Subscriu-te

El Primer Palau, una vegada més

Actuació del Trio Vasnier. © Antoni Bofill
Actuació del Trio Vasnier. © Antoni Bofill

EL PRIMER PALAU. Trío Vasnier (Pedro López, flauta; Carmen Alcántara, arpa; Samuel Espinosa, viola). Obres de Th. Dubois, J. L. Turina, A. Jolivet, S. Brotons i M. Ravel. Concert de cloenda d’El Primer Palau. PALAU DE LA MÚSICA. 30 DE NOVEMBRE DE 2016.

Per Xavier Pujol

El cicle-concurs El Primer Palau inicia la seva tercera dècada d’existència, una autèntica proesa, atès el caràcter efímer de gairebé tot avui dia. Les coses, al Palau, duren. L’estranya fórmula del cicle de concerts que també és un concurs d’intèrprets continua funcionant prou bé, tant pel que fa a la quantitat de sol·licituds que es reben per participar-hi, com per la banda de la qualitat dels joves intèrprets de tot l’Estat que s’hi presenten.

Kebyart Ensemble. © Antoni Bofill
Kebyart Ensemble. © Antoni Bofill

El concert de cloenda d’aquesta edició va estar ocupat a la primera part pel lliurament als guanyadors dels premis patrocinats per l’empresa Mitsubishi Electric. El Premi Primer Palau 2016 va correspondre al Kebyart Ensemble, un quartet de saxos, i van obtenir-hi accèssit el contrabaixista Joaquín Arrabal i el pianista Daahoud Salim. El Premi de la Crítica van correspondre a l’arpista Esther Piñol.

La segona part de l’acte va incloure, com és tradicional en aquest cicle, l’actuació del grup guanyador de l’edició de l’any passat, el Trío Vasnier (flauta, arpa i viola).

Un trio de tanta heterogeneïtat tímbrica no és gens fàcil d’equilibrar dinàmicament i aquest va ser el principal inconvenient del concert. Sovint la flauta manava massa, era massa present i la viola massa poc. Tret d’això, el concert va anar prou bé i els joves intèrprets van acreditar solvència tècnica, coneixement dels variats estils que van visitar i voluntat i esperit de concertació entre ells.

Els Vasnier van interpretar cinc peces de cinc autors diferents. Dues de gran qualitat, la Sonatine en trio de Maurice Ravel i Ad Infinitum, una interessantíssima peça primerenca de Salvador Brotons amarada d’un dolç lirisme. També van interpretar una divertida peça entretinguda, juganera, entremaliada, la Petite suite d’André Jolivet; una peça enutjosa i feixuga, La commedia dell’arte de José Luis Turina i una peça intranscendent consumida per l’academicisme i la convenció, el Terzettino de Théodore Dubois. Per sort per a tots, la interpretació es va fer en l’ordre exactament invers al que s’ha descrit aquí.

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *