Subscriu-te

El talent extraordinari de Seong-Jin Cho emergeix amb l’OCM

TEMPORADA ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE. Seong-Jin Cho, piano. Dir.: Tomàs Grau. Chopin: Concert per a piano núm 2. Beethoven: Simfonia núm. 5. TEATRE AUDITORI DE L’HOSPITALET DE L’INFANT. 8 DE JUNY DE 2015.

Amb un programa integrat pel Concert per a piano núm. 2 de Chopin –amb l’extraordinari Seong-Jin Cho com a solista– i la Simfonia núm. 5 de Beethoven, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), dirigida per Tomàs Grau, va posar un brillant punt final a la temporada de concerts 2018-19.

Amb un concert celebrat el passat dia 8 de juny al Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant i que l’endemà es va poder escoltar al Palau de la Música Catalana, l’OCM va seguir mostrant el nivell interpretatiu del qual ens hem fet ressò en el decurs de la temporada, en què rigor, treball seriós i entrega absoluta i professionalitat ens han deixat uns concerts d’un altíssim nivell. El darrer programa ens tenia reservat, a més, la presència de Seong-Jin Cho, un dels joves talents del piano, el qual, després d’obtenir l’any 2011 el tercer premi al Concurs Txaikovski de Moscou, el 2015 –amb només vint-i-un anys– es va proclamar guanyador del Chopin de Varsòvia, el premi més emblemàtic de piano, vinculat als noms de Pollini, Argerich o Zimerman. L’obtenció d’aquest premi va catapultar Seong-Jin Cho; a més d’uns enregistraments discogràfics, dels quals ja ens hem fet ressò a l’RMC, els concerts amb les orquestres més rellevants del món no han deixat de succeir-se, amb actuacions al Carnegie Hall, Concertgebouw, Philharmonie de Berlín, Teatre Mariïnski, Òpera de Tòquio… i assolint-hi uns èxits espectaculars. En l’estil d’aquest pianista coreà conflueixen una tècnica infal·lible –pròpia del rigor oriental– i una musicalitat refinadíssima, equilibrada, poètica, que denota la influència del seu mestre Michel Béroff al Conservatori de París.

Seong-Jin Cho sortí a l’escenari del magnífic Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant, que presentava un ple quasi absolut, i des de les primeres notes del segon dels Concerts per a piano de Chopin ens va mostrar que es tracta d’un pianista amb un talent incommensurable. El seu Chopin, a banda de presentar-se infal·lible tècnicament, està dotat d’aprofundiment, de serenitat, d’un equilibri perfecte que s’allunya dels aspectes artificiosos i que recala en una concepció plena de serenitat. Majestuós en el primer moviment, mostrant un lirisme desbordant en el segon i amb una frescor plena de naturalitat expressiva en el tercer, la seva interpretació assolia la magnitud que cal demanar a un guanyador del Chopin de Varsòvia. Una interpretació en què l’OCM, dirigida per Tomàs Grau –de qui sempre hem lloat la capacitat per trobar els volums de sonoritat justos per establir un equilibri entre orquestra i solista– va estar a un gran nivell i va acabar amb Seong-Jin Cho oferint una delicada versió del Nocturn núm. 20, en Do sostingut menor, op. pòstum.

La segona part del concert estava dedicada a la Simfonia núm. 5 de Beethoven, una pedra de toc per a tota formació simfònica i una de les obres més esperades pel públic. Entrega, atenció als matisos i precisió en les entrades van anar succeint-se en la versió d’aquesta emblemàtica obra que l’OCM i Tomàs Grau van resoldre amb una notòria qualitat interpretativa. Una versió en què es va poder apreciar el bon treball dels solistes de l’orquestra, però per sobre de tot la conjunció establerta entre totes les seccions, la qual cosa repercuteix en una sonoritat compacta a nivell global. Una brillant cloenda per a una gran temporada de l’OCM.

Imatge destacada: foto del concert al Palau de la Música Catalana. © Martí E. Berenguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *