Subscriu-te

El nou Schubert dels hereus

SCHUBERTÍADA A VILABERTRAN. Andrè Schuen, baríton. Daniel Heide, piano. F. Schubert: Winterreise. CANÒNICA DE SANTA MARIA DE VILABERTRAN. 13 D’AGOST DE 2021.

Un Winterreise (Viatge d’hivern) en plena onada de calor és una idea amb més d’un matís d’humor negre; enfrontar-s’hi com a públic en una església sense aire condicionat té un punt d’irreal, d’excèntric, d’acte eixelebrat i forassenyat; fer-ho com a intèrpret ja pren unes dimensions heroiques, gairebé suïcides.

La secta dels “schubertians”, una mena de societat secreta i selecta dins la melomania, es va reunir una vegada més a Vilabertran per gaudir d’un Winterreise, una autèntica festa major del lied que en aquesta ocasió presentava un interès especial pel fet de ser a càrrec de la parella formada pel baríton tirolès Andrè Schuen i el pianista Daniel Heide.

Schuen, que juntament amb Heide ja va oferir el març passat a l’Auditori de Barcelona una interpretació memorable d’un altre cicle schubertià, Die schöne Müllerin (La bella molinera), està fent una carrera meteòrica que de cap manera és atribuïble a obscures maniobres de màrqueting i sí a una veu bellíssima, un control de l’aire perfecte que li permet cantar de manera natural pujant a l’agut, baixant al greu, apianant el so fins a filar-lo o aconseguir un forte esplèndid, i sense que mai sembli que està cantant al límit. Fent parella amb Daniel Heide –un pianista fi, sensible, capaç, que escolta el cantant– formen un duo imbatible.

La interpretació dels cicles liederístics schubertians ha evolucionat molt amb el pas dels anys i la Schubertíada, que ja s’acosta a la trentena edició, constitueix un mirador privilegiat d’aquesta evolució.

Schuen, que és artísticament net de Souzay o Fischer-Dieskau i fill de Pregardien, Padmore, Goerne o Gerhaher, canta molt diferent dels seus il·lustres predecessors.

Fa quaranta anys, d’una manera general, la consigna era no fer mai striptease sentimental damunt l’escenari, mostrar obertament l’emoció era considerat un acte d’exhibicionisme impúdic, això es deixava a l’òpera. El cant del lied era, sobretot, elegant, exquisit. Tot el daltabaix de l’ànima que hi ha dins La bella molinera o del Viatge d’hivern, hi era, evidentment, a la interpretació, però tot era més suggerit que dit i el cantant, més que un protagonista que explicava en primera persona, era una mena de narrador extern dels fets. Era el públic qui, en interioritzar el missatge, acabava, cadascú a la seva manera, d’omplir-lo expressivament.

Ara el pèndol artístic està a l’altre extrem: expressar amb intensitat és apreciat pel públic i també ho és –sense trair-la ni tergiversar-la– portar la partitura al límit en les indicacions dinàmiques, de tempo o expressives.

Aquesta línia, que ja era evident en les memorables versions de Winterreise de Goerne a Vilabertran, segueix ara amb Schuen. La comprensió del jove baríton del cicle com un tot que evoluciona i no com un enfilall de cançons individuals, la saviesa per anar “segrestant” emotivament el públic, conduint-lo a poc a poc a un estat de concentració absoluta i d’implicació en la narració, va ser magistral.

Heide, amarat de suor, amb les ulleres entelades, semblava al límit de la lipotímia, però va aguantar i va deixar que la sonoritat del piano s’extingís dolçament al final de “Der Leiermann”, la darrera cançó. El públic, el públic expert de Vilabertran, que ha escoltat molts Winterreise, sabia què havia de fer: gaudir del moment, del magnífic silenci, deixar que l’obra, ara ja acomplerta, amarés l’esperit una vegada més.

Passaven els segons, molts segons, fins i tot Schuen va començar a sentir-se estranyat que allà ningú no digués ni piu. Heide va aixecar el peu del pedal i llavors sí, llavors vam començar a aplaudir amb aquella mena d’entusiasme íntim contradictori que s’assoleix en llocs com Vilabertran, un aplaudiment que comença suau com si ens fes vergonya manifestar-nos, que es va fent intens a mesura que ens adonem on som i que acaba esclatant amb el públic dempeus, conscient que ha assistit a un acte artístic transcendental.

Imatge destacada: (c) Sílvia Pujalte/Schubertiada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

🎶 Encara no has escoltat la llista Spotify de l'últim número de la nostra Revista? 📖 Et proposem que ho facis en algun moment d'aquest cap de setmana que s'anuncia plujós ⛈, i així descobriràs la banda sonora dels nostres continguts! https://open.spotify.com/playlist/6sWT1BFImDNaTudvOwC7ps?si=2e0ce21d016d4f50

És a punt d'arrencar la 47a edició de les Nits Musicals a Palau-solità i Plegamans: dos concerts de música de cambra amb Stentor Brass i el @CosmosQuartet, els propers diumenges a les 19 h, a l'església de Santa Maria de Palau-solità.

Necessites més motius per venir a la caravana #iQUIOSC a @LaSetmana?👇
🙌 Subscriu-te a les revistes al 50%
📲 3 mesos de prova de la tarifa plana @iQuiosc
🎙 Activitats:
↪ Revistes a Gogó! · @JuditMartinD
↪ Fotografies d'estiu d'una cartera · Crisspeta
http://lesrevistes.cat/index.php/noticies/109-iquiosc-la-setmana-2021

Estrenes i viatges internacionals, entre els projectes recuperats aquesta temporada pels cors del @palaumusicacat. Més informació, al nostre web! (Foto: @quimroser) http://www.revistamusical.cat/els-cors-de-lorfeo-catala-i-el-cor-de-cambra-del-palau-reprenen-lactivitat-amb-estrenes-destacades-i-projectes-posposats-per-la-pandemia/

Segueix-nos a Twitter