Subscriu-te

Entre l’emoció i la racionalitat

PALAU BACH FOOLS. Schaghajegh Nosrati, piano. Programa: J. S. Bach: El clave ben temperat (llibre I). PALAU DE LA MÚSICA. 2 DE FEBRER DE 2021.

Quan el passat 12 d’agost la pianista alemanya d’origen iranià Schaghajegh Nosrati (1989) va debutar al Palau –fet que suposava també el seu primer recital a Espanya– oferint un programa amb obres de Bach, Haydn i Beethoven, la categoria d’aquesta artista avalada per una figura com Sir András Schiff ja ens va captivar. Ara, mig any després, i en un recital que substituïa l’inicialment previst d’un bachià de pro com Evgeni Koroliov, Nosrati tornava al Palau per afrontar el monumental primer llibre d’El clave ben temperat de Bach, autor pel qual sent una veritable fascinació.

El Bach de Nosrati defuig el pedal excessiu, l’efecte sonor que sobrepassi una dimensió exagerada que pugui escapçar un equilibri perfecte entre l’emoció i la racionalitat. L’eloqüència del seu Bach és fruit d’un estudi formal detallat de les fugues que troba tots els camins que escruten les diferents veus i congenia els subjectes, contrasubjectes i episodis en un tot unitari a manera de melodia contínua, infinita.

La sòlida formació bachiana de Nosrati ve acompanyada pels consells de tres intèrprets –a més de Schiff– que coneixen profusament l’obra per a teclat de Bach, com són Angela Hewitt, Murray Perahia i el polifacètic Daniel Barenboim, i d’aquí rau part d’aquesta interpretació tan perfeccionada en l’estudi estilístic que ens ha ofert del monumental llibre primer d’El clave.

Sublim en els complexos contrapunts que es desenvolupen en les cinc veus del quart preludi i fuga; rapidíssima i diàfana en l’articulat del segon i desè preludis, solemne en el vuitè dels preludis…, cadascun dels vint-i-quatre preludis i fugues denotaven una gran maduresa interpretativa. Comprendre’ls com un discurs unitari de quasi dues hores de durada i que avançava sense fissures en un Palau que mantenia un silenci absolut, li permetia manifestar tota la dimensió transcendental d’aquest corpus musical.

I de Nosrati –que va tocar de memòria– ens quedem amb el seu aprofundiment en l’estudi apriorístic de les obres, en l’anàlisi formal acuradíssima i amb una manera admirable de comprendre la música de Bach.

Tots podem conèixer el Bach al piano tan extraordinari que ens han llegat pianistes propers, com Eulàlia Solé o Josep Colom, i les versions sublims de Richter, Gould, Nikolajewa, Sokolov, Schiff, Koroliov, Aimard… o les d’altres artistes, com el chopinià Blechacz –sublim el seu enregistrament Concert Italià– o inclús Lang Lang amb les seves Goldberg oferint punts de vista diametralment diferents. Nosrati, docent des del 2015 a l’Escola Universitària de Música, Teatre i Mitjans de Hannover, ha apostat per cercar un equilibri entre l’apassionament i la racionalitat, entre la fredor excessiva i un joc d’efectes desmesurat. Un Bach intel·ligent, mesurat, propi dels grans mestres i que poua en els seus aspectes més recòndits per cercar l’essència d’aquests vint-i-quatre preludis i fugues que tant va admirar Chopin i totes les generacions de pianistes posteriors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *