Subscriu-te

El retorn de Joan Brudieu

FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS. Ensemble Brudieu. Josep Cabré, director. J. Brudieu: Officium defunctorum urgellensis. CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL. 2 DE JULIOL DE 2021.

El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) ha tornat després del parèntesi imposat per la COVID-19. Al concert inaugural d’aquesta desena edició s’ha pogut gaudir de la recreació d’un Ofici de difunts, que inclou la Missa de difunts a quatre veus de Joan Brudieu (Llemotges, ca. 1520-la Seu d’Urgell, 1591).

El cartell del FeMAP d’enguany és quasi una rèplica del que s’havia programat per a l’any passat. Si bé estava previst que el 2020 es dediquessin alguns concerts a la figura de Joan Brudieu, de qui es commemorava el 500 aniversari del naixement, aquests s’han hagut de fer enguany. Després del concert inaugural a la Seu d’Urgell, la música del llemosí es va poder sentir el 3 de juliol a l’església de les Santes Hòsties de Pesillà de la Ribera (Rosselló) i el dia 4 del mateix mes a l’església de Sant Domènec de Puigcerdà (Baixa Cerdanya).

L’Officium defunctorum urgellensis és una producció pròpia del FeMAP a càrrec de Josep Cabré, el degà de la música vocal antiga a casa nostra. Per fer-ho possible s’ha hagut de procedir a una nova transcripció i estudi de la Missa manuscrita de Brudieu, confiats a Bernat Cabré i a Màrius Bernadó. El dispositiu vocal de l’Ensemble Brudieu ha comptat amb la participació de Maria Candela Scalabrini i Belén Vaquero (sopranos), Katarina Livljanic i Daniel Folqué (altos), Martí Doñate i Ferran Mitjans (tenors) i Bernat Cabré, Néstor Pindado i Cyprien Sadek (baixos). A més de les veus, l’Ensemble Brudieu ha estat format per Arnau Farré (orgue) i Maria Crisol (baixó).

La plantilla ideada pels Cabré és la ideal per a la interpretació del repertori d’aquesta època. Les fonts documentals que conservem assenyalen la presència del baixó a les nostres catedrals i esglésies més importants, al costat de l’orgue, a partir de mitjan segle XVI. Volem assenyalar aquest fet perquè massa sovint hem d’assistir a interpretacions acolorides per dispositius instrumentals inversemblants o anacrònics, que cerquen complaure l’oïda d’un públic avesat a l’estètica sonora de segles posteriors. És possible que calgui un cert hàbit per apreciar la nuesa de la veu contra la pedra, però el resultat compensa àmpliament l’esforç invertit. Estem parlant, a més, del privilegi que suposa gaudir de la interpretació d’un repertori encara força desconegut a l’indret on, presumiblement, va ser concebut i interpretat. Joan Brudieu va arribar a la Seu d’Urgell a l’edat de divuit anys, i allà va romandre gairebé tota la seva vida (amb algunes poques absències, entre les quals destacaríem l’estada a Barcelona per dur a la impremta el seu famós llibre de Madrigals). Els murs de la catedral romànica permeten gaudir de forma ideal d’aquestes polifonies senzilles, gairebé artesanals, del nostre “mestre de les muntanyes”, de les quals Cabré ha sabut extreure tots els matisos com un orfebre de la veu. La bona afinació, les maneres magistrals de la solista Katarina Livljanic (que al seu torn és una medievalista prestigiosa) i la solidesa del treball col·lectiu fan d’aquesta proposta una cita imprescindible per a qui s’estima la música del Renaixement.

L’Officium defunctorum urgellensis és un programa musical concebut com un diàleg entre diferents autors i estils. Al costat de Joan Brudieu trobem el seu admirat Cristóbal de Morales (ca. 1500-1553), Francisco Rey (segle XVI), Giammateo Asola (1532?-1609), Juan de Antxieta (1462-1523), Joan Pau Pujol (1570-1626), Antonio de Cabezón (ca. 1510-1566) i, és clar, el repertori de cant pla procedent de fonts primàries relacionades amb l’Alt Urgell. En matèria de música antiga l’honestedat no pot faltar mai, i per aquest motiu a l’inici del concert es contextualitzava el públic assistent sobre les apories de la recreació d’un ritual d’aquest tipus tenint en compte les fonts supervivents. Aquestes fonts s’han ressenyat al programa de mà per a les persones més interessades en la matèria.

En un article anterior assenyalàvem l’anomalia que suposava no poder gaudir d’un enregistrament en condicions de la Missa de difunts de Brudieu. Esperem que gràcies a la col·laboració del FeMAP i de l’Ensemble Brudieu aquest greuge es pugui reparar properament amb la gravació d’aquesta important obra del nostre patrimoni musical.

Imatge destacada: (c) FeMAP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Una nova cita portarà centenars de joves cantants a Barcelona la setmana que ve. Més informació, al nostre web! @Liceu_cat http://www.revistamusical.cat/el-concurs-de-cant-montserrat-caballe-aterra-per-primera-vegada-al-liceu/

Moltes gràcies pel record, @almanacat!

L'organista Montserrat Torrent, de 95 anys, ha estat distingida amb el Premi Nacional de Música de @culturagob en la categoria d'Interpretació. En la de Composició, el guardó ha recaigut en Gabriel Erkoreka.

La temporada de cambra de @auditoribcn arrenca aquest dijous amb un plat fort: les cançons populars de Gerhard. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/la-musica-vocal-de-robert-gerhard-inaugura-la-temporada-de-cambra-de-lauditori/

Segueix-nos a Twitter