Subscriu-te

En la tradició del cançoner català

Traditional catalan songs
The Canigó Early Music Ensemble

Marta García Cadena, soprano
Brilliant, 2019

Amb el títol Traditional catalan songs, el conjunt The Canigó Early Music Ensemble proposa un recopilatori de cançons i melodies populars catalanes destil·lant un estudi i una atenció filològics i etnomusicològics que marida la tradició de la música popular i la culta; l’espontaneïtat i la naturalitat. En aquest sentit, cal destacar l’arranjament de William Waters, també per l’alternança d’efectius: llaüt, viola de gamba, tiorba, guitarra… en una àmplia varietat d’instruments de corda polsada documentats a casa nostra en diverses èpoques, que apareixen en diverses combinacions: a solo, en duet i en trio, amb i sense veu solista. Veu amb què la soprano Marta García Cadena canta des del matís tímbric i la subtilesa de l’atac mostrant un timbre cristal·lí i un fraseig i una articulació ben perfilats, naturals i sensuals, que realcen la intel·ligibilitat del text i de la particel·la. El lirisme de la qual amalgama tant la vessant eroticoamorosa com la melangiosa en temes com el pas del temps, el desencís de l’amor i la fugacitat de l’existència, versades en diverses de les 29 peces aplegades en aquesta selecció que inclou hits tan previsibles com El cant dels ocells i Els segadors fins a d’altres no menys idiosincràtics com El testament d’Amèlia, La dama d’Aragó i El mariner, passant per Enyor (suggeridor baix bordó) i La dama de Reus i el capità (amb interessants canvis a ritme ternari, de dansa popular, sobretot a les estrofes dialogades).

L’edició és molt austera, amb un llibret que conté els cantables en català i anglès, tot i que els breus comentaris històrics sobre algunes peces només hi figuren en anglès. Enregistrat el juliol de l’any 2018, el disc destil·la un caràcter agradable, refinat i idiomàtic, que condueix l’audició de l’aparent simplicitat a la riquesa expressiva per la via de la intensitat tímbrica i el fraseig matisat. Quelcom que permet copsar com transcendeixen els soliloquis temperats des de la naturalitat i respecte amb què el conjunt s’aboca a fer música, alhora que atorga al projecte tota la credibilitat com un valor afegit d’exegesi. I, sobretot, facilita endinsar-se en sonoritats antigues enriquint un imaginari musical que ens defineix com a poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *