Subscriu-te

El País Valencià al cor

Arrels. Entre la tradició i el patrimoni.
Capella de Ministrers. Dir.: Carles Magraner

Obres tradicionals
CDM-Licanus, 2018

Només cal escoltar la primera pista d’aquest CD per descobrir l’amor que l’impregna. La veu d’Elia Casanova apareix suggeridora i planyívola després d’un baix de lament que els membres de la Capella de Ministrers enceten amb tota delicadesa. Instrumentistes i vocalista es troben així en una peça titulada “Xiqueta meua”, una preciosa cançó de bressol tradicional valenciana.

La resta de peces de l’enregistrament segueix el mateix criteri i –passant per fandanguets, boleros, peteneres, xàqueres i altres cants– ofereix un acostament bell i sensible al repertori popular del País Valencià. Carles Magraner ho explica ras i curt a la primera frase de les notes del llibret: “Arrels ens apropa a una nova proposta interpretativa de la música tradicional valenciana des de la perspectiva de la música històrica”. I a l’última frase de les notes, acaba amb un reconeixement –un per un– als pobles d’on ixen aquestes melodies, bo i desgranant quina és la seva intenció en aquest treball: “unir així el fràgil pont que separava la música antiga (aquella que conservem impresa o en manuscrits) de la música de tradició oral”.

Al llarg de quasi una hora i vint minuts, el text explicatiu de Josep Vicent Frechina ens guia per les quinze tonades en les quals trobem violes, flautes, arpa, qanun, tiorba, guitarra, bandúrria, percussió, cornamuses i dolçaines. Tot aquest instrumental, juntament amb les veus d’Elia Casanova i Josep Aparicio, es posa en dansa al servei d’unes músiques que l’enregistrament no dignifica –perquè ja són dignes en si mateixes–, sinó que senzillament presenta amb les seves millors mudes. A aquells que esperin un acostament no refinat al repertori popular, potser els molestarà tanta pulcritud interpretativa, si bé no podran negar la tendresa que la sustenta. Però, contràriament al que passa sovint en estilitzacions d’aquesta mena, aquí aquesta música no queda desnaturalitzada ni cau en cap pèrdua de vivacitat o d’interès, potser perquè Magraner la porta impregnada tant al cor com a l’ADN.

Imatge destacada: Capella de Ministrers

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *