Subscriu-te

Crítica

El violoncel com a denominador comú

Natalia Gutman durant la seva actuació

32è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA PAU CASALS. Natalia Gutman, violoncel. Viatxeslav Popruguin, piano. / Solistes de Covent Garden i Chambao. AUDITORI PAU CASALS DEL VENDRELL. 11 i 25 D’AGOST DE 2012, respectivament.

Per Marta Trill

Divulgar la figura del compositor i violoncel·lista català més reconegut internacionalment per mitjà de propostes musicals en què el violoncel és el protagonista. Aquest és el principal objectiu del Festival Internacional de Música Pau Casals. Tot i així, no és l’única voluntat d’aquest certamen vendrellenc, convertit després de 32 edicions en una cita musical de referència internacional. Bona mostra de la diversitat d’intencions d’aquest memorial són les actuacions de la violoncel·lista Natalia Gutman i la proposta conjunta entre Solistes de Covent Garden i membres de Chambao.

La russa Natalia Gutman trepitjava per tercera vegada l’escenari de l’Auditori Pau Casals. Anteriorment, ja havia visitat l’espai en la celebració de la majoria d’edat del cicle i en l’aniversari del seu quart de segle. Enguany ho feia acompanyada d’un compatriota, el pianista Viatxeslav Popruguin. Ara bé, si Gutman representava la impertorbabilitat de l’experiència forjada a partir d’una llarga trajectòria professional, Popruguin transmetia l’actitud passional d’aquell que aconsegueix introduir-se al mercat laboral en la seva especialitat després d’anys de formació acadèmica. Com el llarg recorregut d’un cabalós riu que rep el corrent d’aigua d’un afluent que l’influencia granment, Gutman i Poprugin van crear un univers propi a partir de la interpretació de quatre de les cinc sonates de Beethoven dedicades al violoncel: Sonata núm. 2, op. 5 en Sol menor;  Sonata núm. 4, op. 102, núm. 1 en Do menor; Sonata núm. 1, op. 5 en Fa major, i la Sonata núm. 5, op. 102 en Re major.

La disposició del repertori va permetre identificar els canvis estilístics entre les dues primeres i les dues darreres, ja que les separa una distància compositiva de vint anys. Les obres davanteres presenten recursos melòdics, harmònics i rítmics propis de l’herència clàssica, mentre que les dues últimes pertanyen a la tercera etapa compositiva del músic i manifesten un caràcter més proper al Romanticisme. L’expressivitat de Popruguin va contrastar amb l’assossegament de Gutman, que, com en una revelació mística, va desafiar els límits entre l’ésser i l’instrument per fusionar-los en un sol element, únicament interromput per les mostres d’afecte del públic.

Solistes de Covent Garden i Chambao

La darrera proposta concertística del Festival Internacional Pau Casals va ser a càrrec de Solistes de Covent Garden i membres de Chambao. Aquest projecte va sorgir arran de la suma de dues iniciatives: la dels Solistes de Covent Garden (formació fundada l’any 2000 i capitanejada per Vasko Vassilev, violinista i concertino de l’Orquestra de la Royal Opera House Covent Garden, i Pamela Nicholson, piano i bandoneó) i la del FreeMixt Quintet (conjunt format el 2007 a partir de l’adhesió de Tony Cantero i Juan Heredia de Chambao, guitarra i percussió, respectivament, i un contrabaixista dels Solistes de Covent Garden). El programa que interpreten aquest reguitzell de músics arranja i combina obres amb reminiscències de dansa i música del folklore gitano compostes per autors clàssics, com ara Danses hongareses de Brahms i Danses eslovenes de Dvořák, amb obres més modernes, com les Danses romaneses de Bartók o Libertango de Piazzolla. Més enllà d’executar l’obra tal com el seu autor l’havia ideada, aquests intèrprets pretenen treure el maquillatge simfònic a les cançons de les muntanyes centreeuropees, de manera que la música clàssica s’apropi a un públic més ampli.

La intensitat del concert va anar en augment des del primer moment, fins i tot s’intuïa entre el públic un èxtasi embadalit que desembocava en una allau d’aplaudiments després d’uns segons de perplexitat en haver escoltat la darrera nota de cada una de les composicions. Vassilev va esdevenir un mestre de cerimònies excepcional i va conduir el seu equip de músics cap a la compenetració absoluta, de manera que violí, cajón, piano i guitarra elèctrica van conviure en perfecta harmonia. Pamela Nicholson també va prendre les regnes de la direcció en el moment en què intercanviava el piano pel bandoneó fins al punt de transformar el seu lideratge en una subtil dansa. La improvisació converteix cada una de les actuacions de Solistes de Covent Garden i Chambao en un recital únic que, en aquesta ocasió, va fer aixecar de les butaques bona part dels assistents.

El Festival Internacional de Música Pau Casals –que enguany s’ha celebrat del 14 de juliol al 25 d’agost i ha programat un total de 12 actuacions, a més dels concerts del Festival Jove Música als Jardins– continua sent un dels festivals de referència del país, malgrat la reducció pressupostària i un 10% menys d’assistència de públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *