Subscriu-te

El pianista Fabio Álvarez interpreta George Crumb

Musical Zodiac.
Makrokosmos I & II. de George Crumb

Fabio Álvarez, piano
Orpheus Classical, 2018

La música del compositor americà George Crumb té influències bartokianes –especialment dels Mikrokosmos– i un interès tímbric evident pels Preludis de Debussy.

Makrokosmos I i II és un dels cicles més complets de música per a piano del segle XX, que fou escrit els anys 1972 i 1973. Crumb explota tots els recursos de l’instrument per obtenir-hi nous colors. I ho fa tant des del teclat com des de dins del piano. Utilitza les mans per percudir o puntejar les cordes, fer glissandi al damunt, així com introduir objectes dins de l’instrument –vasos, pues o escombretes metàl·liques, fulles de paper… Per aconseguir més efectes també busca els efectes vocals: xiuxiueigs, xiulets, crits…, en el que esdevé una nova perspectiva d’afrontar l’instrument.

Cada volum està titulat com a “Dotze peces de fantasia després del zodíac per a piano amplificat”. En el conjunt d’aquestes vint-i-quatre peces, cada obra té un signe del zodíac assignat, així com les inicials d’alguna persona nascuda amb aquest signe.  Fabio Álvarez ens delecta amb una interpretació brillant, impactant i imbuïda de sensibilitat per aconseguir uns resultats sonors exquisits i que a més es poden paladejar perfectament gràcies a la rica presa sonora.

Cal remarcar que el pianista va poder treballar amb el propi compositor per preparar l’obra i l’enregistrament, i això hi dona també un plus de fidelitat. Una trobada de la qual existeix un interessant vídeo que es pot consultar per Youtube.

Álvarez ofereix una lectura amb un tractament acurat del timbre i les textures, amb sons evocadors i una àmplia paleta de matisos, al costat d’uns aconseguits efectes vocals: des del Ghost-Nocturne fins a la basarda que ens produeix The phantom gondolier. I troba un ampli rang dinàmic des del pianíssim, en un enregistrament que combina l’emoció cap al terreny inexplorat, la sorpresa i la profunditat, però sense oblidar passatges virtuosístics tan aconseguits com Tora! Tora! Tora!

Álvarez obté una visió imaginativa, amb la qual gaudir sincerament d’un bon treball de ressonàncies i permet endinsar-nos al repertori del segle ja passat. Sens dubte, un dels enregistraments més enriquidors d’Orpheus.

Imatge destacada: el pianista Fabio Álvarez. © Brittany Florenz

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *