Subscriu-te

El magnífic ‘flamenco-jazz’ de Chick Corea i un convidat: Carles Benavent

© Lorenzo Duaso
© Lorenzo Duaso

47è VOLL DAMM FESTIVAL JAZZ BARCELONA. Chick Corea & The Vigil. L’AUDITORI. 22 D’OCTUBRE DE 2015.

Per Albert Suñé

L’actuació de Chick Corea i el seu jove grup, The Vigil, va tenir dues parts ben diferenciades pel que fa a la qualitat de la música que van oferir. En la primera, el funky-latin que van deixar anar no va arribar en cap moment. Especialment perquè els dos temes d’aquest estil es van allargar molt i perquè el grup no va poder trencar una fredor manifesta que ja s’albirà des dels primers compassos. I això que els músics que hi havia a l’escenari eren tècnics excel·lents. Es tractava, a part de Corea, que interpretà al piano, de Tim Garland, saxos, clarinet baix i flauta travessera; Charles Altura, guitarra; Carlitos del Puerto, contrabaix; Marcus Gilmore, bateria, i Luisito Quintero, percussió.

Però al tercer tema tot canvià. Es tractà d’un tango que el pianista interpretà a la seva manera, embolicant-lo amb diferents ritmes i sensacions, i que rebé un suport magnífic dels seus companys. I, a continuació, tal com havia succeït en la cloenda del Festival de fa tres anys, Corea donà entrada a un excompany en algun dels seus combos: el baixista català Carles Benavent. Si el 2012 aquest només aparegué al bis, en aquesta ocasió ho va fer abans d’iniciar-se el quart tema. I ja s’hi va quedar fins al final. Potser perquè ja que el grup havia iniciat la remuntada, el líder va pensar que amb Benavent la cosa pujaria encara més de nivell.

© Lorenzo Duaso
© Lorenzo Duaso

I va ser així. El sextet es va trobar a gust amb el nouvingut, aparegué el flamenco-jazz i les prestacions dels set homes assoliren una qualitat molt alta. Aleshores hom va poder fruir d’una demostració anorreadora de Chick Corea al piano i també –en el bis– als teclats elèctrics, el bufador Garland estigué superb amb qualsevol dels tres instruments, Altura escalfà una guitarra un bon xic freda fins aleshores, Del Puerto i el baixista barceloní es van galvanitzar mútuament, i Gilmore i Quintero es van tornar saltadors i entremaliats. D’aquesta manera el públic va poder gaudir amb les excel·lències d’un grup ja totalment lliurat i amb els diàlegs dels solistes, sempre exquisits. Amb menció especial per a Corea, Garland, Del Puerto i Benavent, que van assolir la matrícula d’honor.

I això que només es van interpretar sis temes en tot el concert! Que va durar dues hores. O sigui, amb una mitjana de vint minuts cadascun. Fruit d’això, hi hagué alguns moments repetitius. Però la classe de la gent que hi havia a l’escenari ho cobrí tot. I no va ser gens estrany que el bis fos Spain, amb els compassos inicials del Concierto de Aranjuez, que tots van brodar.

S'ajorna un dels concerts previstos inicialment per aquest dissabte 31 de juliol al @FIMCPeralada!

Mor el director de cors, pianista i compositor Jordi-Lluís Rigol. Víctima de la Covid, s’havia format a Barcelona, Mallorca, Anglaterra i els Països Baixos i és autor de cantates i cançons per a cors infantils i d’obres corals, així com de música escènica.

"Cal entendre el @museumusicabcn com un museu del segle XXI", diu Jordi Alomar, el nou director de la institució, en una de les seves primeres entrevistes. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/entrevistes/nou-director-del-museu-de-la-musica/

Musica Reservata de Barcelona va estrenar al @palaumusicacat la 'Missa' de @JoanMagrane, una obra que "evoluciona en un constant joc de confluències i dispersions dins d'una unitat d’estil", en paraules d' @AlbertFFlamari1. Llegeix la crítica al web! http://www.revistamusical.cat/critica/magrane-missa-escrita-est/

Segueix-nos a Twitter