Subscriu-te

Crítica

Esplèndid univers Montsalvatge

 

'Univers Montsalvatge'

 

Cor de Cambra de Granollers. Dir.. Josep Vila i Jover. Sílvia Forns, actriu. Quim Lecina, direcció escènica. Univers Montsalvatge: obres de Toldrà, Turull, Brotons i Montsalvatge. Teatre Auditori de Granollers. 27 de novembre de 2011.

Per Xavier Chavarria

La proposta que ens ocupa podria ser un bon exemple de les possibles vies de renovació del format de concert, si més no d’una proposta amb format alternatiu: un espectacle musical amb elements teatrals molt dosificats i ben integrats, en què paraula i música, escena i cant conviuen en franca harmonia i, el més important, s’alimenten i s’enriqueixen l’una a l’altra. “Univers Montsalvatge” és el títol d’aquest espectacle que homenatja el compositor gironí Xavier Montsalvatge amb motiu de l’imminent centenari del seu naixement (i que, per cert, es podrà tornar a escoltar el mes de març al Palau de la Música Catalana), una proposta de petit format que té com a fil conductor episodis escollits de la biografia del compositor, i que integra obres corals seves i d’autors relacionats, amb textos referits a la seva vida i obra que permeten entendre millor el seu univers creatiu. El polifacètic i enginyós Quim Lecina és el responsable de la direcció escènica i la selecció de textos; l’actriu Sílvia Forns fa de mestra de cerimònies assumint el paper de la musa Euterpe, inspiradora i fetillera, mentre que dos cantaires del Cor de Cambra de Granollers (Néstor Pindado i Joan García) personifiquen Josep Pla o el mateix Montsalvatge en un diàleg ple de subtileses, ironia i bon humor. Una il·luminació acurada i discrets moviments escènics es van sumar a l’actuació eloqüent i persuasiva de Sílvia Forns per dotar el concert d’un aire d’espectacle teatral íntim però dinàmic, entretingut i molt ben trenat. Les característiques de la sala petita del Teatre Auditori de Granollers, que presentava una magnífica entrada, van propiciar el recolliment i la proximitat que la proposta requeria.

La part musical la va assumir el Cor de Cambra de Granollers –integrat per setze joves cantaires liderats per Josep Vila i Jover, una formació equilibrada i amb bones veus–, a qui una major regularitat (continuen treballant de forma puntual, en funció de les produccions i el calendari) li donaria més seguretat, cohesió i solidesa, elements que permetrien a aquest cor fer el pas endavant que necessita per consolidar-se com a instrument de primera fila. En aquest concert, les veus femenines, amb unes sopranos segures i flexibles i unes contralts potents i de timbre bonic, van mostrar més bon empast que les masculines. A les Set cançons populars d’Eduard Toldrà que encetaven el programa, les veus greus van patir una certa inseguretat en l’afinació de línies melòdiques complexes, i s’hi va detectar alguna entrada borrosa. De les quatre cançons que integren el recull L’ombra i l’espill de Xavier Turull (cançons delicades i misterioses, basades en poemes de Miquel Martí i Pol, i injustament oblidades) només se’n van interpretar tres, però van sonar compactes i equilibrades, mentre que a Les quatre estacions de Salvador Brotons, quatre bellíssimes impressions corals, el cor va mostrar el millor so de la vetllada. I entre les seves veus, cal destacar-ne especialment una, la de la mezzosoprano Anna Tobella, que va fer les parts solistes de les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge (en Canción de cuna para dormir a un negrito, Chévere i Cuba dentro de un piano) amb una veu preciosa, equilibrada i plena de matisos, i que hauria assolit l’excel·lència si hagués donat aquell puntet de gràcia cubana, de soltura, de frivolitat, de salero que tan bé li van a aquestes cançons. De fet, al cor també li hauria anat d’allò més bé aquesta soltura, perquè les Canciones de Montsalvatge van sonar correctes i ajustades però mancades de flexibilitat, un pèl rígides i amb poc aire: hi faltava sensualitat, apassionament, aquell somriure sorneguer i trapella que dóna a aquestes cançons tot el seu esperit. El pianista Josep Buforn va acompanyar una bona part del repertori amb la solvència a què ens té acostumats, i va contribuir a arrodonir una proposta admirable per l’originalitat i el bon nivell musical.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *