Subscriu-te

El nou camí de la GIO Symphonia

MISTERIS DE L’INSTANT. GIO Symphonia. Francesc Prat, director. Xavier Sabata, contratenor i direcció escènica. Cube.bz, espai i il·luminació. Obres de Britten, Rameu, Fauré, Guix, Händel, Purcell i Mozart. AUDITORI DE GIRONA. 31 D’OCTUBRE DE 2021.

Nom nou, així com nou director artístic i nova manera de presentar un concert. La que era GIOrquestra de Girona, convertida ara en GIO Symphonia amb Francesc Prat al capdavant, va estrenar aquesta nova etapa presentant una manera diferent de fer un concert amb la direcció escènica del contratenor Xavier Sabata i l’escenografia i il·luminació de l’estudi Cube.bz. Visualment, el resultat va ser espectacular. Musicalment no va ser tan rodó, però aquest nou projecte de l’orquestra, que ara fa deu anys que fou creada, tot just comença a caminar.

El concert, que es va fer a l’Auditori de Girona dins de la programació del Temporada Alta i en plenes fires de Sant Narcís, portava el títol de Misteris de l’instant, el mateix que té una obra del compositor francès Henri Dutilleux, una partitura que té fascinat Prat. A partir d’aquesta obra, el programa que es va poder escoltar i veure era format per sis moviments o instants diferents amb obres de Benjamin Britten, Jean-Philippe Rameau, Gabriel Fauré, Josep Maria Guix, Georg Friedrich Händel, Henry Purcell i Wolfgang Amadeus Mozart.

La novetat escènica era presentar una litúrgia del concert diferent de la que és habitual. L’orquestra no estava col·locada en un semicercle. Els 33 músics estaven repartits pels quatre pisos d’una bastida que ocupava tot l’escenari de l’auditori. Cordes, al primer i segon. Fusta i part del metall, al tercer. Trompetes i timbals, a l’àtic. I el director, a baix, a una distància per ser vist per tots els músics. Aquesta disposició anul·lava la figura del concertino i també feia que el so fos poc compacte.

La il·luminació introduïa un element didàctic, perquè només es veien els músics que tocaven i es deixava els que no ho feien, segons l’obra, a les fosques, la qual cosa creava imatges curioses, com en les peces de Händel en què actuaven totes les cordes i una trompeta. Amb l’intèrpret a dalt de tot, feia la sensació que estava suspès. El color de les llums també anava canviant.

Els sis moments o instants del concert eren: “Appel”, “Soirées”, “Spaces lontanes”, “Nostalgie”, “Vanités” i “Aubade”. L’audició va començar d’una manera molt poc habitual, amb un solo d’oboè. Era “Pan”, la primera de les Sis metamorfosis a partir d’Ovidi per a aquest instrument de Britten, que Pau Roca va interpretar de manera molt solvent. La va seguir una selecció de diversos números de Les indes galantes de Rameau, entre els quals l’airosa i sempre agraïda “Danse du grand calumet de la paix”.

Del Barroc francès a la contemporaneïtat amb Virtual reflection, una peça electroacústica de Guix reproduïda amb totes les condicions originals acompanyada d’un joc de llums en forma de flaixos rapidíssims que remarcava tota la potència de l’obra. Sota l’epígraf de “Nostalgie”, la GIO Symphonia va interpretar la Pavane op. 50 de Fauré, i sota el de “Vanités” va aparèixer Sabata per cantar l’oda Eternal source of light divine de Händel i Music for a while de Purcell. La darrera part del concert, la va ocupar la Simfonia núm. 35, en Re major, Haffner” de Mozart, peça en la qual l’orquestra semblava molt còmoda.

Aquest programa es podria qualificar d’eclèctic, però Prat el que va fer va ser mostrar el rumb que vol donar a la jove orquestra convertint-la en una formació dúctil, capaç d’interpretar des del Barroc a la música contemporània i no només l’anomenada clàssica o culta, i poder-ho fer amb tota l’orquestra o en format de cambra o de simfonietta, tot donant també espai als solistes de la formació. El nou director artístic de la GIO Symphonia també vol que l’orquestra col·labori amb altres artistes, com era el cas d’incorporar Sabata en aquesta estrena.

Un altre eix del programa de Prat és la recuperació de patrimoni, la qual cosa no només vol dir portar a la llum música o músics històrics o poc coneguts. La peça electroacústica de Guix, del 2004, que es va poder escoltar només s’havia interpretat una vegada. Per al director d’orquestra, haver-la reproduït ara per segona vegada és també recuperació de patrimoni.

En la voluntat de buscar nous formats, que és un altre objectiu de Prat, el concert va tenir en la molt treballada feina escenogràfica i sobretot d’il·luminació de l’estudi Cube.bz un aliat molt potent que li va donar una gran espectacularitat.

Imatge destacada: (c) Toni Márquez.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

.@vespresdarnadi va interpretar Händel a la temporada de Música Antiga de @auditoribcn. "Un triomf interpretatiu en què va destacar la capacitat de Dani Espasa per cohesionar veus i grups instrumentals", diu Lluís Trullén a la crítica. Llegeix-la al web!
http://www.revistamusical.cat/critica/emotiva-recreacio-de-la-resurrezione-de-handel-a-lauditori/

El @palaumusicacat i el @santpaubcn presenten una programació conjunta d'activitats amb motiu de dos aniversaris. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/el-palau-de-la-musica-i-el-recinte-modernista-de-sant-pau-celebren-laniversari-de-la-declaracio-com-a-patrimoni-mundial-per-la-unesco/

Antoni Ros Marbà serà el compositor de la revisió contemporània del Cant de la Sibil·la encarregada, un any més, pel @CorCatedralBcn. L'estrena tindrà lloc la nit de Nadal a la @catedralbcn, després de l'ofici de lectures del dia de Nadal (23'30 h).

El @teatreprincipal de Palma acull divendres 25 i diumenge 27 l'estrena de l'òpera 'L'arxiduc' d'Antoni Parera Fons, amb @DavidAlegret, Joan Martín Royo, María José Montiel i @OrqSimfIB, entre d'altres.

2

Segueix-nos a Twitter