar en la descripció dels fons, ja sigui recuperant fons inventariats sumàriament, ja sigui assumint un bon nombre de noves incorporacions.

 

Projectes i col·laboracions

Del 2004 al 2007, la Biblioteca començà una col·laboració en el projecte El fondo antiguo de música de la catedral de Barcelona, conservado en la Biblioteca nacional de Cataluña. Estudio de las fuentes y recuperación patrimonial dins el Programa Nacional de Humanidades: Área de Arte del Ministerio de Educación y Ciencia. El treball fou realitzat per dos equips d’investigadors: un, dela Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit pel Dr. Francesc Bonastre, que investigà el repertori llatí i instrumental, i, un altre, de l’Institut Milà i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i dirigit pel Dr. Antonio Ezquerro, que investigà el repertori en llengües romàniques.

Si bé aquest projecte donà un impuls a la catalogació del fons, també és cert que, per tal de poder treballar-lo, se n’endarrerí la digitalització i restauració. La reducció dels pressupostos s’encarregà d’endarrerir-les més del que estava previst.

En el seu moment, l’equip de la Institució Milà i Fontanals posà a l’abast de la Biblioteca, per una banda, cent registres descrits segons la metodologia normalitzada del RISM (Répertoire International des Sources Musicales) i, per l’altra, col·laboració i assessorament en casos descriptius dubtosos (identificació d’autories, tractament dels materials, etc.). Cal remarcar que, finalment, aquests registres foren més de cent i s’inclogueren el2009 ala base de dades RISM des de la mateixa central de Frankfurt am Main. RISM és una de les bases de dades internacionals de referència de descripció de documents musicals i de consulta obligada per als professionals dels camps musicològic i biblioteconòmic-documentalista musical. No cal dir que la presència del fons augmentà substancialment la seva visibilitat en l’àmbit musical i musicològic internacional.

El 2008, aprofitant el projecte i l’assessorament dels dos equips, la Biblioteca presentà una sol·licitud als ajuts al patrimoni musical oferts per la Fundació Caixa Catalunya (avui Catalunya Caixa). Els equips aportaren dues propostes relacionades amb el fons de la Catedral de Barcelona. Per una qüestió de terminis, la proposta aprovada fou la que pogué assumir la mateixa Biblioteca, una edició antològica d’autors forans del fons musical de la Catedral de Barcelona, que havia de gestionar i dur a terme l’equip del Dr. Ezquerro. Opció idònia o no, tanmateix podia servir d’esquer per acostar investigadors i intèrprets dels grans noms de la música hispana dels segles XVII-XVIII a aquest fons, seu de grans compositors catalans. Aquesta edició no era un primer volum d’una col·lecció, sinó que pretenia ser el primer resultat del projecte, un punt de sortida.

El concert de presentació de l’edició a la Biblioteca de Catalunya el2010, acàrrec del grup instrumental Harmonia del Parnàs, en va oferir un tastet amb l’execució d’algun inèdit, obres que probablement feia més de dos-cents anys que no s’havien escoltat a Barcelona.

Paral·lelament, manuscrits del fons musical de la Catedral de Barcelona  es mostren cada any en classes pràctiques organitzades per acadèmics d’universitats, escoles superiors de música i conservatoris, que tenen lloc a la mateixa Biblioteca de Catalunya.

 

Conclusió

El fons musical de la Catedral de Barcelona ha esdevingut un dels fons més aclamats per ser treballat. Catedrals amb molta menys projecció disposen d’un inventari o catàleg imprès. Aquesta era una pràctica que es feia quan no hi havia més opcions. Estem parlant dels anys cinquanta-setanta. I ja llavors, les catedrals catalanes van quedar al marge d’aquesta pràctica.

Els catàlegs impresos surten de la premsa ja obsolets. Els catàlegs han de ser vius, oberts, que puguin incrementar la informació dels materials descrits amb la seva identificació, compleció, digitalització i restauració. Els bibliotecaris-documentalistes saben molt bé que la informació ha de ser rigorosa, contrastada i actualitzada, i passen bona part del temps treballant, consensuant i aplicant normatives i convencions. Potser ve d’aquí que aquest col·lectiu professional sigui més ben valorat en branques tecnològiques i científiques.

Per la seva casuística, el fons té molts punts per poder ser completat i enriquit amb posteritat –presència d’anònims per identificar, obres fragmentades per completar, etc. Tota aquesta informació s’ha de poder afegir i incloure en el seu catàleg per tal que aquest esdevingui una bona eina de treball i de referència. Aquest és el catàleg que ha pensat i realitzat la Biblioteca i que està a punt d’acabar.

Algunes joies del fons de la Catedral de Barcelona, descobertes per diverses editorials catalanes, han estat consultades i publicades. El 1926, la mateixa Biblioteca edità el primer volum de l’opera omnia de Joan Pau Pujol. El segon arribà el 1932 i ha calgut esperar fins al 2007 per poder continuar amb el tercer. Després d’un quart volum el 2010, es féu una reunió amb diversos especialistes sobre Pujol per poder organitzar l’opera omnia. La manca de recursos obligà a abandonar, temporalment, la publicació dels volums següents. 

Que en conjunt són poques les obres editades del fons? Probablement. Com també ho són bona part de les d’alguns dels nostres compositors catalans, molts dels quals han confiat els seus fons a la Biblioteca. Però aquest tema correspon a un sector sociocultural ampli que depassa els esforços que hi pugui esmerçar una única entitat o institució.

La Biblioteca de Catalunya té l’obligació i satisfacció de contribuir a difondre els fons patrimonials musicals des de fa més de cent anys, tants anys que tothom ha assumit la tasca feta sense adonar-se del que realment representa. Ho té present i no se n’ha oblidat. N’està orgullosa de fer-ho i compta amb el reconeixement i la confiança de professionals i usuaris d’arreu.

En uns moments de foscor social i econòmica, s’ha d’apreciar i valorar el treball cultural realitzat. Josep Pavia ha pogut estudiar Francesc Valls i la música a la Catedral de Barcelona dels segles XVII-XVIII, Josep Dolcet la Missa pastoril de Ramon Vilanova, i David Malet podrà incorporar noves peces al seu repertori.

El fons musical de la Catedral de Barcelona es pot consultar avui com no s’havia pogut fer mai abans, des de casa, a la biblioteca i arreu del món.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *