Subscriu-te

El Weber simfònic i concertant en versions tan belcantistes com entusiastes

Weber: Symphonies & Clarinet Concertos
Berliner Camerata

Joan Enric Lluna, clarinet i direcció
IBS Classical, 2020 (2 CD)

Carl Maria von Weber és més conegut per la seva faceta com a compositor operístic que no pas d’altres gèneres, com la música simfònica, la música vocal o la instrumental, que també conreà, però que quedaren eclipsats pels èxits escènics. Tota la música que conté aquest doble CD correspon al primer període del compositor, quan encara no havia escrit l’obra que el consagraria, El caçador furtiu. Però això no treu que puguem escoltar un compositor preparat, especialment dotat en troballes melòdiques i una orquestració de bella factura. Després de la bona rebuda que tingué la interpretació del seu Concertino per a clarinet, el rei de Baviera li encarregà dos nous Concerts per a clarinet de dimensions més grans i per al mateix solista, Heinrich Baermann.

En les obres concertants, escrites el mateix any 1811, sorgeix ja el compositor operístic. Amb una eminent línia expressiva de la frase, un llenguatge virtuós però també imbuït de poesia i on podríem dir que el “bel canto instrumental” està sempre present. Els moviments lents excel·leixen especialment, amb aire d’escena operística, envoltats de moviments plens d’intensitat.

Unes obres que demanen un solista de nivell que no es quedi en la simple lectura. Joan Enric Lluna, que ha madurat aquests Concerts des de l’època d’estudiant, sorgeix com un intèrpret ideal assumint-ne també la direcció. Capaç de sorgir victoriós dels passatges més virtuosos –com el darrer moviment del segon Concert– i alhora trobar aquell punt de certa llibertat per exhibir-se en el moviment lent de l’opus 74, el més semblant segurament a una ària operística.

Lluna evidencia un gran control del clarinet, tot oferint una àmplia gamma dinàmica, calidesa de so i delectació en les llargues línies melòdiques, però també poesia, claredat i fantasia. La formació alemanya ofereix un acompanyament entusiasta, que secunda en tot moment el solista i es mostra tan transparent de textures com sensible.

I en aquest punt cal ressaltar també la presa sonora i l’ofici del productor Paco Moya i IBS Classical, amb un treball molt acurat, que ofereix un so natural, un pla sonor excel·lent entre solista i orquestra i un acabat sonor i del producte físic realment per gaudir-ne.

Al segon disc Lluna aporta fluïdesa i vitalitat a la lectura d’unes Simfonies escrites per Weber quan tenia tan sols vint anys. Són obres que podríem dir que obvien el camí orquestral beethovenià en la música de principis del Romanticisme germànic, que evidencien una bona orquestració i un gust pels instruments de vent, especialment en la Segona Simfonia. Unes obres fresques i optimistes, que servides amb aquest gust i energia per l’orquestra alemanya –amb un interpretació de fustes excel·lent– són ben atractives.

En resum, un gran projecte d’IBS Classical, en el qual només trobem a faltar el Concertino per tancar el cercle weberià. No se’l perdin.

Imatge destacada: Joan Enric Lluna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *