Subscriu-te

Crítica

El palmarès de l’OCM

Concert de Camera Musicae a El Morell, amb Gerard Claret, violí, i Jordi Claret, violoncel

ORQUESTRA CAMERA MUSICAE. Gerard Claret, violí. Jordi Claret, violoncel. Dir.: Tomàs Grau. Obres de Josef Suk, Xavier Montsalvatge i Jordi Cervelló. TEATRE AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL (El Morell, Tarragona). 21 D’ABRIL DE 2012.

 Per Marta Trill

Dissabte es jugava el clàssic, un partit de futbol en què s’enfronten dos dels primers equips dels rànquings i les classificacions mundials. Tot i així, aquest encontre no va ser l’únic que va comptar amb un palmarès extraordinari. La secció de corda de l’Orquestra Camera Musicae, amb Gerard Claret i Jordi Claret, sota la direcció de Tomàs Grau, va presentar la seva nova producció musical, un programa fidel a la filosofia d’aquesta orquestra que pretén acostar al públic obres de repertori clàssic, així com noves creacions i compositors.

La Serenata per a cordes op. 6 de Josef Suk va ser el punt de partida del recorregut musical proposat pel planter d’intèrprets. La composició del músic txec va servir per mostrar la coordinació i consolidació d’aquesta jove orquestra de corda, presentada en solitari l’any 2007. L’obra va permetre als diversos grups d’instruments de la família dels cordòfons exhibir amb la màxima esplendor les seves possibilitats acústiques i expressives, i proporcionant a cada moviment el caràcter requerit. Com en un castell de focs, les frases anaven sorgint i minvant del bloc instrumental, de manera que el concert va esdevenir un espectacle de pirotècnia musical. L’oient va convertir-se en un membre més del conjunt, ja que va poder participar de l’execució intentant esbrinar quin dels instruments de corda reprendrien la conversa melòdica ideada per Suk.

La segona part del concert va ser protagonitzada per compositors catalans destacats, aposta habitual de l’Orquestra Camera Musicae. Coincidint amb el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge i la dècada de la seva mort, es va optar per Concertino 1+13, obra per a violí i cordes que posa de manifest l’interès del compositor gironí per aquest tipus d’orquestra. Gerard Claret va ser el solista d’aquesta peça que explora els límits dels instruments de corda fregada. Amb energia impetuosa, Claret convertia motius melòdics i rítmics en autèntiques oracions amb sentit propi dins l’univers Montsalvatge. L’acompanyaven una vintena d’instruments de corda que, determinats per les particulars indicacions tècniques interpretatives del compositor, i mitjançant la direcció metòdica de Tomàs Grau, despertaven en l’auditori la rigorositat inquietant d’una marxa.

Gemini de Jordi Cervelló va ser la darrera obra de la tarda. Gerard Claret també va protagonitzar-ne la interpretació, però en aquesta ocasió va compartir el paper amb el seu fill Jordi Claret, jove violoncel·lista que amplia aquest llinatge i hi suma el seu talent musical. La complicitat entre els dos músics va ser palesa més enllà del que requeria la partitura. Com una extensa metàfora, l’obra de Cervelló va esdevenir un itinerari a través de les relacions que s’estableixen entre un pare i un fill: del joc innocent i les preguntes sense resposta de la infància al retorn de l’admiració pel progenitor durant la maduresa, passant per les converses trepidants de l’adolescència i la ironia àcida de la joventut.

Una vegada més, l’Orquestra Camera Musicae ha escollit un repertori de propostes que mostren la vivacitat i l’emprenedoria d’una orquestra que té la qualitat i l’estímul com a marca de referència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *