Subscriu-te

Crítica

El violí d’Arabella Steinbacher acomiada el 2012

La violinista Arabella Steinbacher. © Jiri Hronik (foto d’arxiu)
La violinista Arabella Steinbacher. © Jiri Hronik (foto d’arxiu)

TEMPORADA OBC. Arabella Steinbacher, violí. Dir.: Christian Arming. Humperdinck: Hansel i Gretel (obertura). Txaikovski: Concert per a violí i orquestra, op. 35. Johann Strauss (fill): La Ventafocs (selecció). Prokófiev: La Ventafocs (suite núm. 1). L’AUDITORI. 21 DE DESEMBRE DE 2012.

Per Lluís Trullén

Comentaris com “és la millor solista que ha visitat l’orquestra els darrers anys” o “és un prodigi” o “quina artista més meravellosa”, es podien escoltar en el decurs de l’entreacte del concert després que la jove violinista alemanya oferís una versió prodigiosa del Concert per a violí de Txaikovski. Arabella Steinbacher va eclipsar en protagonisme tant la resta d’obres programades –primeres audicions de La Ventafocs de Johann Strauss (fill) i de Prokófiev–, com la nova presència al capdavant de l’orquestra del director Christian Arming. El concert s’obria amb una deliciosa interpretació amb ressons wagnerians de la cèlebre obertura de Hansel i Gretel, ben resolta per l’orquestra i per l’elegant direcció d’Arming. Posteriorment era el torn de la violinista muniquesa, que ja ha debutat amb orquestres simfòniques i filharmòniques com les de Londres, Chicago, Boston, o directors com Maazel, Colin Davis, Chailly, Janovski, Dohnányi, en un llarg etcètera.

Amb un Stradivarius “Booth” de 1716 donat per la Nippon Music Fundation, Steinbacher va seduir amb una sonoritat excepcional, amb una expressió lírica refinadíssima i amb una exposició de recursos tècnics que li permetia superar tots els esculls de la complexa i celebèrrima partitura de Txaikovski. Uns rubato plens d’elegància en l’“Allegro” inicial, la interpretació de la “Canzonetta” amb una nostàlgia i refinament plens de càrrega poètica, un tempo vertiginós però d’una claredat tècnica impecable en el darrer moviment, tot per desgranar l’essència lírica d’una de les obres més belles del repertori. Fantàstica, doncs, Arabella Steinbacher, que a més va interpretar una complexíssima obra de Kreisler com a comiat.

La segona part va quedar eclipsada per la música i la interpretació escoltades anteriorment. Una obra prescindible com La Ventafocs de Johann Strauss (fill) (valsos, masurques i galops) que no figuren precisament entre les millors aportacions de la dinastia Strauss i una interessant però allunyada de la qualitat d’altres grans partitures del llegat de Prokófiev com la suite núm. 1 de La Ventafocs, completaven la segona part. Correcte treball orquestral en la interpretació de la partitura del compositor rus, que per la seva riquesa d’orquestració i gràcia en l’elaboració de motius temàtics va permetre el lluïment de l’orquestra. Un concert de comiat de l’any 2012 que serà recordat, però, per la interpretació d’Arabella Steinbacher.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *