Subscriu-te

Èxit rotund de Lang Lang en la inauguració del 30 Festival Castell de Peralada

© Miquel González-Shooting
© Miquel González-Shooting

30è FESTIVAL INTERNACIONAL CASTELL DE PERALADA. Lang Lang, piano. Obres de Txaikovski i Chopin. AUDITORI JARDINS DEL CASTELL. 7 DE JULIOL DE 2016.

Per Lluís Trullén

L’estrella de Lang Lang va brillar en el concert inaugural del 30è Festival Internacional Castell de Peralada. L’Auditori Parc del Castell va quedar petit davant un públic rendit a les proeses i musicalitat d’un artista que domina l’escena com ningú i que l’ha portat a ser el pianista més popular del món. Amb el programa que ha anat oferint per diversos escenaris internacionals i procedent del seu enregistrament Lang Lang in París, la música de Txaikovski i Chopin van omplir de màgia els Jardins del Castell de Peralada. Si diumenge passat assolia un èxit rotund en el recital a les Termes de Caracal·la, ara davant un públic lliurat a la seva simpatia i talent va acostar tot l’intimisme de Les estacions de Txaikovski i l’apassionament i vehemència dels Scherzi de Chopin.

El mes de febrer passat ja va oferir aquest mateix recital a l’Auditori de Barcelona, referendat un dia després amb una prodigiosa interpretació del primer dels Concerts per a piano de Rachmàninov. I Lang Lang podrà tenir amants i detractors, però la seva tècnica, la seva sensibilitat que ens mostra mitjançant unes frases líriques meravelloses, uns rubatos sàviament col·locats, unes dinàmiques amplíssimes per crear una màgica gradació de la sonoritat…, doten les seves interpretacions d’un segell distintiu inconfusible.

Lang Lang ha aconseguit concert rere concert deixar sense entrades els auditoris de tot el món, ser un pianista que ha enterrat per sempre l’estereotip tan erroni del pianista oriental excessivament tècnic. En un món global també en el camp pianístic, la generació nascuda la dècada dels vuitanta amb Lang Lang, Yun di Li (guanyador del Chopin de Varsòvia l’any 2000) i Yuja Wang, ha rellançat la popularitat del piano de manera particular a l’Orient i més encara quan el coreà Seong-Jin Cho va aconseguir el primer premi en la darrera edició de l’esmentat Concurs Chopin.

© Miquel González-Shooting
© Miquel González-Shooting

Txaikovski sempre ha ocupat un lloc primordial en la carrera de Lang Lang. Amb només disset anys va substituir André Watts en el Festival de Ravínia interpretant el seu complexíssim Concert per a piano núm. 1 acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Chicago; èxit confirmat amb el posterior enregistrament de la celebèrrima obra per a Deutsche Gramophone. Lang Lang deia, referint-se a Les estacions de Txaikovski, que “malgrat no tenir gaires notes, si ho comparem amb altres peces més virtuosístiques, l’harmonia que crea Txaikovski resulta inversemblant. Les seves melodies atemporals tenen una espècie de dolor que ell sempre transforma en bellesa. Ell mostra el seu cor i s’apodera del teu”.

I certament, vàrem presenciar a Peralada el Lang Lang melangiós, delicat, curós amb l’harmonia i reflexiu en unes partitures que necessiten una intimitat que s’allunya d’un esperit més visceral. Peces plenes de subtilesa harmònica, de contrapunts refinats, com l’elegíaca “Barcarola” (mes de juny), l’exterioritzada cacera (mes de setembre), l’amargor del “Cant de tardor” (mes d’octubre) o les sonoritats populars de la “Troica” en Mi major (mes de novembre), van ser manifestades per Lang Lang amb un pianisme delicadíssim. L’elegant “Nadal”, amb el tempo de vals que tant estimava Txaikovski, va coronar una interpretació elegant i plena de serenor.

El piano de Chopin sempre acompanya Lang Lang. Els seus enregistraments de les Balades, dels Estudis o dels Scherzi mostren el seu talent de pianista virtuós, delicat, sensible i apassionat, en què la vehemència mai no resta enters a un aprofundiment interpretatiu només en les mans d’uns pocs escollits.

Un Lang Lang valent, sensible, ajudat per una acústica excel·lent (amb un punt d’amplificació quasi bé imperceptible i una pantalla acústica que ajudava a difondre clarament la sonoritat), va afrontar els Scherzi amb sensibilitat extrema en les seccions centrals, tan properes als Nocturns, i amb una endimoniada velocitat ens les darreres seccions, en què tot el seu virtuosisme quedava exposat en la màxima dimensió. Una versió brillantíssima d’uns Scherzi que van portar, ja fora de programa, a tres propines coronades amb una interpretació trepidant de la Marxa turca de Mozart.

Aplaudiments unànimes d’un públic (entre el qual no van mancar personalitats com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els consellers Santi Vila i Jordi Baiget, l’expresident José Montilla o l’actual president del RCD Espanyol, Chen Yanseng), rendits a un pianista que un cop més va seduir-nos per la seva simpatia, carisma i sobretot per la seva música i el seu talent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *