Subscriu-te

Estrenes catalanes amb les campanes del carilló i la Banda Municipal de Barcelona

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

XIX CONGRÉS INTERNACIONAL DE CARILLÓ. Banda Municipal de Barcelona. Joey Brink, Koen van Assche, Anna Maria Reverté, carillonistes. Dir.: Alfons Reverté. Obres de Walton, Cruixent, Balay, Nus, Guinovart, Xostakóvitx. L’AUDITORI. 2 DE JULIOL DE 2017.

Per Lluís Trullén

El XIX Congrés Internacional de Carilló-Barcelona 2017, organitzat per la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya i inaugurat l’1 de juliol, va arribar la tarda de diumenge a un dels actes més esperats. L’Auditori acollia un concert en què la interpretació al carilló mòbil propi d’Anna Maria Reverté i de Koen van Assche compartia escenari amb la Banda Municipal de Barcelona en un programa ple d’al·licients, estrenes i curiositats que van ser seguides per un públic que omplia la platea i part de l’amfiteatre de la sala. El carilló, com a instrument compost per una cinquantena de campanes de bronze percudides mitjançant dos teclats accionats amb les mans i els peus, gaudeix de més cinc-cents anys d’història. Malgrat assolir una major popularitat en països com França, Bèlgica i els Països Baixos, la seva difusió ja s’estén per tot el món.

El carilló mòbil Bronzen Piano d’Anna Maria Reverté i Koen van Assche compartia escenari amb la seixantena de músics de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per a l’ocasió per Alfons Reverté. L’al·licient d’escoltar un carilló de concert acompanyat per banda, un fet del tot insòlit, ens va propiciar uns resultats del tot esplèndids en un concert ple d’estrenes.

El carilló mòbil d’altíssima qualitat Bronzen Piano, amb 50 campanes i 2 tones de bronze, dissenyat especialment per a realitzar concerts en sales tancades. © May Zircus
El carilló mòbil d’altíssima qualitat Bronzen Piano, amb 50 campanes i 2 tones de bronze, dissenyat especialment per a realitzar concerts en sales tancades. © May Zircus

Després de la Marxa de la coronació de William Walton, va arribar la primera estrena de la nit. El compositor barceloní Oriol Cruixent (1976) va proposar-nos Crisopeya, un mantra alquímic per a carilló Bronzen Piano i banda simfònica. L’art de transformar metalls en or és la base d’inspiració per confegir una partitura d’harmonies atrevides i basada en els modes lidi i frigi, que creaven unes particulars combinacions entre els sons de les campanes, la brillantor dels metalls i la calidesa de les fustes. Una obra original i brillant interpretada per a l’ocasió per Koen van Assche. Alfons Reverté va dirigir la banda amb energia, vitalitat i essent curós en tot moment per establir uns diàlegs equilibrats entre solista i conjunt instrumental. A més, les explicacions que ens oferia el director intercalades entre les obres afegien encara més interès als curiosos resultats sonors aconseguits. Una delicadesa com La plainte du clocher de Guillaume Balay (1871-1943), pertanyent a l’arxiu d’obres de la Banda, va precedir l’estrena d’OriGens de Jordi Nus (1988). L’origen com a inici, la multiculturalitat de Nova York –ciutat de residència del compositor– van ser els models per crear una obra original i de gran atractiu. OriGens té un discurs basat en la màxima sonoritat inicial per anar progressivament passant per textures més enigmàtiques i introspectives i retrobar-se finalment amb una nova explosió d’energia. Harmonies punyents, complexes i atractives i una gran compenetració entre els matisos de les campanes i les sonoritats de la banda confegeixen una obra de gran fortalesa tímbrica exquisidament interpretada des del carilló per Joey Brink.

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

La segona part ens va reservar dues obres espectaculars. Una nova estrena mundial d’Albert Guinovart ens va permetre escoltar de nou l’obra d’un compositor que, fidel al seu ideal estètic, segueix fent de la melodia i del gust per les conduccions harmòniques tradicionals un segell d’identitat. Albert Guinovart va prendre com a font d’inspiració tres obres pictòriques pertanyents al romanticisme de Friedrich, la meravellosa puresa renaixentista de Giovanni Bellini i el món naïf de Henri Rosseau, per crear un tríptic realment brillant. Música de gran inspiració interpretada per Anna Maria Reverté, que anava dibuixant unes melodies bellíssimes i que amb la direcció Alfons Reverté (germà de la carillonista) quedaven embolcallades pel deliciós so de la banda. Música a moments rítmica, punyent o elegant, i que manté la força i l’interès constant d’un discurs cent per cent Guinovart. Una brillantíssima composició que va precedir la darrera de les obres programades. El propi Alfons Reverté va recordar-nos que la Jazz suit núm. 2 de Xostakóvitx té poc dels ritmes de Nova Orleans i molt dels ritmes centreeuropeus com són valsos, marxes o altres danses. L’obra, però, es presentava amb una particularitat. Una adaptació en què a més de la banda, el carilló interpretat conjuntament per Anna Maria Reverté i Koen van Assche va compartir protagonisme amb les sonoritats d’aquella formació. Partitura fresca, dinàmica i espectacular, complexíssima pels seus ritmes i l’energia que cal desplegar i que va assolir uns resultats espectaculars. Brillantíssima actuació dels dos solistes (una veritable prova de foc de tècnica, compenetració i virtuosisme) i una Banda Municipal que va tocar esplèndidament, en aquesta ocasió sota la batuta de Reverté. Grans aplaudiments per als tres solistes, els tres compositors i per a la Banda Municipal i per al director, en un concert que per les seves particularitats cal considerar únic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *