Subscriu-te

En la simbiosi entre art i ciència

Marc Serra i Griera: La música com a experiència humana
270 pàgines
Dinsic Publicacions Musicals SL, Barcelona, 2022

 

Des del 2019 Dinsic Publicacions Musicals ha reactivat la seva parcel·la d’edicions sobre musicografia, gràcies a diverses col·leccions que complementen un nodridíssim catàleg de partitures i mètodes pedagògics variats. En aquesta línia i seguint el desenvolupament creixent de la musicologia local, fa pocs mesos va publicar un títol que s’inscriu de ple en els performances studies de les actuals ciències de la música. A La música com a experiència humana, el músic i docent Marc Serra i Griera (Santa Eugènia de Berga, 1980) ofereix un compendi sintètic i ben desenvolupat del vincle de la música amb la ciència des d’una perspectiva cognitiva, que ateny camps aparentment distants entre si com la filosofia, la teoria de la música, l’anatomia humana, l’antropologia, la musicoteràpia, la pedagogia, la psicoacústica i, fins i tot, la psicologia experimental i la neurociència. Des del rigor i el contrast amb les fonts d’estudi en l’àmbit internacional, l’autor ens endinsa en el primer estudi simbiòtic d’aquestes característiques en llengua catalana que aborda la música com a fenomen humanista, cultural, físic, biològic i conductual amb l’objectiu d’evidenciar com n’és, d’important, a la vida humana, la seva capacitat de transformació i millora en la relació amb el nostre entorn.

Ben escrit i amb una exposició d’arrel acadèmica modelada per un estil de divulgació científica que evita ser categòric, cada capítol comença amb una idea o vivència personal que ens el fa proper i l’atansa a una certa quotidianitat; a vegades inserint històries que semblen una faula real. A més, hi estableix una progressió on de manera velada o explícita cada capítol apunta cap al següent en una correlació plausible però no forçosa, ni forçada. Un fet que evidencia les possibilitats basculants de l’enfocament i la interconnexió de les matèries, les claus de les quals (per què, quan, com…) Griera sap entrellaçar salpebrant-ho amb citacions i definicions que el legitimen sense caure en el dogmatisme, ni abusar dels tecnicismes més enllà de l’estrictament necessari. D’aquesta manera ens permeabilitza, per exemple, davant conceptes com el mind-wandering o earworms i equilibra les referències als investigadors i els treballs d’àmbit internacional com a fonts matricials. Quelcom ben palès en la nodrida bibliografia, d’origen anglosaxó i força recent, que clou aquest al·legat en favor de la música com a experiència holística, com a llavor de cohesió social i com a foment del benestar i la salut, que el converteixen en un llibre de primera instrucció fonamental per obrir la ment, ampliar el coneixement i establir noves línies d’interès, tant per a instrumentistes, pedagogs i investigadors com per a alumnes de diferents nivells, musicoterapeutes i melòmans en general.

En aquest sentit, el primer capítol ja aporta una perspectiva general elaborant un mapa de l’estat de la qüestió, a partir del qual estén la base argumental cap a temàtiques tan suggestives com la teoria de la coevolució genètica-cultural; és a dir, la música com a fenomen purament biològic, producte cultural i fruit d’una evolució biològica i cultural retroalimentada per la influència dels gens i viceversa, amb què alhora recull el posicionament darwinià basat en la funció biològica evolutiva de la música, més enllà de l’hedonista (capítol 2). Després deriva cap a l’observació dels trets universals musicals presents en totes les cultures conegudes –teràpia, dansa, ritual i vincle afectiu de maternitat– i les respostes davant la música des d’una vessant conductual (capítol 3), que funciona com a preàmbul de la panoràmica sobre la percepció i les lleis de la Gestalt (capítol 4), i sobre el cervell i la seva plasticitat (capítol 5). L’autor prossegueix amb una aproximació als canvis i beneficis de l’educació musical, així com als efectes de la música sobre el nostre cos i el nostre cervell a través de la interacció de la música i el llenguatge, i de la música i la memòria (capítol 6). Des d’aquest darrer punt, vira cap a la musicoteràpia (capítol 7) focalitzant-ne el potencial versat en nens prematurs, centres penitenciaris i demències. Tot aquest dens marc teòric és convenientment reforçat per un ric ventall de recursos TIC consultables en codis QR i imatges, plasmades amb alta qualitat gràfica en diagrames, quadres sinòptics i taules visuals de diferent grau de complexitat, amb què Marc Serra sintetitza estructures, relacions i l’abast conceptual de molts temes tractats, tot facilitant l’autogestió de la lectura i que, també, denoten la formació i vocació com a professional de l’ensenyament.

El tram final del llibre penetra en les emocions a través del cognitivisme (expressades per la música) i de l’emotivisme (induïdes per la música), tot aturant-se breument en l’aplicació al cinema (capítol 8). Un aspecte que li serveix per indicar els arguments de la psicologia de la música i la seva influència en la identitat i el talent, alhora que en el desenvolupament de les capacitats musicals en els infants segons les edats, les fases i els mecanismes, ja des de la vida intrauterina (capítol 9). Quelcom que reforça exposant la seva experiència com a docent a primària i en escoles de música (capítol 10) i fent-nos partícips de la necessitat de consolidar una personalització de l’ensenyament en un futur no gaire llunyà –com també succeirà amb la sanitat. A l’últim capítol, l’onzè, Marc Griera explica diversos projectes socials que han emprat la música com a eina de cooperació, cohesió, gaudi i emoció: des de la West-Eastern Divan Orchestra de Said i Barenboim, el centre cultural de Beit Aftal Assumoud o la Fundació Yehudi Menhuin i el MUS-E amb el qual col·labora el govern espanyol, fins al popular Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Veneçuela impulsat pel desaparegut José Antonio Abreu, passant pel projecte català Xamfrà. En aquest apartat només s’enyora la referència a qualsevol dels nombrosos programes solidaris de l’Orquestra Simfònica del Vallès, com el Kanon-Desenkadenanten presons, encapçalat per la violinista Canòlich Prats, que va ser reconegut pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya l’any 2020 amb un guardó honorífic.

Davant l’escassa bibliografia en espanyol, si exceptuem les traduccions de treballs de Leonard Meyer, Oliver Sacks, John Blacking, Antoni Storr i algunes investigacions d’àmbit universitari molt restringit, aquest és un llibre potent i primordial a curt termini, la incidència del qual hauria de convertir-lo en lectura recomanada en màsters i carreres musicals, per eixamplar la base i la dimensió de tot aquell que estudiï i vulgui dedicar-se professionalment a la música des del rol que sigui. A més, en l’àmbit pedagògic català complementa títols com La gènesi de la intel·ligència musical de l’infant de Bartomeu Barceló Ginart, editat també per Dínsic Publicacions Musicals l’any 2003. Però, sobretot, des del seu fonament en la tríada derivada de fer música, fer servir la música i aprendre música com a vivències, aquest llibre tomba l’absurditat de l’exministre del Partit Popular, Juan Ignacio Wert, quan l’any 2014 va promulgar una llei contra l’ensenyament musical a les escoles, amb l’argument que distreia d’altres matèries. Mentrestant, altres països europeus incorporaven la música a la seva constitució i la consideraven un dret dels alumnes, també més enllà de l’activitat extraescolar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

.@ScholaCantorumP acollirà el 2 de desembre la presentació del volum 'Cançons per a veu i piano' de Narcís Bonet editat per @Dinsic. La seva vídua, Hélène Bonet-Giraudier, cantarà diversos cicles de Bonet, que va desenvolupar una àmplia activitat pedagògica en aquest centre.

El tenor @DavidAlegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre han estat guardonats amb el premi de Música Clàssica d' @ElTemps_arts pel seu disc 'Carneriana', per la "brillant concepció, la qualitat de la música i dels intèrprets i la manera de vestir un repertori poc habitual".

El proper 4 de desembre, l' @ACIMC2 organitza una nova jornada d'homenatge a Gaspar Cassadó. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/la-segona-edicio-del-cicle-reinterprets-de-lacimc-reivindica-el-violoncellista-gaspar-cassado/

.@janlisiecki i @viennasymphony van interpretar Mozart i Mahler al @palaumusicacat. "Una execució molt ben planificada", diu @AlbertFFlamari1 a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 Toni Bofill http://www.revistamusical.cat/critica/una-gran-cinquena-de-mahler-a-palau-100/

Segueix-nos a Twitter