Subscriu-te

El misticisme més subtil de Vivancos emergeix en l’estrena de ‘Ritual I’

L’AUDITORI CAMBRA. F. Schubert: Quartet de corda núm. 14, “la Mort i la Donzella”. B. Vivancos: Ritual I. Quatour Hanson. Quatour Arod. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 28 D’ABRIL DE 2022.

Un tret diferencial dels grans compositors del nostre temps cal trobar-lo en la idea de mantenir-se fidels a una línia musical plenament identificable. Tenim, entre d’altres, figures tan eclèctiques com Albert Guinovart, Joan Magrané i, per descomptat, Bernat Vivancos que posseeixen un segell personal inconfusible que ve acompanyat d’una resposta d’acceptació del públic lleugerament complexa en la sempre arriscada creació d’avantguarda.

En el cas de Bernat Vivancos la influència montserratina en la seva personalitat creativa resulta inseparable. Ara, a proposta de L’Auditori (del qual enguany és compositor resident), Bernat Vivancos ha presentat una obra tan extensa com original en la seva formació: Ritual I, per a doble quartet de corda. Obra de la qual brolla una intensa espiritualitat i de la qual, per raó de la monumental extensió, es va oferir una selecció. Els conjunts convidats per a l’ocasió eren dos quartets que tornaven a L’Auditori després passar pel Festival Emergents. El Quartet Hanson, integrat per Anton Hanson i Jules Dussap (violins), Gabrielle Lafait (viola) i Simon Dechambre (violoncel) –i que a la primera part va oferir una brillant i apassionada versió del cèlebre La Mort i la Donzella de Schubert– i el Quartet Arod, integrat per Jordan Victoria i Alexandre Vu (violins), Tanguy Parisot (viola) i Jérémy Garbarg (violoncel).

Dos quartets dialogants entre si a Ritual I, una música que evoca des de la naturalesa fins al misticisme més profund. Podem veure-hi ressons de la música d’Arvo Pärt per la seva immobilitat i transcendència aprofundida. La dimensió del temps sembla no tenir final per a una narrativa que avança inexorable per crear una atmosfera del tot evolvent. “Introit”, “Choral”, “Oratio” i “Litany” en formen els quatre primers apartats. Els crescendo pausats sobre notes en pianissimi evolucionen fins a un forte esplendorós mitjançant l’ús de graus conjunts que creen una línia musical delicadíssima sense sobresalts. Captivador el seu sentit espiritual, d’una música refinadíssima que posseeix un sentit de l’atemporalitat creativa realment màgica. La música no és per a octet, sinó per a dos quartets que a moments dialoguen, i en d’altres s’endinsen en unísons en escriptura modal.

La música va ser meravellosament interpretada i entesa pels dos quartets, ambdós formats el 2013 i que mostren, per la sincronia musical, la qualitat del seu so i la comprensió de l’obra interpretada, una maduresa del tot remarcable. Ritual I acaba amb “Sacrilegi”, el setè apartat, una veritable eclosió de so i ritme, de sons en fortissimi, de glissandi, amb ressons primitivistes quasi stravinskians, contrapunt a la temprança i espiritualitat dels quatre anteriors apartats escoltats. Una interpretació magnífica d’una obra que va impactar per la bellesa atemporal i creativitat que mostra.

Nombrós públic per a un concert iniciat a les 7 de la tarda i que va cloure amb el darrer moviment de l’Octet de Mendelssohn, una mostra més de la fogositat, bravura i precisió que transmeten els quartets Hanson i Arod.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter