Subscriu-te

Exquisidesa i mestria fora de cànon

PALAU GRANS VEUS (LIED). Philippe Jaroussky, contratenor. Jérôme Ducros, piano. Lieder de Schubert. PALAU DE LA MÚSICA. 14 DE GENER DE 2020.

La veu és un mirall de l’ànima, quelcom que ens identifica. Com deia Roland Barthes, en sentir una veu no escoltem un so en abstracte, sinó també tot allò que porta incorporat: el “gra de la veu”, la seva corporeïtat, la seva identitat, la seva subjectivitat, amb tot el que això significa.

I Philippe Jaroussky, un dels contratenors més exitosos del moment, ha fet de la seva preciosa veu i una refinada tècnica la seva marca d’identitat, recognoscible arreu. Així, l’ha utilitzat per abordar un repertori en principi tan allunyat de l’habitual per a contratenor com els lieder de Schubert. I per què no? Al cap i a la fi, no n’és el primer cas, ja que té dignes precedents, com els contratenors Carlos Mena i Xavier Sabata, que també han inclòs lieder de Schubert en concerts força recents.

De totes formes, la proposta és tot un repte, especialment en el cas del Palau de la Música, per on darrerament han passat intèrprets liederístics de referència. Però Jaroussky, gran coneixedor del seu instrument i del seu jo vocal, va escometre el repte amb intel·ligència, molta musicalitat i un gust exquisit, com es posà de manifest en la pròpia selecció del repertori, molt acurada d’acord amb les seves capacitats vocals. L’ordre de les peces ens portà, de manera molt intel·ligent, de l’atmosfera de primavera, vitalista, d’Im Frühling a la malenconia del capvespre a Im Abendrot, tot passant per un ampli ventall d’emocions i situacions.

© Antoni Bofill

Les primeres notes d’Im Frühling, emeses amb un legato ple de sensibilitat i elegància, ja avançaren l’atmosfera general del concert. En efecte, el Schubert de Jaroussky s’allunya radicalment del dramatisme o l’heroisme d’altres versions per endinsar-se en un univers intimista i delicat. En aquest repertori, Jaroussky deixa de banda la pirotècnia de la vocalitat barroca per recrear l’estètica romàntica a través d’un fraseig expressiu que aprofita al màxim la paleta de colors de la seva veu, dins d’una tessitura al més homogènia possible. És cert que la vocalitat de Jaroussky és de timbre reduït, cosa que es va fer palesa en certa manca de força en un lied tan intens com Gruppe aus Tartarus. Però el resultat general fou exquisit, amb perles tan aconseguides com la continguda Litanei auf as Fest Aller Seelen i, sobretot, Du bist die Ruh, delicada peça que Jaroussky aprofità per fer tot un mostrari d’excel·lència vocal.

En poques paraules, Jaroussky aconsegueix convertir la seva interpretació dels lieder de Schubert en una obra d’orfebreria on cada detall compta, per petit que sigui. Jaroussky va interpretar Schubert partint de la seva individualitat vocal des d’una sensibilitat profundament romàntica. Elements determinants en tot aquest procés van ser, també, la recerca d’expressió del text i l’acurada conjunció amb el pianista Jérôme Ducros (amb qui treballa des de fa dotze anys), que hagué de tocar el piano de manera molt continguda per trobar l’equilibri sonor amb el delicat timbre vocal de Jaroussky. Tot plegat donà com a resultat la desitjada unió dels múltiples elements del lied, petita obra d’art total.

El programa també inclogué dues peces per a piano de Schubert, en què Ducros pogué esplaiar-se tècnicament i estilísticament amb soltesa. Entre aquestes, val la pena esmentar la interpretació, a la segona part, de l’Impromptu, D. 899/3, op. 90, caracteritzada per un equilibri excel·lent entre el control contrapuntístic de les diferents veus i la intensitat musical, sobretot a la mà esquerra. Per últim, després d’un emotiu final de concert amb Im Abendrot, Jaroussky i Ducros regalaren dos bisos escollits d’entre els lieder més populars de Schubert: Städchen i Die Forelle, presentats pel contratenor francès en català. Foren un brillant colofó per a un concert memorable.

En resum, vam gaudir d’una visió enriquidora i deliciosa d’un repertori ja de per si exquisit i compromès. Tot trencant els cànons interpretatius, Jaroussky i Ducros van oferir un Schubert personal i original a partir d’una nova lectura no només excitant i suggeridora, sinó també molt fidel a la pròpia sensibilitat romàntica.

Imatge destacada: © Antoni Bofill

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *