Subscriu-te

El guitarrista Zoran Dukić recorda Andrés Segovia a l’Ateneu

ELS TEUS CLÀSSICS. Zoran Dukić, guitarra. Obres de Joan Manén, Antonio José, Miquel Llobet, Jaume Pahissa i Gaspar Cassadó. ATENEU BARCELONÈS. 16 DE FEBRER DE 2020.

El segon programa de la temporada Els Teus Clàssics, inscrit en el novè cicle de concerts organitzat per l’Associació Joan Manén i celebrat a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, va tenir com a protagonista el guitarrista croat Zoran Dukić. Aquest artista sempre ha deixat una empremta inesborrable entre el públic i les seves actuacions arreu dels cinc continents, complementades amb nombrosos guardons internacionals, avalen una carrera que l’ha portat a ser programat a escenaris de gran rellevància, com el Palau de la Música Catalana el novembre del 2018.

El programa presentat a l’Ateneu, titulat “Per a Andrés Segovia”, incloïa obres de Joan Manén, Antonio José, Jaume Pahissa, Miquel Llobet i Gaspar Cassadó, moltes pertanyents a l’arxiu del propi Andrés Segovia i que el guitarrista croat interpretava per primera vegada. Guanyador a la dècada dels anys noranta dels concursos Andrés Segovia celebrats a Granada i Palma, la seva destresa en la interpretació de la música espanyola, així com la sud-americana li han valgut uns reconeixements unànimes complementats amb versions de referència d’obres de J. S. Bach o de la música del segle XX pertanyent a Toru Takemitsu o les composicions de Sofia Gubaidulina.

El mestre Andrés Segovia sempre mereix ser recordat com un dels talents que més va contribuir perquè la guitarra deixés de ser un instrument merament popular i tingués el seu lloc com a instrument solista de concert. Amb una guitarra sorgida l’any 1913 del taller de Manuel Ramírez, Segovia va fer que el so ampli de l’instrument arribés a totes les localitats de les sales de concerts; i partir d’aquell moment una frase que molts músics han fet seva: “A la vida d’un artista hi ha un deu per cent d’inspiració i un noranta per cent de transpiració”. Ara Zoran Dukić, vinculat al Real Conservatori de la Haia i pocs anys enrere a l’ESMUC, ens va oferir un repàs d’obres de Joan Manén, Miquel Llobet, Jaume Pahissa, Gaspar Cassadó i d’Antonio José Martínez Palacios, el compositor, músic i folklorista nascut a Burgos que vinculat a la Generació del 27 musical va ser detingut, afusellat el 1936 i enterrat a les fosses del Monte de Estépar.

El programa s’obria amb una de les obres més interpretades del repertori: l’extensa Fantasia-Sonata de Joan Manén, en què el so refinat de Dukić, el seu domini de les sonoritats en piano, va recrear una atmosfera de placidesa que no abandonaria en el decurs del concert. Magistral també la seva interpretació de l’extensa Sonata d’Antonio José, escrita en un llenguatge plenament romàntic amb una “Pavana triste” portadora d’un refinadíssim lirisme.

La segona part incloïa obres més breus, moltes provinents de l’arxiu d’Andrés Segovia i compostes per Pahissa, com els Tres temas de recuerdos i la Cançó del mar; aquesta darrera una berceuse delicadíssima, onírica, interpretada amb gran sensibilitat per Dukić. Les obres del famós guitarrista Miquel Llobet, com la Romanza del 1896 o el brillant Scherzo-Vals, van acompanyar quatre de les Cançons catalanes extretes de la col·lecció que el gran guitarrista va harmonitzar amb unes sonoritats que per l’època resultaven del tot punyents. Dukić tocava amb sensibilitat, claredat, virtuosisme, un repertori delicadíssim en el qual també va figurar la Llegenda catalana de Gaspar Cassadó, inspirada en la tradicional El noi de la mare i que el cèlebre violoncel·lista va escriure per a Andrés Segovia, amb qui mantenia una gran amistat. Amb música de Tàrrega va acabar un llarguíssim recital amb el qual Dukić ens va apropar a algunes de les obres poc divulgades de l’arxiu d’Andrés Segovia.

Imatge destacada: (c) Josep M. Rebés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter